La Junta d'Extremadura ha obert el procés per protegir com a bé d'interès cultural la Creu dels Caiguts de Càceres, un monument construït durant la Guerra Civil espanyola per ordres del govern franquista de la localitat. El Diari Oficial d'Extremadura ha publicat aquest dimarts la resolució provinent de la conselleria de Cultura, Turisme i Esports del passat 12 d'agost. Ara queda obert durant un mes un període d'al·legacions contra la decisió que arriba després que el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica del govern espanyol demanés oficialment la retirada de la creu de l'espai públic en considerar-lo un símbol d'enaltiment de la dictadura franquista. L'Ajuntament de la localitat, però, governat pel PP, va recórrer contra la decisió del govern espanyol, i la Junta d'Extremadura fa ara un pas més en la protecció d'aquest monument, al·legant que les intervencions posteriors el "van dotar d'un nou significat d'acord amb els valors constitucionals".
L'expedient publicat aquest dimarts trasllada a la via administrativa una de les peticions que feia Vox per pactar amb el PP la formació i la investidura del nou govern de la popular María Guardiola després de les eleccions regionals de desembre de l'any passat. L'acord programàtic al qual van arribar ambdues formacions contemplava la "tramitació per la declaració com a bé d'interès cultural de la Creu dels Caiguts de Càceres". Ara, la Junta busca garantir la protecció d'aquest element urbà, que es va anunciar l'any 1937 i inaugurar el 1938, en plena guerra civil, en record dels "fills d'aquesta ciutat que van donar la seva vida per Espanya una, gran i lliure".
De fet, aquesta creu, situada a la plaça d'Amèrica de la capital provincial, és una de les primeres, si no la primera d'aquest tipus que es va erigir a tot l'Estat espanyol per recordar i enaltir la insurrecció militar de 1936 i la posterior victòria de les tropes franquistes. L'Ajuntament de la ciutat en va aprovar la construcció el 9 de setembre de 1937, només un any després del cop d'estat feixista, i es va inaugurar el 10 de maig de 1938 en una cerimònia en la qual va participar Pilar Primo de Rivera, cap de la Secció Femenina de la Falange, i que va ser un dels principals actes de propaganda franquista durant la guerra a la ciutat de Càceres. El monument es va construir on abans hi havia hagut una font, construïda per les autoritats republicanes de la ciutat, en un dels límits de la ciutat. El paisatge urbà es va transformar aleshores per deixar constància del canvi en el poder i també esborrar el record de l'administració republicana.
Origen franquista, ressignificació democràtica
En aquest context, l'aspecte que presentava aleshores la creu no és com l'actual, que va ser modificat amb una intervenció l'any 1984, ja en democràcia. A la creu hi havia àguiles de Sant Joan, relleus del jou i les fletxes i inscripcions d'exaltació de l'aixecament militar i la dictadura. En una banda de la creu es podia llegir "18 de juliol de 1936. Arriba Espanya! Salutacions a Franco", mentre que a l'altra hi havia el missatge en record dels "fills d'aquesta ciutat que van donar la seva vida per Espanya una, gran i lliure".
Formalment, la creu de Càceres es va prendre com a exemple per part de la Comissió d'Estil en les Commemoracions de la Pàtria, l'organisme franquista creat per unificar l'estètica dels monuments en honor a la nova pàtria feixista. Amb l'arribada de la democràcia, però, es pren la decisió d'actuar sobre el monòlit de pedra per retirar la simbologia més clarament franquista. S'eliminen les referències Franco, els símbols de la Falange i se substitueix la inscripció original per un més neutre "La ciutat de Càceres, en memòria dels seus fills morts per la pàtria", acompanyat de l'escut constitucional d'Espanya.
És a partir d'aquest moment quan la Junta d'Extremadura construeix bona part de la seva argumentació per protegir la creu, tot i que reconeix el seu origen franquista. Aclareixen, però, que "la intervenció municipal realitzada el 1984 en va modificar substancialment la lectura pública, en eliminar les inscripcions i referències explícites d'exaltació del règim franquista i dotar-lo d'un nou significat d'acord amb els valors constitucionals". La resolució assegura que aquella intervenció va permetre "desvincular la seva lectura pública dels elements explícits d'exaltació franquista i afavorir la seva permanència en l'espai urbà fins a l'actualitat".
Conflicte entre el govern espanyol i la Junta
Tot i les modificacions, les àguiles tallades en la pedra van mantenir-se i els informes de Memòria Democràtica del govern espanyol consideren aquest fet com a suficient per mantenir la consideració de la creu com un símbol franquista que ha de ser retirat de la via pública. Davant d'aquesta interpretació, l'Ajuntament de la ciutat i Vox van presentar un recurs contenciós administratiu contra la resolució, ja que asseguren que la majoria dels habitants no la identifiquen com un símbol franquista, sinó com un element patrimonial, religiós o simplement com un punt de referència dins la trama urbana de la ciutat.
La resolució de la Junta recull l'argument i indica que, amb el temps, el significat públic del monument ha passat de ser l'exaltació del règim a un element patrimonial dins de la ciutat que serveix com a punt de referència per als seus ciutadans i que ha quedat incorporat al paisatge local. Tanmateix, el document del govern extremeny reconeix l'origen franquista de la creu i del seu emplaçament en un lloc on l'entorn responia a "un pla arquitectònic i urbanístic preconcebut per lloar al règim". Durant el pròxim mes estarà obert el procediment d'informació pública, durant el qual es podran presentar al·legacions contra la decisió i, passat el qual, hauran de continuar els tràmits previstos a la llei. L'expedient s'ha comunicat a l'Ajuntament de Càceres i al Ministeri de Cultura per tal d'incloure la creu en el Registre General de Béns d'Interès Cultural.