No, no ha estat en cap cas ‘la vaga del calendari’ o ‘la manifestació del calendari’. Aquest dimarts els carrers de Barcelona s’han omplert de 22.000 manifestants. Ha estat el primer dia de vaga d’aquest mes de març, i encara en queden quatre més. Mestres i professors han secundat una vaga convocada pels sindicats del món de l’educació després que el Govern decidís modificar el calendari i avançar l’inici del curs escolar. Però moltes d’ells han xerrat amb ElNacional.cat aquest primer dia a mesura que la mobilització es desplaçava a través de la Diagonal i del carrer Muntaner de Barcelona. Tal com ja van advertir els sindicats, la qüestió del calendari és només la gota que fa vessar el got.
“Jo em manifesto per moltes qüestions, i una d’elles és per la salut mental dels meus alumnes; van prometre una inversió de diners per combatre aquest problema, i encara no hem vist cap canvi”. L’Eduardo és professor de 2n d’ESO i 2n de Batxillerat al Domènech i Muntaner de Barcelona. Ha anat a la mobilització amb altres companys de professió, i assegura que la qüestió del calendari “afecta sobretot a les direccions dels centres”, però que els docents tenien aquest dimarts motius per sortir al carrer que van molt més enllà: “Mai ens havíem trobat un problema de salut mental com l’actual, la reforma educativa no ha estat consensuada, i s’estan perdent molts continguts a la secundària i al batxillerat”. I apunta a un tema clau que és el que ha encès la comunitat educativa: “El que és terrible és que res hagi estat consensuat, es tracta d’una pèrdua absoluta dels valors ens els que se sustenta l’educació”.
El currículum
La Gisela Fuertes és força jove, i és professora de català d’ESO a l’Institut el Palau de Sant Andreu de la Barca. Indignada, enfilant carrer Muntaner amunt i buidant tots els seus pulmons a través del seu xiulet, exclama a ElNacional.cat que a ella no li sembla bé “que se’ns retalli vacances”. Però assegura que en cap cas aquest és el motiu pel qual surt al carrer: “És un cúmul de coses, i és molt greu que se’ns imposi un currículum nou sense haver arribat a cap mena de consens quan encara arrosseguem retallades des de la dècada passada”. “El tema del calendari és la gota que fa vessar el got”, apunta la professora de llengua, que assegura que els principals perjudicats són “sempre els alumnes”.
Les retallades
Les conseqüències de la crisi econòmica encara són visibles, i estan molt presents en l’imaginari dels docents. Tots els mestres i professors consultats durant aquesta manifestació les mencionen. N’és un exemple la Maria Luna, mestra de primària de l’Escola Mare de Déu de Lourdes de Mataró, un centre concertat. “Se’ns han retallat una sèrie de recursos que no tornen mai, i hi ha una manca constant de personal, cosa que provoca que no puguis atendre els teus alumnes com es mereixen, i és preocupant sobretot pel que fa als nens d’Educació Especial”, explica. En el mateix sentit s’expressa la Meritxell Rigual, mestra a l’Hospitalet de Llobregat. I a més, carrega contra els sindicats: “Només s’han basat en el tema del calendari”.