Aquest divendres és l'últim dia del curs escolar per al més d'un milió d'alumnes d'Infantil, Primària i Secundària de Catalunya. La comunitat educativa s'acomiada avui d'un curs convuls, marcat per les vagues del col·lectiu docent per reclamar millores laborals i més recursos per a l'educació amb els quals poder donar resposta a la creixent complexitat que es troben a les aules i revertir la baixada general del nivell dels alumnes que assenyalen proves com PISA. S'han produït més d'una vintena de jornades de vaga i mobilitzacions arreu de Catalunya, la part més gran concentrada aquest maig, tant generals com territorialitzades. Alumnes i docents aniran de vacances aviat amb un acord de millora educativa signat amb el Govern que té el suport d'una part de la plantilla i amb la incògnita de si el curs vinent, el 2026-2027, començarà amb normalitat.
La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha enviat aquest dijous una carta adreçada a les famílies en la qual admet que el curs "no ha estat fàcil". A la missiva, Niubó ha posat en valor el pla assolit amb els principals sindicats educatius —si bé finalment només signat amb Professors de Secundària, CCOO i la UGT, perquè USTEC s'ha apartat pel rebuig a l'acord expressat en una consulta pel col·lectiu— i ha remarcat que, després de mesos de diàleg amb els sindicats, direccions de centre, entitats pedagògiques i associacions de famílies, "s'han assolit acords per a la millora educativa que no es farà esperar".
La consellera també apunta en la carta que vol "continuar escoltant" els professionals de la comunitat educativa i les famílies "per compartir una reflexió conjunta" sobre el sistema educatiu. "Tothom ha de poder expressar-se i tothom ha de ser escoltat. L’objectiu és reconstruir confiances i complicitats. Un marc de diàleg útil, per continuar posant en comú mesures concretes per millorar el sistema educatiu", apunta Niubó. La titular d'Educació i Formació Professional ja va defensar aquest dimecres al Parlament obrir un "nou canal" —al marge dels sindicats de docents— que permeti escoltar el "malestar de fons" i fer un debat "públic, ampli i constructiu" sobre la millora del sistema educatiu.
USTEC, el principal sindicat a l'educació pública catalana, ha reclamat al Govern que obri un "procés ampli" per abordar la crisi del sistema. Ho ha fet en resposta a les declaracions en seu parlamentària de Niubó, a la qual demanen una reforma estructural del model educatiu. "No volem un espai estèril per expressar el malestar: volem un procés real per transformar l'educació", ha valorat el sindicat en un comunicat. USTEC manté que el "no" d'una gran part dels docents a l'acord amb el Departament és "un mandat per dur a terme canvis de fons". El sindicat reclama anar més enllà: un finançament suficient, amb un calendari vinculant per assolir el 6% del PIB invertit en Educació; noves dotacions per a l'escola inclusiva; revisar el model perquè la inclusió no depengui de la sobrecàrrega dels claustres; reduir les ràtios; climatització o assegurar que les decisions que afecten la comunitat educativa "siguin preses de manera democràtica i coral".
"I ara què?"
La realitat és que el conflicte a l'educació acaba amb una incògnita: "I ara què?". El cicle de vagues va acabar amb l'acord de millora educativa al qual van arribar USTEC i Professors de Secundària —els dos principals sindicats del sector—, i que finament només va ser signat pel segon, a més de CCOO i UGT. La CGT, l'altre actor de la mesa sectorial, va rebutjar adherir-se. Van participar en la consulta 60.686 docents, el 61% d'un cens total d'uns 99.300. Dels quals 39.502 mestres i professors han rebutjat el text signat divendres passat, i només 21.184 l'han avalat.
USTEC va plantejar que si el text no tenia l'aval majoritari dels docents hi hauria una vaga indefinida, coincidint amb la visita del papa Lleó XIV a Catalunya i amb la selectivitat. Finalment, però, tot va quedar en una darrera mobilització a Barcelona que no va interferir amb la visita apostòlica i es va descartar la vaga indefinida. La portaveu del sindicat majoritari, Iolanda Segura, va afirmar en declaracions a aquest diari que el col·lectiu no es veia amb forces de tirar-la endavant —de fet, els darrers dies de vaga, durant les negociacions, la participació va caure significativament— i que es va optar per no tractar de rebentar la visita papal per evitar situacions de violència que no els farien cap favor.
Ara, el sindicat es llepa les ferides després del revés que va suposar el rebuig dels docents en la consulta a l'acord que van tancar amb Educació i ja es prepara per a la pròxima embranzida. Segura va avançar a El Nacional que l'objectiu en aquests moments és tornar al diàleg amb les seves bases i trepitjar els centres educatius per ressituar prioritats i establir un "nou pla de lluita" amb objectius clars de cara al curs vinent. USTEC sosté que manté la força i el suport del col·lectiu docent per a continuar capitanejant el moviment laboral i es compromet a "recuperar la confiança" dels representats que l'hagin perdut.
Educació tanca la carpeta i desplegarà l'acord signat
La consellera Niubó va avisar abans de la consulta que un "no" al preacord suposaria abocar l'educació a un escenari de "caos". Finalment, però, el text es va signar amb el suport de Professors de Secundària —que va realitzar una consulta interna pròpia amb la seva militància—, CCOO i la UGT; de manera que el Departament ha expressat la voluntat de desplegar les mesures d'igual forma. Niubó va tancar la porta a reobrir negociacions i va asseverar que ara és hora de desplegar, donant per tancada la carpeta. Des d'USTEC mantenen que no es reuniran amb la consellera fins que no hi hagi un nou procés de negociació.
El preacord signat després de dies de negociacions intenses preveu una pujada salarial total d'uns 388 euros als mestres de primària i uns 389 als professors de secundària de manera progressiva en quatre anys, a banda dels increments previstos per l'administració general de l'Estat per apujar el sou a tots els funcionaris —que, en suma, faran que els docents tinguin uns 600 euros bruts més a la seva nòmina pel 2029—. El text també recull ampliar en 6.400 professionals la plantilla docent per donar resposta a l'anomenada escola inclusiva i a la creixent diversitat i complexitat que conforma les aules catalanes. Així mateix, es recuperaran els complements d'antiguitat retallats durant la crisi i s'obriran unes 5.000 places de catedràtics per als instituts. El Departament d'Educació ja treballa a desplegar-ho, amb la incògnita de si el conflicte s'estendrà també el curs vinent. Preguntada sobre això, Iolanda Segura manté que això ho dirà el col·lectiu docent aquest estiu.