Els grans incendis forestals d’Àvila, Madrid i Guadalajara han transformat completament el paisatge en qüestió de dies. Les flames han afectat desenes de milers d’hectàrees de boscos, matolls, camps de conreu i zones de muntanya, i han obligat a evacuar o confinar nombroses poblacions davant l’avenç dels diferents fronts.
La magnitud dels focs es pot observar clarament des de l’espai. Les imatges captades pels satèl·lits Sentinel-2, que formen part del programa Copernicus de la Unió Europea, permeten comparar l’estat de la vegetació abans dels incendis amb el paisatge posterior al pas de les flames. Les grans extensions verdes han quedat substituïdes per taques marronoses i negres que delimiten les zones cremades.
Un gran front de foc entre Àvila i la Sierra Oeste de Madrid
Els incendis declarats a Àvila i a l’oest de la Comunitat de Madrid van avançar per territoris pròxims fins a formar una enorme superfície afectada, visible en una sola imatge de satèl·lit. Les altes temperatures, la baixa humitat, la vegetació extremadament seca i les fortes ratxes de vent van afavorir una propagació molt ràpida de les flames. A Àvila, el foc va recórrer boscos, valls i vessants de muntanya, i va obligar a evacuar diferents municipis. Els equips d’extinció van haver de treballar en un terreny complicat i amb diversos fronts actius, fet que va dificultar-ne la contenció.
Paral·lelament, a la Comunitat de Madrid, diversos incendis van afectar la Sierra Oeste i van amenaçar poblacions, habitatges, residències i carreteres. L’aparició de diferents fronts simultanis va provocar una situació especialment complexa i va obligar a mobilitzar bombers, brigades forestals, mitjans aeris i efectius de la Unitat Militar d’Emergències.
La comparativa mostra la dimensió conjunta dels focs. On abans hi havia una extensa massa contínua de vegetació entre Àvila i l’oest de Madrid, ara s’observa una gran cicatriu irregular formada pels diferents perímetres cremats.
El foc transforma la Sierra Norte de Guadalajara
A Guadalajara, les flames van afectar especialment l’entorn de la Sierra Norte. El foc va avançar durant diversos dies per una zona amb abundant vegetació forestal, impulsat també per les temperatures molt elevades i el vent canviant.
L’emergència va obligar a evacuar o confinar diverses poblacions, mentre els equips intentaven evitar que les flames arribessin als nuclis habitats, a les carreteres i a altres infraestructures. L’incendi va afectar una extensa superfície de boscos i terrenys de muntanya, amb un impacte important sobre el paisatge i els ecosistemes de la zona.
Les imatges de Sentinel-2 permeten resseguir el perímetre del foc i observar el contrast entre el paisatge anterior i el posterior. La vegetació que cobria la zona abans de l’incendi ha estat substituïda per una gran taca fosca que s’estén entre camps, boscos i petites poblacions.
La dimensió dels focs, observada des de l’espai
Els satèl·lits del programa Copernicus fotografien periòdicament la superfície terrestre i permeten analitzar els canvis provocats pels incendis. A més de les imatges en color natural, els tècnics poden utilitzar bandes d’infraroig per identificar amb més precisió les àrees cremades i els punts on el foc encara continua actiu.
Aquestes observacions també ajuden a delimitar els perímetres i a calcular la superfície afectada. Les xifres, però, poden variar durant els dies posteriors, perquè dins de les zones recorregudes pel foc poden quedar illes de vegetació sense cremar i els equips encara han de revisar el terreny.