El Moviment Popular de Manresa, la iniciativa de seguretat comunitària A l'Aguait, l'Escola Popular de Manresa i membres de la comunitat educativa han reclamat una estratègia de "prevenció integral" després de l'apunyalament mortal d'un veí de 45 anys, Carles Vilajosana, en què presumptament van participar dos menors d'edat, un d'ells d'origen magrebí. Les entitats han expressat "tot el suport i caliu" a la família de la víctima i han defensat que el crim, ocorregut fa una setmana, no representa el nivell de violència que es viu habitualment a la ciutat.
Rebuig als discursos que alimenten la por
Nora Miralles, d'A l'Aguait, ha qualificat els fets com "l'exemple més extrem d'unes violències socials que, per desgràcia, també estan presents a la nostra ciutat". Els col·lectius han assegurat que estan preocupats tant per "l'augment de les violències socials" com pels discursos d'odi i la deshumanització, que consideren que generen més exclusió, una pitjor convivència i més por entre la ciutadania. Miralles també ha criticat "aquells que s'aprofiten i esgarrapen vots deformant i distorsionant la realitat" i ha rebutjat els relats que descriuen Manresa com una ciutat extremadament insegura: "Ni això és així, ni el que ha passat considerem que sigui representatiu del nivell de violència que es viu als carrers de la ciutat".
Una resposta més enllà de la seguretat
Les entitats defensen que la violència social i comunitària no es pot abordar únicament com una qüestió de seguretat, sinó també com una problemàtica comunitària i de salut pública. Per això proposen una fase "d'intervenció urgent" sobre factors de risc com la pobresa, l'exclusió social, el masclisme, la violència de gènere, el consum de drogues, l'abandonament escolar, la manca d'habitatge digne i les dificultats d'accés a l'atenció psicològica i de salut mental.
Ester Plans i Marissi Valverde, membres de la comunitat educativa de Manresa, han defensat una "resposta clara i ferma" davant dels fets, però han advertit que aquesta "no pot néixer de la por, de l'estigmatització i de la criminalització dels joves". També han reivindicat el "paper central" de l'educació i han recordat que les escoles són espais d'acompanyament a infants i adolescents i de detecció de situacions de patiment. Alhora, han criticat que els centres no disposen actualment dels recursos necessaris per desenvolupar adequadament aquesta tasca.