Tal dia com avui de l’any 1826, fa 200 anys, a Istanbul, el soldà –l’emperador– Mahmut II ordenava que els regiments d’infanteria Nizam i de cavalleria Sipahi ataquessin els quarters dels geníssers, la històrica guàrdia de corps dels emperadors otomans, i els exterminessin físicament. Aquest cos militar creat pels soldans otomans a inicis del segle XIV, havia estat una força d’intervenció ràpida inspirada en els Almogàvers medievals catalans que, després de la conquesta de Constantinoble (1453) i la desaparició de l’Imperi romà d’orient, havia successivament convertit en guàrdia de corps i, des de mitjans del segle XVII, en força policial.
Aquest cos militar havia estat proveït, històricament, amb captures de nens cristians de l’est d’Europa. Un cop capturats eren circumcidats i enquadrats, i rebien una estricta formació militar. Entre els segles XIV i XVII havien tingut un gran prestigi, per la seva disciplina i per la seva eficiència. Però des que se’ls havia encomanat el manteniment de l’ordre públic havien fabricat un sistema que alternava la seva funció amb pràctiques comercials delictives. Aquestes pràctiques havien enriquit enormement els geníssers que, des que feien funcions policials ja no proveïen el cos de captures de nens cristians, sinó de la pròpia descendència dels seus membres.
La riquesa que havien acumulat i el poder que havien assolit els permetia intervenir obertament en política, promovent nomenaments o provocant cessaments de visirs (els governadors i jutges territorials de l’Imperi) o, fins i tot, pressionant el mateix soldà i el seu consell de ministres. Però, amb l’esclat de la guerra de la independència de Grècia (1821) van ser, de nou, mobilitzats. I el resultat de la seva actuació es va saldar amb un fracàs absolut. Aquella guerra va revelar que s’havien convertit en personatges acomodats i avariciosos i el resultat de la seva actuació va ser tan decebedor que, sense saber-ho, van escriure l’epitafi de la seva tomba.
La maniobra ordenada pel soldà Mahmut II seria, oficialment i reveladorament, anomenada “Incident afortunat”, i, se saldaria amb l’extermini d’uns 6.000 geníssers als quarters d’Istanbul. Tot seguit, el mateix Mahmut II va ordenar la dissolució d’aquell històric cos. Nizams i Sipahis es van fer càrrec, transitòriament, de l’ordre públic fins a la creació d’un cos policial modern. I els 130.000 geníssers escampats arreu dels dominis otomans que havien pogut escapar de la massacre d’Istanbul, es van ocultar a les províncies més remotes de l’Imperi i van migrar, discretament, cap a altres ocupacions.