Un equip del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), liderat per Mariano Barbacid, ha aconseguit eliminar completament en ratolins el tipus més freqüent i agressiu de càncer de pàncrees, l’adenocarcinoma ductal. El resultat s’ha obtingut gràcies a una teràpia combinada de tres fàrmacs que evita l’aparició de resistències i no presenta efectes secundaris rellevants. L’estudi, publicat a la revista PNAS, ha estat dissenyat per les investigadores del CNIO Vasiliki Liaki i Sara Barrambana, primeres autores del treball, juntament amb Carmen Guerra, coautora principal. Es tracta de la primera vegada que s’aconsegueix la curació completa d’aquest tumor en models experimentals. Els resultats s’han presentat en una roda de premsa amb la participació de Barbacid, director del Grup d’Oncologia Experimental del CNIO; la investigadora Carmen Guerra; la presidenta de la Fundació CRIS Contra el Càncer, Lola Manterola, i la soprano i pacient de càncer de pàncrees Cristina Domínguez.
L’adenocarcinoma ductal és el càncer de pàncrees més habitual i amb pitjor pronòstic. Sovint es diagnostica en fases avançades, fet que explica que només un 5 % dels pacients sobrevisqui més de cinc anys. A l’Estat espanyol es detecten cada any més de 10.300 nous casos, i actualment no existeixen teràpies específiques efectives. "Des de 1981, quan encara no es coneixien les bases moleculars del càncer, s’ha avançat molt", ha explicat Barbacid. "En el cas del pàncrees, el coneixem molt bé, però encara no podem fer res més enllà de la quimioteràpia actual", que "desgraciadament no serveix per a molts pacients".
Un llarg camí
El càncer de pàncrees s’inicia habitualment amb una mutació de l’oncogen KRAS. Tot i que ja hi ha fàrmacs que en bloquegen l’acció, la seva eficàcia és limitada perquè els tumors acaben desenvolupant resistències. Davant d’això, l’estratègia del CNIO ha estat atacar simultàniament tres mecanismes clau del tumor: les proteïnes KRAS, EGFR i STAT3, responsables tant del creixement com de la resistència als tractaments.
La teràpia s’ha provat en 18 ratolins als quals s’havien implantat cèl·lules tumorals de sis pacients. Dos-cents dies després de finalitzar el tractament, 16 continuaven vius, lliures de malaltia i sense efectes adversos destacables. El camí fins a aquest resultat ha estat llarg. El 2019, el mateix equip ja havia aconseguit eliminar el tumor en ratolins atacant les dianes EGFR i RAF1, però amb limitacions importants. "Només la meitat dels tumors van respondre i, quan superaven els 100 mm³, cap no ho feia", ha recordat Barbacid.
"Encara ens queda molt per fer"
Després de sis anys més d’investigació, els científics van identificar STAT3 com una nova diana clau. Amb una teràpia triple contra STAT3, EGFR i RAF1, els ratolins van romandre fins a 300 dies sense tumor, "aproximadament la meitat de la vida d’un ratolí". El tractament combina daraxonrasib, un inhibidor de KRAS encara no aprovat per la FDA; afatinib, utilitzat en alguns càncers de pulmó, i el degradador de proteïnes SD36.
A partir d’ara, l’equip vol millorar la teràpia, provar-la en altres models animals i analitzar amb detall el seu impacte en el microambient tumoral i en les metàstasis. Barbacid ha fet una crida a cirurgians i patòlegs perquè enviïn mostres al CNIO, ja que "encara ens queda molt per fer".
En paral·lel, l’objectiu és aconseguir el finançament necessari per iniciar un assaig clínic en humans que permeti comprovar si la teràpia pot eliminar els tumors sense toxicitat ni resistències, tal com ha demostrat en ratolins. El projecte compta amb el suport de la Fundació CRIS Contra el Càncer, que en els darrers cinc anys ha destinat 46 milions d’euros a la investigació oncològica.