La professió de la Barbara Lizana és una d’aquelles feines úniques i més peculiars que poden existir. Es dedica a la caracterització, a l’estilisme i a la perruqueria. Fins aquí, molt comú. La diferència és que no tracta o treballa amb persones de carn i ossos, sinó que ho fa amb figures de cera: reproduccions a escala real de cantants, escriptors, artistes, gent de la faràndula, cuiners i un llarg etcètera.
Amb “mis niños”, la Barbara es refereix a les més de 120 figures que cada matí i des de fa 38 anys, abans d’obrir les portes del Museu de Cera de Barcelona on treballa, repassa i deixa a punt perquè tothom qui entra pugui gaudir-ne i les trobi amb les millors presentacions possibles. Unes figures que provenen d’arreu del món i que un cop al museu, s’encarreguen de muntar, vestir i fer-los els darrers retocs per exposar-les de cara al públic.
Barbara: “Per les meves mans hi ha passat tot el món!”
La Barbara fent retocs a Carmen Amaya des del seu taller
“Per les meves mans hi ha passat tot el món”, exclama la Barbara, que recorda quan abans al museu hi havia 300 i escaig figures i totes havien passat pels seus estris i pinzells. L’experta explica que el més complicat és la restauració, “quan es trenca un dit o ratllen una figura —perquè la gent les toca i les ratlla per comprovar si són o no de cera— és bastant complicat d’arreglar”. La setmana passada va caure Lope de Vega, explica, i es va trencar el cap sencer per la meitat. “Quan un tall és net, més o menys es pot arreglar. Amb aquesta figura, hi vaig estar treballant tota una setmana!”.
Què tenen en comú Franco i Marilyn Monroe?
Que totes dues formen part de les mil i una anècdotes que la Barbara té per explicar. “Durant dos anys, va estar venint cada dia un senyor que pagava l’entrada i pujava al primer pis... Saps per a què?” No! “Anava a saludar Franco, a fer-li la salutació militar!” [Riem]. De veritat? “T’ho prometo. Se sentien els cops des de baix. Saludava Franco, comprava alguna cosa a la botiga, que devia tenir tota la casa de cera, i marxava”. La Barbara explica que el client “era com de la família”, i que a la noia que treballava a la botiga li feia fins i tot pena cobrar-li pels objectes que s’enduia.
“Un altre dia, netejant la Marilyn Monroe, li aixeco el vestit i... sorpresa! Se li havien emportat les calces!” [Riu]. “Clar, les van haver de tallar! I amb l’actual Marilyn que tenim exposada, també els hi han abaixat més d’un cop”, comenta somrient la Barbara, que diu que el públic —nens i adults, puntualitza— és molt curiós. [Somriu]
La Barbara comprova que les calces de la Marilyn segueixen al seu lloc
Però les anècdotes no acaben aquí, ni de bon tros. La Barbara recorda com un dia li va tocar fer el manteniment de Sara Montiel. “La vam portar al taller, la vaig rentar, vestir i la vaig deixar repenjada per tornar-la l’endemà al museu”. En arribar el matí següent, l’estilista va obrir la porta del taller a les fosques i es va emportar un bon ensurt. “Entro i veig una persona estirada a terra. El primer que vaig pensar va ser: ‘¡Dios mío, ¿qué ha pasado?!’. No vaig pensar ni en figures ni en res!”, exclama la Barbara, que es pensava que durant la nit havia entrat un lladre al seu taller, i havia acabat a terra mort. [Riu]
El bosc més gran de Les Rambles
Si es visita el museu de cera, és obligatori fer parada al Bosc de les fades, el mític bar de davant del museu, on tot aquell que hi entri podrà prendre un refresc o una bona hamburguesa de la Boqueria envoltat d’un escenari immillorable, en el qual la Barbara també hi va participar. “Vaig treballar amb l’ambientació, la decoració i amb la resina dels arbres del bosc”, apunta la restauradora i estilista, que, relacionat amb el bosc, recorda un altre episodi viscut que va alterar tot el personal. “Abans teníem un decorat que representava un cementiri amb làpides d’alguns dels treballadors i que simulava un aquelarre d’una noia de cera, que hi estava exposada i vestida d’una manera molt sensual”. "En arribar un bon matí al local, em trobo una figura que es mou! Hi havia un turista, que es devia haver quedat allà tancat, amb els pantalons abaixats sobre la figura... Per sort, el vam enganxar a temps!” L’estilista i restauradora assegura que no va voler tocar mai més aquella figura.
Barbara: “Un turista es va emportar la cama de Charles Manson”
I una darrera anècdota. “Un turista es va emportar la cama de Charles Manson”. Com, com?! “El que sents. Es veu que el noi va veure que la cama es podia extreure i se la va emportar”. Els companys de la Barbara el van veure a la placeta del davant amb la cama a l’espatlla i, per sort, el van poder aturar i que la peça tornés al seu lloc.
El taller on treballa l'estilista acumula un bon grapat de figures que ja no estan exposades al museu
La Barbara va treballant. S’aixeca, agafa el cap d’una figura, i se l’emporta a la pica que té al taller per netejar. “No és el mateix pentinar el cap d’una persona que el d’una figura de cera. Si no vas amb compte, li pots arrencar un cabell o cremar-la amb l'assecador”, puntualitza l’estilista, que practica un curós manteniment periòdic a totes les figures que han passat i són presents al museu. “Recordo una noia que m’ajudava al principi, que era molt susceptible i li feia cosa agafar les figures amb les mans. Es posava dos parells de guants per rentar els caps i un dia la miro i veig que se li estava desfent la cara a la figura... [Riu] Esclar, no notava res amb tants guants!”. L’estilista remarca la importància dels ulls, que s’han d’anar netejant per donar-los més vida a totes les figures.
Plats bruts i La Cubana entre figures de cera
Abans el museu era un indret on es feien moltes celebracions, recorda la Barbara. “Es feien festes, venien famosos i s’organitzaven uns bons saraus!”. L’estilista explica que dins el museu, es va gravar un capítol de la mítica sèrie de TV3 Plats bruts. “M’ho vaig passar de conya! Eren molt divertits. Jo m’encarregava que totes les figures estiguessin ben pentinades i ben vestides”, i afegeix com la companyia teatral de La Cubana també hi va fer un espectacle.
En aquest capítol de 'Plats bruts', en David es quedava tancat al Museu de Cera tota una nit
Cites i romanços: el museu més màgic de Barcelona
L’estilista explica com el museu ha estat des de sempre un indret de cites i romanços entre parelles. Un museu fundat per l’escenògraf Enrique Alarcón, el 1973, que juntament amb el seu fill i, més endavant, amb el seu net, en van portar les regnes uns quants anys. “Abans era un negoci molt familiar, ‘los Alarcones’”, diu la Barbara, que hi va compartir uns quants anys des que hi va entrar a treballar. “He rebut ofertes d’altres companyies com el Liceu mateix, però sempre he tingut clar que el meu lloc és aquí”, expressa contenta la restauradora. Et veus jubilant-te aquí, doncs? “M’hauran de fer fora, jo no em penso jubilar!” [Riu].
Actualment el museu compta amb la direcció creativa del productor i exmembre de la Trinca Toni Cruz, que juntament amb altres socis l’han renovat de dalt a baix. A l’entrada, el visitant es troba amb un videowall on celebrities d’arreu del món presenten la ciutat de Barcelona. Una visita que continua amb un simulador que representa un ascensor, i que et transporta als punts més alts de la ciutat, per gaudir i descobrir Barcelona des d’un altre punt de vista. Un recorregut modificat i molt més vivencial, on el turista o el ciutadà local que vulgui redescobrir el museu podrà fotografiar-se amb tots els seus ídols o pujar a una nau espacial per viatjar a l’univers.
Fent els últims retocs a Carme Ruscalleda, que porta les arracades originals de la cuinera catalana
“Volem que el turista que entri al Museu de Cera pugui conèixer i descobrir la fantàstica ciutat que tenim”, apunta Cruz, que puntualitza com amb aquesta reobertura es pretén donar més vida a la part baixa de la Rambla, oferint un nou espai per gaudir i passar una bona estona entre família o amics. A més, el museu estrena i ofereix la possibilitat de viure una nova experiència: Infection Evolution, una barreja d’escape room, survival, espectacle i visita interactiva.
Una experiència que es pot complementar amb un recorregut guiat pel taller on treballa la Barbara, i saludar una de les figures més emblemàtiques i estimades per tot el museu.