El càncer de pàncrees és una espasa de Dàmocles per a aquells pacients diagnosticats amb aquest tipus de tumor agressiu que se sol detectar en etapes avançades i per al qual no existeixen teràpies específiques més enllà de la quimioteràpia actual. És el quart càncer més mortal, amb 8.392 defuncions el 2024 i una supervivència neta a cinc anys inferior al 10-12% a escala global, ja que el 80-90% dels casos són metastàtics o inoperables en el moment del diagnòstic. S’estima que el 2026 es diagnosticaran uns 10.405 nous casos, i la quimioteràpia actual “desgraciadament no serveix per a molts pacients”, reconeix l'investigador Mariano Barbacid. Només un 5% dels pacients que han estat diagnosticats en estat avançat sobreviu més de cinc anys. Però una teràpia experimental liderada per Barbacid, que per primera vegada ha eliminat el càncer de pàncrees en ratolins, ha obert una porta d’esperança que, lamentablement, ha creat falses expectatives perquè es tracta d’un avenç preclínic fora de l’abast de pacients humans, i cal tenir en compte que les diferències entre models preclínics i pacients reals poden ser significatives. La transició de resultats en ratolins a eficàcia clínica en els éssers humans implica nombrosos passos regulatoris, dermatològics, de seguretat, dosificació, toxicitat i eficàcia en humans. 

La desesperació de molts pacients que veuen en el seu diagnòstic una sentència de mort ha fet que el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) hagi rebut l’allau de consultes més gran de la seva història, després que el passat 27 de gener, l’equip de Mariano Barbacid, director del Grup d’Oncologia Experimental del CNIO, anunciés que havia aconseguit eliminar un tipus de càncer de pàncrees amb una teràpia combinada de tres fàrmacs, segons elDiario.es, que detalla centenars de missatges rebuts demanant ser inclosos en els assajos clínics, i es fa ressò de la preocupació de molts especialistes, que creuen que l’excessiu rebombori mediàtic de la descoberta ha generat unes expectatives que no es corresponen amb la realitat. Fins i tot s’ha posat en marxa una iniciativa per demanar que es concedeixi el premi Nobel a Barbacid i s’ha polititzat la descoberta entre els que volen destacar que s’ha aconseguit amb finançament privat, obviant el paper del CNIO.

La investigació liderada per aquest mediàtic bioquímic espanyol de renom mundial en oncologia molecular, publicada en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), ha estat finançada per la Fundació CRIS contra el càncer, i ha eliminat l’adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC) —el tumor més demolidor i un dels reptes més grans de l’oncologia moderna— en models experimentals en ratolins, amb una teràpia que ha consistit a atacar simultàniament tres mecanismes clau del tumor, les proteïnes (KRAS, EGFR i STAT3), responsables del creixement i de la resistència als tractaments, i ho han fet sense evidència de toxicitat rellevant. “Per primera vegada hem aconseguit una resposta completa, duradora i amb baixa toxicitat davant del càncer de pàncrees en models experimentals. Aquests resultats indiquen que una estratègia racional de teràpies combinades pot canviar el rumb d’aquest tumor”, va explicar el científic, que arran dels descobriments del seu equip, va ser notícia en tots els mitjans, va intervenir en nombrosos programes, com El Hormiguero, on per alguns es va mostrar excessivament optimista respecte a les opcions de poder aplicar aquestes teràpies en persones. “Cal deixar molt clar que per arribar als pacients encara queden com a mínim dos o tres anys”, va dir l’oncòleg, un temps que alguns científics i experts han criticat per ser poc realista, donat que aquests assajos no solen fer el salt als assajos clínics amb humans en menys d’una dècada, en el millor dels casos. A més, segons estima Barbacid, necessita almenys uns 30 milions d’euros per portar la seva teràpia a assajos clínics amb humans.

“Cal veure com evoluciona, perquè generar falses expectatives pot ser complicat en les situacions de desesperació en què es troben els pacients de càncer de pàncrees ara mateix”, afirma Lara Acero, presidenta de l’Associació de Càncer de Pàncrees (ACAPAN) a elDiario.es, que també recull l’opinió d’Ángela Nieto, investigadora de l’Institut de Neurociències d’Alacant, que fins al desembre coordinava la xarxa d’investigació en càncer del CSIC, i que assegurava al mateix mitjà que “és una llàstima que un descobriment important es comuniqui malament”. Tot i que reconeixia que “els resultats són prometedors, no es pot concloure que això significarà la curació dels pacients: queda molt camí per recórrer”, i constata que aquesta preocupació per aquestes falses expectatives s’ha estès fora d’Espanya.

El cas viral de Xisco Quesada

Generar falses expectatives pot ser complicat en les situacions de desesperació en què es troben els pacients de càncer de pàncrees ara mateix, creuen els experts. En el programa de Pablo Motos, es va vendre aquest descobriment com una curació “històrica”, amplificant les esperances de malalts, familiars i usuaris de xarxes socials, on precisament està resultant commovedor el cas d’un pacient amb càncer de pàncrees que és molt viral, el de Xisco Quesada, un jove mallorquí de 28 anys amb càncer de pàncrees terminal, en estadi IV, amb metàstasi al fetge, que des que va ser diagnosticat el passat mes de juny està compartint l’evolució de la seva malaltia. Xisco, pare de dos fills, mostra la seva lluita incansable i una actitud resilient que ha commogut milers de seguidors. No es dona per vençut, malgrat el deteriorament físic que ha estat evident durant aquests mesos, les operacions, els drenatges, la bilirubina disparada, la pèrdua de pes… Res pot amb les seves ganes de viure, de tornar a abraçar els seus nens, i està disposat a aguantar el que faci falta mentre sigui viu. Aquest gener, després que a la sanitat pública esgotés totes les opcions, va decidir intentar un tractament experimental en una clínica privada fora de les illes, i va llançar un crowdfunding per costejar aquest tractament, que va recaptar 800.000 euros en només 24 hores, amb el suport de milers de seguidors. Però els seus vídeos, impactants i colpidors, s’han omplert de comentaris que demanen que s’apliqui el tractament de Barbacid en casos com el de Xisco Quesada, una possibilitat que, malauradament, està totalment fora de l’abast de la medicina actual.

@xiscoquesada9

Me pregunté: ¿Por qué aguantar un par de días e irme… cuando, puedo jugármela a ponerme un tratamiento y quizás nunca volver a mis hijos, pero si sale bien, disfrutar de ellos una vida entera? Lo tuve claro. Tomé la decisión. Me fui A las 12 tomábamos las uvas en el nuevo hospital. Día 1 me puse el tratamiento . Y desde ese día… sigo aquí. Mi cuerpo está aguantando. Yo sigo peleando. Buscando ese reencuentro soñado en casa con mi familia. Mientras tanto, me he perdido todas las fiestas. Navidad. Fin de año. Año nuevo Reyes Todo. Ahora mismo seguimos en el ruedo. La bilirrubina no baja mucho, pero tampoco sube. No sé cuánto durará esto. Pero hoy sigo aquí. Y mientras siga aquí… voy a seguir luchando Algún momento los medicamentos y drenajes harán efecto y podré volver a casa con mis pequeños, estoy seguro. Conseguiré que todo vuelva a la normalidad. Y cambiaremos el mundo. Estoy seguro de ello. Vamos allá .

♬ sonido original - Xisco Quesada
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!