L''Espanya buida' és en realitat el territori dels recursos, que "cal transformar en oportunitat per generar un ecosistema d'emprenedoria", ha assegurat la secretària d'estat d'Ocupació en funcions del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, Yolanda Valdeolivas.
Valdeolivas ha participat aquest dimarts a la jornada 'Aliances per a l'emprenedoria rural i la lluita contra el canvi climàtic i la despoblació', on ha declarat que "la tasca de mantenir i atreure habitants al medi natural resulta un pas fonamental per preservar aquests entorns".
La mala notícia, ha lamentat la Secretària d'Estat, és que, segons les dades disponibles, "Espanya es troba al capdavant dels deserts demogràfics a nivell europeu", una situació que, unida a un "alt índex d'envelliment", "empitjorarà a mitjà i llarg termini si no s'adopten mesures eficaces i urgents".
Espanya, al capdavant dels deserts demogràfics
"Al voltant de 4.200 municipis espanyols posseeixen un dèficit important de despoblació. Les zones més afectades són el nord i el centre del país", ha manifestat Valdeolivas, qui precisa que, al costat d'altres factors, la causa respon a una "falta d'oportunitats laborals", per la qual cosa "moltes persones decideixen traslladar-se a les ciutats de forma forçada".
Aquest fet genera "un greu problema territorial i social", ha apuntat la Secretària d'Estat, que assegura que "resoldre'l és de tots", i "competeix a les Administracions Públiques, al Govern i al Parlament assumir la responsabilitat del seu impuls".
"Mantenir els espais habitats és essencial per a la seva protecció i per al medi ambient. Us asseguro que Espanya està directament compromesa amb l'Agenda 2030, per convertir els Objectius de Desenvolupament Sostenible en una realitat," ha indicat.
L'economia social s'ajusta com "un guant al medi rural"
Durant l'acte, acollit en la segona setmana de la Cimera del Clima, també ha estat present María Antonia Pérez, directora general del Treball Autònom de l'Economia Social i de la Responsabilitat Social de les Empreses del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, que ha centrat la seva intervenció entorn de l'economia social.
"L'economia social s'ajusta com un guant al medi rural. Pensa en les persones, en el seu hàbitat i en el medi ambient. Si en el medi rural es queden les dones, el món rural emprèn, perquè elles tenen la capacitat de mantenir la resta de la població. Aquesta economia és les més paritària de totes", ha expressat Pérez.
El president de la Unió de Professionals i Autònoms (UPTA), Eduardo Abad, ha presentat la Xarxa d'Ajuntaments Rurals Emprenedors, una plataforma que ha de servir com a "eix" perquè els consistoris duguin a terme "polítiques destinades que els emprenedors posin en marxa activitats en unes condicions completament diferents a les de l'àmbit urbà".
Una xarxa amb 300 ajuntaments per estar connectats
La xarxa, desenvolupada al llarg d'aquest any i composta en l'actualitat per 300 ajuntaments, resulta, segons Abad, "fonamental" perquè "les polítiques de gran connexió arribin a l'àmbit rural". Abad ha posat com a exemple el poble sorià de Tardelcuende, on vuit treballadors autònoms estan treballant al sector de la resina, un municipi que "hem portat a set famílies i catorze nens, i on hem estat capaços d'obrir de nou l'escola".
Marta Corella, alcaldessa d'Orea, a Guadalajara, ha qualificat la Xarxa d'Ajuntaments Rurals Emprenedors com un projecte "carregat d'emoció i de passió", uns aspectes que "necessitem als pobles per sortir endavant".
"Les administracions més enganxades als ciutadans són les que hem de reaccionar de forma més àgil davant dels seus problemes, ha insistit Corella, que apel·la a la transformació dels pobles, perquè "som necessaris per al futur de la societat". Malgrat que localitat està situada a la "zona zero del despoblament d'Europa", hem sabut mantenir una conversa sana amb el nostre entorn i hem transformat els recursos en oportunitats.
Un d'aquests exemples recau en la iniciativa 'Del Bosque a Tu Casa', creada per una associació de dones, per "posar de relleu el recurs micològic", al costat d'altres productes de recol·lecció silvestre, com pinyes, o la utilització de "teies resinoses per encendre i aromatitzar".