Només sis dies després que Donald Tusk advertís davant el parlament polonès que els serveis d'intel·ligència disposaven d'informació sobre possibles provocacions russes "molt més perilloses" que les registrades fins ara, Polònia ha tornat a denunciar una incursió procedent de Rússia. Segons han informat aquest dimecres les Forces Armades poloneses, un helicòpter militar de la Federació Russa ha violat l'espai aeri del país al nord de Braniewo, una localitat situada a tocar de l'enclavament rus de Kaliningrad. L'episodi reforça el clima d'alerta que Tusk havia dibuixat el 17 de setembre, quan va avisar que Varsòvia es preparava inclús per a "atacs híbrids amb drons i míssils" per part del Kremlin.
El Comandament Operacional de les Forces Armades Poloneses (DORSZ) ha confirmat oficialment la incursió i n'ha detallat l'abast. Segons l'organisme, "a les 11.08 hores, al nord de la localitat de Braniewo, s'ha produït una breu violació de l'espai aeri de Polònia per part d'un helicòpter Mi-8 de les Forces Armades de la Federació de Rússia". L'aparell ha arribat a endinsar-se uns 300 metres dins del territori aeri polonès i s'hi ha mantingut durant 42 segons abans de sortir-ne, d'acord amb la informació facilitada pel mateix comandament militar.
Com a resposta a la incursió, les Forces Armades poloneses han activat caces de combat i han posat en alerta els sistemes de defensa terrestre. L'episodi, però, s'ha produït en un context de tensió prèvia, ja que, hores abans, l'aviació polonesa ja havia elevat el nivell d'alerta de manera preventiva després d'una nova onada d'atacs russos contra el centre d'Ucraïna. La situació ha obligat fins i tot a suspendre el trànsit aeri de manera temporal als aeroports de Lublin i Rzeszów, al sud-est de Polònia.
L'incident d'aquest dimecres se suma a un increment de l'activitat militar russa a la regió del Bàltic. Dimarts mateix, caces polonesos van interceptar un avió rus d'intel·ligència electrònica Il-20 que volava sobre aigües internacionals, a uns 40 quilòmetres de la costa de Polònia. Aquest tipus d'aparells, sovint detectats sense el transponedor actiu davant de localitats com Łeba, Ustka i Koszalin, han protagonitzat diversos episodis de tensió durant els últims mesos. Les autoritats poloneses consideren que aquestes maniobres busquen "posar a prova la reacció i capacitat defensiva" del seu exèrcit. De fet, la tensió ja havia fet un salt el 30 de juliol, quan, enmig d'un atac massiu rus contra Ucraïna, un míssil de creuer Kh-101 va impactar a Tarnawa-Kolonia, a l'est de Polònia.
Solidaritat a l'OTAN
Tusk ja havia advertit el 17 de setembre que, a parer seu, aquestes provocacions russes tenen com a objectiu erosionar la cohesió interna de l'OTAN i alimentar la percepció que l'article 5, que estableix el principi de defensa col·lectiva, és "més teòric que pràctic". El primer ministre polonès va alertar que no tots els dirigents occidentals mostren el mateix nivell de compromís amb països com Polònia, Lituània, Letònia o Estònia i va assenyalar que algunes forces polítiques europees "estan guanyant força i influència" amb discursos contraris a una eventual implicació militar. "No morirem per Polònia; no morirem per Letònia o Lituània", va resumir sobre el plantejament que atribueix a aquests sectors.
Poc després, el primer ministre d'Eslovàquia, el populista Robert Fico, va demostrar que la teoria de Tusk era certa en afirmar que el seu país no formarà part dels qui, segons ell, "busquen un pretext per a una guerra entre l'OTAN i Rússia" i va assegurar que, mentre ocupi el càrrec, els soldats eslovacs no participaran "en cap aventura militar".
I AM NOT, AND WILL NEVER BE, AMONG THOSE LOOKING FOR A PRETEXT FOR WAR BETWEEN NATO AND RUSSIA
— Robert Fico 🇸🇰 (@RobertFicoSVK) September 20, 2026
I respect that Czech President Petr Pavel, as a former NATO general, would like to fight. I would therefore appreciate it if he respected the fact that I prefer peace.
Czech President…