Tota Europa s’ha tensionat. L’amenaça terrorista sempre ha estat latent —des de 2015 que estem en alerta 4 sobre 5— però les crides des del món àrab violent a una “gihad global” han fet encendre encara més les alarmes. La guerra entre Hamàs i Israel, les manifestacions arreu del món, d’un signe i de l’altre, i també els atacs terroristes consumats a França i Bèlgica els darrers dies han obligat les policies a prendre mesures. Amb el nivell 4 cronificat, les mesures que queden ara, abans de l’activació del nivell 5, que no sembla ara per ara sobre la taula del Ministeri de l’Interior, són amb poc marge i s’han centrat en els interessos jueus a casa nostra i una major proactivitat en les vigilàncies en llocs crítics, amb més escorcolls i identificacions.
Fonts de la intel·ligència dels Mossos mantenen una escolta activa i un ciberpatrullatge reforçat per poder detectar, de manera preventiva, radicalitzacions i propaganda que pugui derivar en una acció de caràcter violent a casa nostra. D’ençà de les crides a aquesta “gihad global” i l’acció terrorista de Hamàs, s’ha detectat un increment de volum de propaganda, molta, però, tot i que reenviada des d’aquí, produïda a l’estranger.
Llops solitaris a Catalunya
Els mateixos analistes, alhora, posen sobre la taula que ara per ara, el principal problema que podria tenir Catalunya pel que fa a un atac terrorista és el que podrien desenvolupar els que són coneguts com a “llops solitaris”, que en l’argot policial també són coneguts com a “actors solitaris” o “terroristes solitaris”. Persones radicalitzades, de manera pròpia o per l’acció d’altres persones, que, de manera individual, sense cap organització terrorista que els hi faciliti logística ni en coordini l’acció, més enllà de la seva autoadscripció, fan accions terroristes sense rebre ordres directes de cap grup organitzat o de cap líder en concret, més enllà de les crides generals que des d’aquests entramats terroristes i de propaganda fan globalment.
Aquests són els terroristes que poden generar algun tipus d’atemptat, segons les anàlisis dels Mossos, a Catalunya. Gent radicalitzada, sense estructura que no necessiten una gran logística més enllà de l’oportunitat de fer mal en nom del grup terrorista al qual s’han sumat. Els atacs poden ser de molt fàcil execució, sigui amb armes blanques, a l’abast de tothom, o fins i tot amb vehicles, també fàcils d’aconseguir. L’ús d’armes de foc, o d’armes de guerra, ja limita més l’acció, ja que no és tan fàcil de poder-les aconseguir.
En aquest cas, els “llops solitaris” són persones que fan un procés de radicalització, que canvien les seves conductes i que l’atac terrorista pot ser la darrera fase, fet que facilita la detecció per part de la intel·ligència policial, que els darrers anys ha desplegat molts agents a combatre aquesta perillosa xacra. Es fan seguiments digitals, ciberpatrullatge i també seguiments físics a diverses persones a Catalunya, si bé la Comissaria General d’Informació no ha revelat el nombre exacte de persones que estan sota el radar policial per la seva perillositat extremista.
A més d’aquests llops solitaris, però, també hi ha persones que sense fer aquest camí de radicalització, per la seva situació emocional o psiquiàtrica, i també per simpatia amb el moviment terrorista, poden cometre atemptats o accions de caràcter terrorista i són molt més complicats de detectar. Aquests, que els policies bategen com “inestables” també són un perill per aquesta complicada capacitat de ser detectats en la fase de prevenció i que poden ser molt letals, perquè no mostren signes de radicalització. Per altra banda, els Mossos creuen que el perill d'un atac coordinat i organitzat amb una cèl·lula terrorista —no ho va ser ni el de 2017—, és molt més baix que patir l'atac d'un d'aquest tipus de terroristes solitaris.
Cornellà, l’atemptat que ningú recorda
Catalunya ha estat sacsejada també pel terror del gihadisme. Els atemptats de la cèl·lula de Ripoll a la Rambla de Barcelona i Cambrils van deixar un sagnant record. Però el nostre país també va patir un nou atemptat terrorista l’any 2018, a Cornellà. Un home va entrar amb una arma blanca a la comissaria dels Mossos d’Esquadra amb la intenció de fer mal a policies —un dels objectius dels terroristes— per ser abatut i així, segons el seu relat, redimir-se per haver estat infidel a la religió.
Una agent de la policia catalana que estava a la porta d’entrada, quan va veure que l’home tenia intenció d’accedir a la zona privada de la comissaria, i on hagués pogut fer una escabetxina, va obrir foc i el va poder abatre. El cas de Cornellà és el d’un “actor solitari” que va actuar sense organització ni líder, seguint les instruccions globals de la propaganda terrorista que demana, a tot arreu del món, actuar contra els que anomenen infidels.
Cubelles, organitzats per adoctrinar
Aquesta setmana la Policia Nacional espanyola ha explotat una investigació antiterrorista que ha permès detenir una parella que vivia a Cubelles i que formava part d’una xarxa organitzada d’adoctrinament i propaganda terrorista. Els dos, Ángel G. i la seva parella, espanyols i conversos, van ingressar a presó, com també un home de 22 anys, originari del Marroc, conegut com el Califa, el líder del grup. Tot i que estaven connectats i compartien instrucció i informació, no estaven organitzats, així ho han pogut comprovar els analistes d’Informació de la policia espanyola, per cometre atemptats de manera conjunta, si bé sí que parlaven obertament de l’acció armada.
Més protecció antiterrorista dels Mossos
Els Mossos d’Esquadra han augmentat les mesures de seguretat, resposta i protecció de diversos punts del país, sobretot a la ciutat de Barcelona, per evitar atacs terroristes arran de l’escalada de violència que s’ha registrat a Israel després de l’atac terrorista a gran escala de Hamàs del passat 7 d’octubre. Des de llavors s’ha intensificat la protecció de consolat d’Israel a casa nostra, però també de les sinagogues i d’altres consolats de països aliats d’Israel com França i els Estats Units i escoles internacionals.
Alhora, però, des de la Prefectura dels Mossos d’Esquadra s’ha demanat també augmentar la vigilància i la protecció de llocs concorreguts, com l’estació de Sants o altres estacions de transport públic, l’aeroport del Prat, la Sagrada Família o l’Estadi de Lluís Companys, on juga el FC Barcelona. A més, també s’ha demanat que els agents siguin més proactius i que es facin més identificacions i escorcolls de les persones que accedeixen i transiten per aquestes instal·lacions. Alhora, també s’ha ordenat millorar les mesures de seguretat a les dependències policials d’arreu del país, sabent que la policia és també un dels objectius d’aquest tipus de terrorisme de caràcter gihadista.