L'educació catalana no se'n surt del tot encara amb la llengua i amb les matemàtiques, els talons d'Aquil·les que assenyalen indicadors internacionals com les proves PISA, les PIRLS o TIMSS. L'Anuari de l'Educació a Catalunya 2026, informe que realitza anualment la fundació Equitat.org —l'antiga Fundació Bofill— per a oferir un diagnòstic de l'estat de l'educació catalana, assenyala que creix el nombre d'alumnes amb "nivells baixos", situant-se en un 15,8% a català i en un 17,5% a les matemàtiques. L'informe avisa que les desigualtats entre alumnes i els mals resultats es “cronifiquen” i que calen més recursos i més finançament per fer-hi front.
Equitat.org avisa en el seu darrer Anuari que els resultats no han millorat i això acaba produint "un estancament, o fins i tot retrocés," dels indicadors principals de progrés dels alumnes. L'informe assegura que bona part s'explica pel pes de l'origen social i les desigualtats entre alumnes. Davant d'això, l'antiga Bofill insisteix en la necessitat d'invertir més recursos, especialment en els centres amb una composició social més vulnerable a les aules. Equitat sosté que cal "replantejar profundament" el sistema educatiu català i les seves polítiques per atacar els problemes "de finançament, d'ineficiència i de manca de prioritats que arrossega".
L'informe explica que aquests resultats estan en sintonia amb els obtinguts en les proves de finals d'etapa que es fan a Primària i ESO. En conjunt, el 2025 les puntuacions en aquestes proves a 6è de primària i 4t d'ESO no van recuperar els nivells prepandèmics, i el percentatge d'alumnes en el nivell més baix de competències es “cronifica” i creix. A Primària, assenyala l'Anuari, aquest percentatge ha passat del 12,3% al 15,8% a català entre 2021 i 2025; i del 14,9% al 17,5% en matemàtiques. Pel que fa a la caiguda d'entre 30 i 40 punts a PISA —equivalent a prop d'un curs acadèmic— entre 2015 i 2023, Equitat sosté que no hi ha hagut una resposta eficient a la caiguda a Catalunya, "mentre Estònia, Irlanda, Finlàndia o el Quebec es recuperen a partir del suport a l’alumnat més vulnerable".
Equitat.org també avisa de la persistència de l'abandonament escolar. L’Anuari explica que, després de dues dècades, s’ha estancat el nombre de catalans amb estudis obligatoris i postobligatoris. La graduació de l’ESO ha baixat del 93% al 87% entre 2020 i 2024 i torna a estar a nivells del 2013; i els joves amb estudis secundaris postobligatoris no superen la barrera del 80%. Així mateix, l'anuari revela que la taxa d'idoneïtat a quinze anys —és a dir, el percentatge d'alumnes d'aquesta edat que estan matriculats al curs que teòricament els correspon, que és 4t d'ESO— ha deixat de millorar des del 2021-2022 (86%). Tampoc no ho fa l’escolarització a disset anys (87%). La taxa d’abandonament escolar (13,5%) i la de joves amb estudis superiors (58%) també continuen estancades.
Una qüestió de desigualtat social: "Qui ets i d'on vens explica els teus resultats"
La diferència a PISA 2022 entre els alumnes rics i els pobres era equivalent a tres cursos de desnivell entre uns i altres, una desigualtat clarament superior a la mitjana de l’OCDE. Segons l'informe, aquesta crisi de resultats s’explica "sobretot per les desigualtats socials i la incapacitat del sistema per corregir-les". El pes que té l’origen social en l’aprenentatge i les trajectòries educatives és clau i, per exemple, l’alumnat més pobre abandona gairebé set vegades més (25,3%) que el més ric (3,8%). "Qui ets i d'on vens explica els teus resultats", resum la directora de recerca de la fundació, Mònica Nadal. A més a més, Equitat.org apunta que abandonament de l’alumnat més pobre ha incrementat de 21,8% a 25,3%. Segons la nacionalitat, l'abandonament prematur s'enfila al 32,5% entre els joves d'origen estranger, i es manté en el 10,1% entre els espanyols.
"El sistema és incapaç d’adequar-se a l’augment de les necessitats", sentencia l'informe. Un 32,1% de l’alumnat té necessitats socioeconòmiques, un 36,5% es troba en risc de pobresa o exclusió, un 35,4% procedeix de la immigració i l’alumnat estranger representa el 19% (un 38% més que fa deu anys). L'alumnat amb necessitats educatives per raons de vulnerabilitat socioeconòmica (NESE B) ha passat de 155.726 a 304.736 a infantil, primària i ESO, fins a arribar al 32,1% del total d'aquest alumnat. En conjunt, l’any 2025, hi havia 349.097 alumnes amb necessitats educatives específiques, un 130% més que el 2020 (i quatre vegades més del que ha crescut el pressupost en aquest temps). Si bé Equitat admet que l'increment va associat les polítiques actives de detecció.
L'informe de l'antiga Bofill conclou que aquesta situació de crisi correspon a un finançament “insuficient” i “ineficient”. En aquest sentit, assenyala un clàssic: el 2024 la inversió en educació representava un 3,8% del PIB català, lluny del 4,5% estatal i del 6% que estableix la Llei d'Educació de Catalunya. Si bé el pressupost del Departament d’Educació ha crescut un 33% en cinc anys i va arribar als 7.926 milions d'euros el 2025, es destinen uns 6.756 euros per estudiant, molt per darrere dels 9.900 del País Basc o dels 7.600 de Castella i Lleó.
A més d’estar poc finançat, el sistema educatiu també és ineficient, segons l'Anuari. "La distribució de recursos als centres prioritza el nombre d'alumnat, no les seves circumstàncies. Això provoca que no s’inverteixi prou en aquells centres i contextos on es concentra més necessitat de suport i que més s’haurien de beneficiar perquè els increments de despesa tinguin l’impacte esperat i contribueixin a millorar els resultats d’aprenentatge dels alumnes", apunta.
"Les vagues no són soroll al marge del diagnòstic: en són un símptoma"
“Les vagues no són soroll al marge del diagnòstic: en són un símptoma”, apunta Francesc Pedró, codirector de l’Anuari 2026. “El que el professorat reclama, més inversió, ràtios més baixes, menys burocràcia i més suport per atendre la diversitat, és exactament el que les dades mostren que falta”. L’actual malestar docent, assenyala, s’explica també en bona part per la pressió creixent que pateixen els docents i professionals, que no disposen —sosté— ni de la inversió, ni de l’estructura, ni dels recursos educatius necessaris per desenvolupar la seva tasca.
Pedró ha assegurat que sense donar resposta a les desigualtats no s'aconseguirà una millora dels resultats educatius. Per això, l'Anuari planteja la necessitat d'incrementar els recursos però de fer-ho de manera més intensiva als centres més complexos i arribant als alumnes més vulnerables. De fet, en ser preguntat sobre els acords assolits entre Educació i alguns sindicats, Peiró ha plantejat que aquesta proposta de recursos es fa seguint la mateixa fórmula que s'ha fet servir fins ara i ha insistit que ells en defensen "fer les coses de manera diferent".
Un finançament “ineficient”: els diners, per a on hi ha necessitat
En primer lloc, i com ja han fet altres vegades, demanen un finançament per fórmula, de tal manera que rebin més recursos els centres de més complexitat. A banda, però, proposen ampliar les motxilles econòmiques per a l'alumnat amb necessitats socioeconòmiques (NESE B) que permeti donar als alumnes que les reben 2 o 3 hores setmanals d'acompanyament i orientació en grups reduïts a càrrec de professionals d'atenció educativa.
Una altra mesura és doblar el nombre de dotacions docents addicionals per complexitat a la primària, incorporar 1.060 educadors i integradors fixos, establir un màxim de quatre alumnes amb necessitats especials per cada professional especialitzat i garantir que tots els centres de complexitat alta o molt alta tinguin pla educatiu d'entorn. Sobre la complexitat, també planteja la necessitat de revisar l'actual sistema de classificació de categories de complexitat dels centres educatius i definir un índex continu de vulnerabilitat homologat.
D'altra banda, també proposa incrementar l'assignació de professionals de suport social, del nombre de professionals d'educació inclusiva, intensificar el suport de la inspecció educativa en els centres de complexitat més alta i incrementar el suport administratiu als centres d'alta i molt alta complexitat. També apunta la necessitat de tenir una política pròpia de beques a la secundària postobligatòria amb suficiència d'imports i cobertura de necessitats.