Arriben les eleccions basques, que se celebraran el pròxim 21 d'abril. I, una jornada electoral més, l'euskera torna a estar sobre la taula com a element de debat entre els sectors més favorables a promoure la llengua pròpia i els defensors de l'hegemonia del castellà. Si el problema sembla familiar, és perquè ho és. El País Basc, com Catalunya amb el català, travessa actualment un moment clau per l'enfortiment de l'euskera: els intents de l'administració pública per potenciar la llengua pròpia als diferents espais del territori estan sent replicats per una ofensiva judicial espanyola que ha tret milers de bascos al carrer per defensar la seva cultura. En quina situació, doncs, es troba l'euskera?
D'entrada, una dada per a l'optimisme: el coneixement de la llengua es troba en màxims històrics. Des del 1991, quan el govern basc va començar a presentar les enquestes sociolingüístiques quinquennals, el territori ha sumat 260.000 parlants en trenta anys —passant del 24,1% de la població al 36,2%—. Lluny queda l'època fosca del franquisme, anys durant els quals el coneixement de la llengua es va desplomar, i els esforços per enfortir la llengua han donat els seus fruits.
Des de la societat civil, una de les plataformes més actives en aquesta tasca ha estat Euskalgintzaren Kontseilua (el Consell de les Organitzacions Socials de l'Euskera). La seva secretària general, Idurre Eskisabel, explica a ElNacional.cat que la realitat actual no és, ni de lluny, la que es vivia fa quatre o cinc dècades. "Aleshores ens trobàvem en una situació crítica en què la principal preocupació era la pervivència mateixa de la llengua", reconeix. Actualment, el coneixement de l'euskera està garantit "durant dècades", afirma Eskisabel, gràcies a la combinació de l'activisme social i el polític. Més de 40 anys de governs nacionalistes pràcticament ininterromputs han permès potenciar una política lingüística basada en l'euskaldunització, de manera que la transmissió de la llengua pròpia no s'ha limitat a l'àmbit familiar.
L'euskera arriba als joves a través de l'escola
Un dels principals àmbits en què s'ha pogut constatar la promoció de l'euskera és precisament en l'àmbit educatiu. Des que l'ensenyament ha estat competència autonòmica, s'ha posat en marxa un sistema basat en tres models segons la llengua de docència: el model A, en què els centres tenen el castellà com a llengua vehicular, excepte a l'assignatura de Llengua i Literatura Basca; el model B, en què ofereixen una part de les assignatures en euskera i una part en castellà; i el model D, en què els centres tenen l'euskera com a llengua vehicular, excepte a l'assignatura de Llengua i Literatura Castellana. Per a Eskisabel, és aquest l'element que explica el creixement de l'euskera pel que fa al seu coneixement. "L'increment s'ha donat particularment entre els joves al País Basc perquè hi ha una aposta per l'educació en euskera", diu.
Una aposta que no només ha vingut imposada des del govern basc, sinó que també ha rebut el suport actiu de la població. En aquelles regions del País Basc amb menor coneixement de la llengua pròpia —com són alguns indrets d'Àlaba—, en què l'euskera "s'ha esborrat", en paraules d'Ekisabel, ha estat "molt important" l'aposta de la societat pel model D. L'experta destaca que l'adscripció de la ciutadania basca a la seva llengua "és realment forta". "Molts pares que no tenen un coneixement prou elevat de l'euskera han tingut una actitud positiva amb els seus fills perquè l'aprenguin", diu. Les dades referents als models educatius així ho constaten: en els darrers anys, la immersió ha guanyat força i ara un 67% d'alumnes estan matriculats en centres de model D; per contra, el model B acull un 17% del total d'alumnes, i el model A n'acull un 14%, amb una clara tendència a la baixa —avui en dia, sobreviu principalment als centres privats i per a les poblacions de nouvinguts—.
L'estratègia ha estat un èxit. L'última enquesta sociolingüística revela que el 74,5% de joves entre 16 i 24 anys pot desenvolupar-se completament en euskera, i només un de cada deu ni el parla ni l'entén. En canvi, destacable i preocupant és la immensa escletxa generacional amb el gruix de la població més gran. Entre els majors de 65 —és a dir, aquella generació educada durant la dictadura—, només el 22,5% sap i entén l'euskera, mentre que gairebé set de cada deu no tenen cap coneixement de la llengua pròpia. És per això que la decisió del govern basc de mantenir la divisió dels tres models en la nova Llei Educativa ha generat crítiques entre els defensors de l'euskera. La secretària general d'Euskalgintzaren Kontseilua considera que l'experiència demostra que un model d'immersió amb la llengua basca com a eix vertebrador és l'únic que garanteix a les noves generacions "poder apropiar-se de l'euskera", així com assolir també un nivell avançat de castellà.
El coneixement no es tradueix en l'ús
Ara bé, l'augment del coneixement de l'euskera no ha arribat encara a traduir-se en un increment equiparable del seu ús. Entre tots els grups d'edat, el seu ús ha augmentat sis punts en 30 anys: un 22% de la població utilitza l'euskera tant o més que el castellà —en comparació amb el 36,2% de bascos que parlen la llengua—. Pel que fa a la població d'entre 16 i 24 anys, malgrat que tres de cada quatre joves coneixen la llengua, un de cada tres l'utilitza tant o més que el castellà, mentre que un percentatge similar s'expressa més en castellà. Hi ha dificultats, doncs, per imposar-se com a llengua social.
Eskisabel assenyala l'experiència pròpia per demostrar que la situació ha millorat. Explica que durant la seva infància en un poble de Guipúscoa, "que ara sembla el centre de l'euskaldunitat", la llengua "del carrer" era el castellà. Ara bé, reconeix que no s'han arribat a complir totes les expectatives dels promotors de l'euskera. "Ens pensàvem que un increment del coneixement es veuria reflectit en el seu ús, i sens dubte que això no ha estat així a un nivell comparable", afirma. Les dades evidencien que només la meitat dels joves que coneixen l'euskera l'usen com a primera llengua. Així doncs, malgrat l'esforç per difondre-la, "una altra cosa és que sigui una llengua viva en l'àmbit social". "I aquí és on rau la nostra preocupació", revela l'experta.
Al cap i a la fi, l'amenaça que es troba l'euskera és la mateixa que han d'afrontar tantes altres llengües regionals arreu d'Europa i el món: la globalització i la digitalització. El fenomen, d'abast mundial, intensifica l'hegemonia de les llengües més extenses —com ara l'anglès o el castellà— per sobre de les llengües minoritzades —com ara l'euskera o el català—, i això converteix les primeres en més atractives, especialment per als més joves a través de les xarxes socials i el contingut audiovisual. "Una de les característiques principals de la globalització i la digitalització és que fa fort el més fort i debilita el més dèbil", descriu Eskisabel. "Això fa que cada cop estiguem més en perill". Enfront de l'amenaça global, l'experta demana "polítiques lingüístiques molt fortes" al govern basc. El pròxim executiu, que estarà encapçalat ben segur pel PNB o EH Bildu, tindrà l'oportunitat de posar-les en pràctica.