A Catalunya hi ha unes 128.000 persones a les llistes d'espera per demanar un ajut de la dependència. Aquesta xifra altíssima, que en alguns moments ha estat, fins i tot, més elevada, és un problema social de primer ordre que afecta directament la ciutadania en un moment de màxima vulnerabilitat, ja que es tracten de persones d'edat avançada, que pateixen alguna malaltia o les dues coses alhora. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat, tal com ha explicat el president Salvador Illa, en el marc de la tancada del seu executiu al Bages, aprovarà dimarts un decret llei per posar fil a l'agulla en aquesta problemàtica. Aquest porta per nom Pla Cura i segueix l'exemple d'una primera prova pilot que es va engegar a finals del 2025 a Vic amb uns bons resultats. A més, suposa una col·laboració molt estreta i imprescindible dels dos departaments implicats, tant el de Salut com el de Drets Socials. La iniciativa, celebren des del Govern, suposarà un canvi de paradigma en l'accés a l'ajut de la dependència: no canviarà el procediment, que ve marcat per la llei estatal, però sí els processos que s'hauran de seguir per aconseguir-ho. Això passa per una reducció de la burocràcia, l'eliminació dels tràmits manuals i un augment dels recursos tècnics i tecnològics.
Evidentment, amb l'aprovació d'aquest decret llei, els canvis no seran immediats, però s'espera que ja des d'un primer moment es vagin notant millores. El Pla Cura (acrònim de compensar, unificar, reforçar i agilitzar) està dividit en unes mesures a curt, aquest 2026, i mitjà i llarg termini, mirant ja cap al 2027 i el 2028. A curt termini, amb el decret es desbloquejarà una via ràpida per aconseguir desembossar aquest "tap" i suposarà la reformà més ambiciosa del sistema des de l'aprovació de la llei, que va entrar en vigor el 2007. Deu anys després, amb un gran augment de població i l'envelliment d'aquesta, el servei no s'ha adaptat a la nova realitat. Amb l'aprovació del decret llei en el pròxim consell executiu, Catalunya esdevindrà pionera a l'Estat amb aquests canvis integrals, que no només suposen una necessària simplificació sinó que busquen, alhora, millorar l'experiència de la persona que demana les ajudes.
25 milions més i 200 nous professionals
El decret en qüestió estarà dotat amb un pressupost de 25 milions d'euros i no depèn de si, finalment, hi ha un acord entre ERC i el PSC per a l'aprovació dels pressupostos, ja que formen part del decret de suplement de crèdit que ja s'ha pactat. La situació del sistema de dependència és avui molt complexa. La dada més impactant són les més de 128.000 persones que esperen que es desbloquegi el seu procés per a poder continuar amb el procés, i la mitjana de temps d'espera entre que es fa la sol·licitud i es resol el PIA (el programa individual d'atenció, que determina les prestacions i els serveis més adequats per a la persona en qüestió) és de 397 dies, més d'un any. Una xifra insostenible i que ha provocat casos com el de la Justina, que va morir l'endemà que se li aprovés l'ajuda, després d'esperar fins a setze mesos, denunciat a ElNacional.cat. Actualment, segons informen els departaments implicats, hi ha 252.000 expedients actius que reben 313.000 prestacions i serveis, ja que una sola persona en pot rebre més d'un.
La finestreta única, un dels canvis més rellevants
Els canvis a curt termini impliquen, per començar, més recursos humans, tècnics i tecnològics, amb la previsió d'incorporar fins a 200 nous professionals al sistema per agilitzar les tramitacions. En aquest sentit, es posarà en marxa una espècie de finestreta única digital, vSocial, que servirà per fer el seguiment de tot el procés i inclourà la intel·ligència artificial en la gestió de la base de dades. Això serà el punt final dels tràmits en paper que, fins ara, es continuaven utilitzant.
Un dels canvis més importants serà l'agilització de la dependència segons els informes clínics dels professionals sanitaris. Cal tenir en compte que hi ha quatre graus diferents, segons les necessitats de la persona: I, de dependència moderada en persones que necessiten ajuda almenys un cop al dia; II, dependència severa, quan es requereix ajuda dues o tres vegades al dia, però no cal que hi hagi sempre una persona a càrrec seu; III, gran dependència, quan aquesta presència ha de ser constants; III +, dependència extrema, en persones diagnosticades amb ELA o altres malalties d'alta complexitat. En la borsa de llistes d'espera, s'han identificat més de 18.000 potencials casos de dependència de grau III. Mentre els casos no estiguin confirmats, el Govern posarà en marxa una prestació substituiria mínima, de 200 euros al mes, que durarà fins que aquestes persones no rebin les prestacions que els hi corresponen depenent de la seva situació en concret. Alhora, aquestes valoracions es faran de forma semiautomàtica amb una trucada o videotrucada, que serà suficient per aplicar el barem.
Un sol acte per valorar i determinar el programa d'atenció
El decret llei del Govern incorpora una altra novetat i habilita la possibilitat de resoldre la valoració de cada cas i el programa d'atenció individual, el PIA, en una sola vista al domicili. Segons els càlculs dels departaments, aquesta doble tasca en una sola visita, determinar el grau de dependència i el PIA, pot beneficiar unes 65.000 persones a l'any, és a dir, més de la meitat dels expedients. Fins ara, la valoració del grau i l'elaboració de la PIA eren dos camins separats, cadascun responsabilitat d'un Departament i amb uns temps d'espera eterns que donen lloc a situacions inversemblants.
Més enllà d'aquests canvis a curt termini, el pla del Govern també es fixa a l'horitzó altres fites. Partint de la base del pla pilot que es va engegar a Vic, la idea és que la ciutadania pugui començar el procediment de reconeixement del grau de dependència des dels centres d'atenció primària. Els responsables recorden que la immensa majoria de persones que demanen un ajut a la dependència no són nous en el sistema, sinó que ja van al metge i tenen els seus referents de confiança en el seu CAP. També es treballa amb la idea que cada persona tingui un referent que l'acompanyi en el llarg del procés i que, des del moment en el qual es detecta la necessitat d'aquesta ajuda, els afectats sentin que tot és part d'un mateix procediment. En aquest sentit, és clau el desplegament territorial. Si fins ara hi havia 25 Serveis d'Atenció a la Dependència, ara aquest procediment es podrà posar en marxa des de 375 equips d'atenció primària i 107 de serveis socials bàsics.
Seixanta dies, un repte
A finals de setembre es va presentar el pla pilot a Vic, un pas previ necessari en el desplegament arreu de Catalunya d'aquest procés d'atenció integrada de la dependència. Entre els mesos de setembre d'aquest 2026 i el març de l'any vinent està previst que s'estengui fins a un milió d'habitants, en territoris diferents, per comprovar la seva efectivitat. Durant el 2027 s'acabarà de generalitzar per totes les regions sanitàries, progressivament. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ja parlava d'un "canvi de paradigma" a través d'aquesta finestreta única: "Se situa la persona al centre i s'acompanya en la presa de decisions tenint en compte la seva situació, les necessitats, les preferències, els recursos i els serveis de què es disposa", explicava la consellera. Amb aquest mig any d'experiència, a la capital d'Osona s'ha constat que els temps d'espera s'han reduït significativament i a l'horitzó hi ha un objectiu: reduir a dos mesos, seixanta dies, l'espera per resoldre els tràmits i cobrar la prestació.