Mentre els incendis que assetgen l'Estat espanyol atrauen tota l'atenció mediàtica, la situació africana sovint passa desapercebuda. En plena temporada seca, desenes de milions d’hectàrees de sabana i bosc es cremen. Les imatges per satèl·lit mostren milers de punts vermells que es concentren aquests dies sobre el mapa d’Àfrica, especialment a Angola, la República Democràtica del Congo, Zàmbia, Tanzània i Madagascar. Cadascun d’aquests punts correspon a un foc actiu detectat des de l’espai, i junts dibuixen una de les majors superfícies cremades del planeta.
Segons estimacions recents, només en una setmana d’agost del 2024 es van cremar 22 milions d’hectàrees al continent africà, cosa que suposa prop del 80% de tota la superfície afectada per incendis al món durant aquell període. A escala anual, a Àfrica es crema entre el 6% i el 8% del seu territori, és a dir, més de 150 milions d’hectàrees cada any.
La pràctica del foc agrícola
Tot i que a primera vista aquests mapes poden suggerir catàstrofes forestals massives, gran part dels focs responen a una pràctica agrícola mil·lenària: l’agricultura migratòria o itinerant. En moltes zones rurals del continent, pagesos i ramaders utilitzen el foc per netejar camps, fertilitzar el sòl amb les cendres i regenerar pastures.
Aquest sistema, conegut també com a “talla i crema” (slash-and-burn), ha estat històricament una eina de subsistència eficaç en regions de baixa densitat de població. Permet conrear unes temporades en un terreny, després deixar-lo reposar i traslladar-se a una altra parcel·la. Però avui, amb el creixement demogràfic i la pressió sobre la terra, la pràctica esdevé molt més intensiva i extensa, i això fa que les àrees cremades siguin immenses.
Gran impacte climàtic
Encara que molts d’aquests focs siguin planificats i de curta durada, el seu impacte climàtic és gegantí. Aquests milions d'hectàrees que es cremen cada any produeixen emissions massives de gasos d’efecte hivernacle, que contribueixen al canvi climàtic. A més, els sòls i els ecosistemes es degraden greument, especialment quan es crema massa sovint i no hi ha temps de regeneració. I malgrat que siguin incendis ‘controlats’ i intencionats, hi ha un alt risc de propagació incontrolada, sobretot quan coincideix amb períodes de sequera extrema o vents forts. Per acabar, aquests focs suposen una amenaça per a la biodiversitat de la zona, moltes espècies no poden adaptar-se a un règim de foc tan intens.