Nova ofensiva de l'Estat contra les llengües cooficials. Els tribunals van obrir a Catalunya un conflicte sobre l'ús del català a les escoles arran de la sentència que obligava un ús del 25% a les aules de les aules catalanes. Els tribunals van trencar un consens de la Transició espanyola, com és la immersió lingüística. Ara, malgrat l'intent dels partits polítics d'oficialitzar les llengües cooficials de l'Estat a les institucions europees, els tribunals comencen una nova ofensiva contra l'euskera al País Basc. En només una setmana el Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha anul·lat 13 articles, a petició de PP i Vox, de la llei d'Institucions Locals d'Euskadi sobre la normalització de l'Euskera. Aquesta llei prioritza l'ús de l'euskera a les institucions basques i la derogació de diversos articles per part dels tribunals ha regirat al nacionalisme basc, tal com ha passat a Catalunya. 

Manifestació el 4 de novembre

De fet, el Partit Nacionalista Basc ha avisat que "judicialitzar" l'ús de l'euskera genera un "conflicte al cor" d'un procés que era "pacífic i que s'estava construint des del consens". Per això, els nacionalistes bascs han animat a participar en totes les mobilitzacions, sobretot la del pròxim 4 de novembre, que es convoquin en defensa de la revitalització de l'euskera.  En un comunicat, la formació nacionalista ha advertit que les recents resolucions judicials s'han dictat "en contra de l'ampli consens articulat entorn del procés de revitalització del basc", i ha incidit en el fet que el decret aprovat el 2019 desenvolupava la Llei d'Institucions Locals d'Euskadi, aprovada en 2016 amb "un ampli consens en el Parlament Basc".

De fet, la mateixa Associació de Municipis Bascs va celebrar una primera reunió extraordinària el passat dimarts en el qual asseguraven que la sentència del TSJPB "és contrària a l'autonomia local i limita el desenvolupament de les competències municipals en matèria lingüística". 

El TJSPB anul·la articles per promoure el basc

Al juliol, el Constitucional va estimar un recurs de Vox i va anul·lar l'article 6.2 de la Llei 2/2016, que recollia que “les convocatòries, ordres del dia, mocions, vots particulars, propostes d'acord, dictàmens de les comissions informatives, acords i actes dels òrgans de les entitats locals podran ser redactats en basca”, encara que matisant que “sempre que no es lesionin els drets de cap membre de l'entitat local que pugui al·legar vàlidament el desconeixement del basc”. El Constitucional, amb això, va considerar que “ataca l'equilibri lingüístic entre les dues llengües cooficials en condicionar-se l'ús del castellà al desconeixement del basc”.

La sentència del tribunal basc, va més enllà i assegura que "no hi pot haver predomini o superioritat d'una llengua sobre una altra". "Totes dues llengües són oficialment iguals en la comunitat autònoma i l'una i l'altra són mitjans normals de comunicació en i entre els Poders Públics i en la relació d'aquests amb els subjectes privats sense que pugui establir-se un ús preferent de cap d'elles", diu la sentència. 

En aquest cas la sentència anul·la els articles 18.1, 18.2 i 33.5 del decret. El primer recull que en cas que la utilització del basc o del castellà per a la redacció de la documentació municipal pogués lesionar els drets d'algun membre de l'entitat local que pogués al·legar vàlidament el desconeixement de la llengua utilitzada, se li proporcionarà una traducció a l'altra llengua oficial. En aquest cas, el tribunal anul·la aquesta part del text "que pogués al·legar vàlidament el desconeixement de la llengua utilitzada". En el 18.2, també anul·lat, s'indica que la documentació interna municipal serà creada en una llengua oficial, euskera o castellà, sense perjudici de l'aplicació posterior dels criteris lingüístics relatius a les comunicacions i notificacions a les persones interessades.

També s'anul·la l'article 33.5 que estableix que "la determinació de la llengua a emprar en les comunicacions divulgatives o informatives es realitzarà atenent el factor de coneixement de totes dues llengües oficials per part de les persones receptores". Sobre aquest tema, el TSJPB assenyala que ha de tenir-se en compte que les comunicacions informatives tenen transcendència, ja que donen a conèixer a la ciutadania esdeveniments que poden afectar-los. "Això fa que hagin de ser bilingües".

Prèviament, també s'havien anul·lat per part del mateix tribunal l'article 27, que assenyalava que els funcionaris s'havien de dirigir "en primera instància al ciutadà en euskera, i continuarien en la llengua en la qual aquest es dirigeixi".