L’escalada de violència generada arran de l’inici de la guerra entre Hamàs i Israel a la Franja de Gaza ha remogut l’escenari de la seguretat a tot el món. Des del mateix 7 d’octubre, el Sàbat negre, quan un atac terrorista a gran escala va matar centenars de persones a Israel, que totes les agències de seguretat van haver de replantejar els seus posicionaments. Sense anar més lluny, a Catalunya, des d’aquell mateix dissabte, els Mossos d’Esquadra van incrementar les mesures de seguretat en interessos jueus i de l’Estat d’Israel a casa nostra, amb vigilàncies estàtiques a sinagogues, en escoles al consolat d’Israel a Barcelona. 

Pocs dies després, el Ministeri de l’Interior ordenava també reforçar aquest nivell 4 sobre 5 d’alerta, amb un increment de vigilància de punts d’interès dels actors implicats en aquesta guerra i també de punts turístics. A Catalunya, per exemple, es va reforçar la vigilància a l’estació de Sants, a l’aeroport del Prat, l’Estadi Olímpic Lluís Companys i també els punts turístics més importants.

Més prevenció per evitar la reacció

Els Mossos d’Esquadra, de manera coordinada entre la Prefectura, la Comissaria General d’Informació i la Comissaria General d’Intervenció van també dissenyar un dispositiu de seguretat ampliat on es va demanar als agents no només estar en aquests punts a reacció, sinó també ser proactius, que es fessin més escorcolls i controls aleatoris per detectar presència d’armes blanques i altres tipus d’amenaces. Això, tal com ha pogut saber ElNacional.cat, s’ha reforçat també amb un increment del ciberpatrullatge de les unitats especialitzades d’Informació, que han detectat molta més propaganda, alguna distribuïda des d’aquí, però elaborada fora de les nostres fronteres, i també s’ha demanat incrementar les mesures de seguretat als entorns de les comissaries dels Mossos. 

La policia, pel terrorisme islamista, és objectiu. El dispositiu Rectangle estipula mesures de vigilància i contra vigilància que fan agents de paisà, agents d’Investigació i d’Informació de les seus de la policia catalana. Cal recordar que un dels atemptats terroristes registrats a Catalunya, l’any 2018, a Cornellà, va ser amb una comissaria dels Mossos com a objectiu. 

Un altre Nadal pendent del terrorisme

Ara, amb les festes de Nadal al cap del carrer, caldrà tornar a posar-se en alerta. La batalla d’Israel contra el terrorisme de Hamàs segueix després de dos mesos de guerra i des d’Europa, de la mà de la comissionada d’Interior, Ylva Johansson, s’alerta que l’amenaça, a tots els països, és alta. "Hi ha un enorme risc d'atemptats terroristes a la Unió Europea", va assegurar, aquesta setmana, abans d’una reunió amb els ministres d’Interior, a Brussel·les. Aquest missatge, que no és habitual, va ser enviat després que Armand Rajabpour-Miyandoab, un jove de nacionalitat francesa, però musulmà, que havia jurat lleialtat a Estat Islàmic hagués assassinat amb un turista al bell mig de París. 

Fonts de la intel·ligència antiterrorista dels Mossos no treuen valor a les informacions d’Ylva Johansson, però avisen que el risc és sostingut en el temps, com també ho va ser l’any passat, i si bé s’ha detectat un increment de persones que fan proclames a xarxes socials -a Terrassa es va detenir un tiktoker gihadista marroquí, que tenia 400.000 seguidors, o fa menys de dues setmanes es van detenir dos homes marroquins a Olot, per fer captació gihadista, o una parella radicalitzada, els dos de nacionalitat espanyola, a Cubelles, o un grup gihadista d’origen pakistanès a Barcelona- i el risc existeix, no hi ha una amenaça concreta contra la capital de Catalunya, o la resta del país, per aquestes festes de Nadal. 

Ara bé, com ja hem analitzat a ElNacional.cat, un dels perills més importants que hi ha actualment, en aquesta guerra global declarada per l’islamisme radical contra Occident, són, els actors solitaris, radicalitzats o inestables, que poden, amb molt poca logística i sense cap connexió exterior, cometre atacs que poden ser letals. El risc hi és, com a tot Europa, ni més ni menys, asseguren els analistes d’Informació dels Mossos, però no hi ha una amenaça concreta contra Barcelona, com a cap i casal del país. 

Això, però, no fa descansar ni relaxar a la intel·ligència policial que, com les darreres detencions, demostra que cal estar amatent a tots els fronts, el digital, on actualment és on és més freqüent la radicalització -abans ho eren les mesquites, que ara estan molt més vigilades i monitorades- i també, en el vessant de reacció, els punts turístics o objectiu terrorista, com a última ràtio, de reacció. Les darreres campanyes de Nadal ja s’han incrementat les vigilàncies, també a Catalunya, i en altres punts d’Europa mercadets de Nadal han estat objectius d’atacs.

Alerta amb els immigrants irregulars

La comissària Johansson, de nacionalitat sueca, va dir que calia que els països europeus redoblessin els seus esforços per garantir que els immigrants irregulars que suposen un "risc per a la seguretat" siguin tornats ràpidament als països de trànsit o origen, un posicionament incòmode, però que emmarca en el darrer cas on un home, que deia estar sota les ordres d’Estat Islàmic, va matar dos ciutadans suecs, amb una arma de guerra, al mig de Brussel·les, abans d’un partit entre les dues seleccions, i com a venjança per la crema d’un llibre sagrat que, sota la llibertat d’expressió, es va autoritzar a Suècia. 

El terrorista, de nacionalitat tunisiana, havia sol·licitat sense èxit asil a Bèlgica, però les autoritats belgues no havien pogut encara fer efectiva l'ordre d'expulsió. A Algesires, a Andalusia, va passar el mateix. L’home que va matar un religiós el gener d’aquest any en un atac considerat terrorista, Yasin Kanza, tenia ordre d’expulsió i estava sota el radar de la policia, però mai es va fer efectiva i, finalment, va atacar diverses persones i en va matar una, un sagristà d’una de les esglésies catòliques del municipi.