El monstre del Llac Ness. L'abominable home de les neus. Arreu del món, cada indret té la seva criatura llegendària. Catalunya no és una excepció. Descobreix un dels éssers mítics de la nostra terra més perillosos i salvatges que existeixen; presumptament va aconseguir que tot un poble fos abandonat. Tens dues formes de descobrir aquest misteri: escoltant a continuació l'episodi corresponent de Bona i misteriosa nit (el podcast paranormal d'ElNacional.cat) o bé llegir la crònica que t'he preparat perquè tu també formis part d'aquest enigma tan ferotge.
Una manifestació paranormal que va espantar tot un poble
Al nord de Catalunya, al Prepirineu, es troba el massís de Rasos de Peguera i la Serra d'Ensija, situats a la comarca del Berguedà, pertanyent al municipi de Berguedà de Fígols. S'arriba per un abrupte camí de terra que porta a un prat on al fons s'alça l'enorme Roc de Peguera. A la seva falda es troba l'enigmàtic poble abandonat de Peguera, que molt sovint està envoltat per una boira amenaçadora que es manifesta per protegir els secrets del paratge de Peguera.
Els misteriosos fets ocorreguts a Peguera van començar fa gairebé 90 anys, quan una família de cop va començar a sentir estranys sorolls inexplicables fora de la casa que van atemorir els habitants del poble. Mai es va trobar una explicació raonable. En caure la nit la família es refugiava dintre la casa, mentre a l'exterior continuaven produint-se fenòmens d'acció dinàmica que colpejaven violentament la paret que donava al corral. Quan atemorits van sortir fora per veure què és el que passava, van descobrir, sorpresos, que no hi havia ningú. Però la por es va anar incrementant a la família. Progressivament, en diverses ocasions, es van produir aquests fenòmens acústics de forma repetitiva, espantant tots els habitants de Peguera. Era el que en parapsicologia s'anomena raps. La gent, aterrida, va començar a fugir del poble.
La manifestació fenomenològica va augmentar de forma significativa. A la nit, es van començar a produir enigmàtics incendis a la zona del corral provocats per causes desconegudes. Només un matrimoni es va quedar vivint al poble i ells van viure l'experiència de veure com s'incendiava tot el poble sense cap causa aparent natural. Mai es va descobrir l'origen dels misteriosos focs. Es tractava aparentment de focs espontanis, que són fenòmens de pirogènesis.
🐕 L'atac dels gossos vampir: una expedició de Sebastià d'Arbó a la Transsilvània catalana
El foc creix i necessita víctimes
El misteri va créixer perquè els fenòmens ignis, que primerament es produïen en la matèria inerta, es van amplificar de forma terrible: van començar a actuar sobre els animals vius. De vegades les ovelles que la família tenia al corral estaven molt inquietes sense motiu aparent. De cop, els animals corrien d'un lloc a un altre, com embogits, agrupant-se tots junts en forma de ramat, com si alguna cosa invisible els estigués cercant i amenaçant. Un dia que el ramat d'ovelles estava pastant, de cop, es van trobar especialment alterades. Per quin motiu? Els animals pressentien el que passaria.
Quan el pastor va arribar al prat va descobrir que moltes de les ovelles havien estat atacades de forma estranya. Una part de les ovelles tenia els ossos trencats i unes altres també havien estat degollades de forma esquinçada. Tant l'estrany fenomen d'aixafament dels ossos dels animals, com les ferides que van causar el seu degollament eren inexplicables. No eren ferides causades per un llop. Estaven fetes per les urpes d'un animal o ésser amb la força descomunal d'una bèstia salvatge. De quina misteriosa criatura es tractava? Per quin motiu les va atacar? Per què les va destrossar? I la qüestió enigmàtica era saber per què un cop mortes les ovelles, l'animal no se les va menjar o endur? Tot un misteri!
L'animal espectral envaeix la casa dels únics habitants
Amb els dies van anar augmentant l'escalada de fenòmens, fins i tot dintre de la casa. Una nit, mentre el matrimoni dormia tranquil·lament a la seva habitació, de cop, es va produir una gran baixada tèrmica de temperatura dintre l'estança i van començar a sentir molt de fred. Quan van intentar abrigar-se amb els llençols del llit van notar una forta estrebada a la roba, com si un possible clau mal clavat els retingués. Quan al matí del dia següent es van aixecar, a la llum del dia van veure, perplexos, que el llençol del llit havia estat estripat i esquinçat per les urpes d'un presumpte animal ferotge que havia entrat dintre la casa. I això no era tot, perquè tot seguit van descobrir, atemorits, que al peu del llit hi havien gravades a la fusta les urpes d'un enorme animal. Evidentment, una bèstia desconeguda havia provocat aquest desastre i aleshores el terror es va apoderar de la família que va decidir fugir, va abandonar la casa i va marxar del poble de Peguera, per no tornar-hi mai més.
La llegenda pirinenca del Simiot
Segons els estudis dels enigmàtics fets ocorreguts a Peguera, sembla que en un moment determinat, en aquest indret, va aparèixer un animal insòlit del Pirineu, però que la seva presència està testimoniada en la mitologia i les llegendes pirinenques, fins a l'extrem que té un lloc en la seva història de la regió. Es tracta del Simiot, un animal antropomòrfic que des de l'any 1.000 ha estat referenciat en les dues vessants del Pirineu. No és un animal; es tracta d'una persona ensalvatjada, feréstega i agressiva que és molt peluda i forta, que emet crits per comunicar-se i que, com que no està domesticada, s'ha convertit en una fera indòmita amb aparença de tipus simiesca, com si fos un "home-simi".
Aquest Simiot viu a les zones humides, als arbres dels frondosos boscos del Pirineu. La seva presència ha estat testimoniada generalment als territoris de la vessant nord del Pirineu, molt concretament a les zones del Rosselló, a Arlés on fins i tot hi ha un carrer dedicat a ell que porta el seu nom. També ha estat vist a la Vall de Terc al Vallespir. I pel que fa al vessant sud del Pirineu, el Simiot va ser vist a la zona del Ripollès per les contrades de la Vall de Núria i també per la part superior de l'Alt Empordà, prop de la Jonquera.
En aquests paratges pirinencs la figura del Simiot és coneguda des de fa bastants anys. Fins i tot el folklorista català Joan Amades en parla, del Simiot, als seus llibres. Al segle XVIII en va ser capturat un de viu que va ser passejat per fires i mercats europeus. Per tant, presumiblement, els enigmàtics fets que van tenir lloc al poble de Peguera, ben bé podrien haver estat protagonitzats pel Simiot. Una persona ensalvatjada que viu als boscos del Pirineu i que ara com ara és objecte d'estudi per part dels especialistes de la criptozoologia.