“Sempre estic desperta pel feminisme”, subratlla l’autora d’El llarg viatge de les dones, feminisme a Catalunya i directora de l'Observatori Cultural de Gènere, M. Àngels Cabré. Un llibre necessari per entendre què és el feminisme avui. Perquè, de fet, el feminisme a Catalunya no va néixer ahir. Des de mitjans del segle XIX, aquest moviment ha tingut figures com Dolors Monserdà, Teresa Claramunt, Frederica Montseny, Aurora Betrana, Anna Murià, Maria Aurèlia Capmany i Maria Mercè Marçal, entre d’altres.

Sense anar més lluny, El llarg viatge de les dones recull cinquanta textos fonamentals, tant individuals com col·lectius, de més d’una trentena de dones, algunes molt poc conegudes, que, des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX, van apuntalar amb un posicionament contundent el feminisme a Catalunya. Les seves reflexions van suposar un punt d’inflexió, en diferents moments de la història, en la creació d’una consciència col·lectiva i plural a favor dels drets de les dones.

Cabré ha explicat, durant la presentació del llibre a la premsa aquesta setmana, que l’objectiu d'aquest és precisament fer una genealogia del feminisme a Catalunya per demostrar que “és i ha estat un moviment plural, hi ha tants feminismes com persones i moltes formes de fer feminisme”.

el llarg viatge de les dones edicions 62

En una conversa informal, l’autora del llibre ha volgut recalcar el mal estat d’alguns dels textos en què ha treballat durant la recopilació i ha aprofitat per dir que el llibre deixarà constància de tots els documents que ha recollit i ha instat les autoritats i universitats “a prendre consciència i cuidar la documentació”. Així, també ha exposat que una de les motivacions per tirar endavant aquest llibre ha estat precisament perquè se n’ha estudiat molt poc, del feminisme català. “No pot ser que aquest país no tingui història del feminisme”.

Precisament, aquesta antologia mira enrere per anar als orígens i posa en valor aportacions del passat. Aquest fet permet analitzar l'evolució del feminisme amb textos de finals del XIX i amb més detall el segle XX, passant pels anys vint, la República, la guerra, la dura època del franquisme, i fins als anys setanta. Tot i això, l'últim dels textos data de l’any 1981.

Aquesta antologia constitueix una breu història del feminisme català. Un “llibre divulgatiu” que posa en valor les aportacions del passat que permet conèixer tant la nòmina canònica com la més desconeguda de les dones que han nodrit el pensament i el moviment feminista a Catalunya. Perquè per entendre els avenços presents i fixar els reptes futur cal saber d'on venim.

Feminisme d’esquerres vs feminisme de dretes

L’autora ha insistit amb la importància de la pluralitat. De fet, precisament per això ha ressaltat en diverses ocasions que hi ha diversos feminismes representats en el llibre. Tal com ha assegurat ella mateixa “no puc donar només la versió que m'interessa”.

Malgrat tot, considera que les feministes de dretes podrien entrar en contradicció perquè és difícil reivindicar la igualtat de gènere si no es reivindiquen la resta d'igualtats.