Vampirs. Quan penses en aquests monstres de llegenda, segurament els associes a la mítica Transsilvània de les pel·lícules de Hollywood. Ara bé, sabies que, més enllà de la famosa vampira de Barcelona, a Catalunya també han existit (o existeixen) una altra mena de vampirs? I sabies que tenim una regió que, entre els investigadors del món ocult, se la coneix com la Transsilvània catalana? Vols descobrir l'amenaça dels gossos vampir de Pratdip? Tens dues formes d'endinsar-te en aquest enigma: pots escoltar l'episodi corresponent de Bona i misteriosa nit (el pòdcast de misteris d'ElNacional.cat) o bé llegir la crònica que t'he preparat a continuació. Si arribes al final de tot, descobriràs una possible veritat científica d'aquestes criatures tant estranyes com ferotges.
❓ Per què desapareix tanta gent en aquest poble abandonat de Catalunya? Un cas de Sebastià d'Arbó
Benvingut a la Transsilvània catalana
A la zona sud de Catalunya existeix un territori amb tradició vampírica: les contrades de Pratdip, situat al Baix Camp, en terres de Reus i Tarragona. És una localitat i un territori on antigament hi havia uns gossos vampir xucladors de sang, anomenats Dips, que es trobaven habitualment a la Serra de Llaberia que va de Pratdip a Reus. Sorprès amb la dada? Normal! Però has de tenir en compte que hi ha constància d'atacs per part d'aquests gossos vampirs. Per exemple, assetjaven la gent de camp que traspassava aquesta serra. I és que antigament era el camí de comunicació rural per anar a Reus, i els camperols l'utilitzaven especialment per anar al mercat setmanal de la capital.
Per què aquests misteriosos gossos vampir existien només a Pratdip? Quin era el fet diferencial de la zona respecte a la resta de poblacions properes? Vaig entrevistar personalment Joan Perucho a Catalunya Ràdio, autor d'Històries naturals (1960), i ell es plantejava si les llegendes de gossos vampir que ell escoltava quan anava viatjant amb aquells vells trens de vagons de fusta cap a les localitats de Mora d’Ebre i Gandesa, on ell exercia de jutge, tenien una base real o no. M'explicava que aquestes històries que recordaven els vells de la zona sobre l'existència dels gossos vampir, els Dips, tenien un fons de realitat conservada a la vella memòria del record del temps enquistada al subconscient de la regió.
Abans de continuar separant la realitat de la tradició, intentem entendre una mica millor aquests estranys i terribles gossos vampírics. Quin tipus de cans eren aquests Dips, protagonistes d'antigues llegendes mil·lenàries de la serra de Pratdip? Segons el folklore, els Dips eren (o són, qui sap!) una mescla entre el gos i el vampir, que per deformació congènita tenien 3 potes. El terme original Dip ve de la paraula àrab Díb que significa "ésser feroç o xacal àvid de sang", per tant, la mateixa etimologia de la paraula que dona nom al poble de Pratdip, significa literalment "El prat del vampir". Per tot això aquesta zona de Catalunya ve a ser l'equivalent nacional de la Transsilvània catalana, és a dir, la nostra terra de vampirs.
Els més vells d'aquests indrets de Pratdip testimonien que els Dips eren uns gossos feréstecs molt ferotges. Existien a la zona des de molt antic, però les seves aparicions més famoses van ocórrer entre el segle XIX i principis del segle XX. Els Dips tenien una mala conformació genètica hereditària: els mancava una pota davantera o la tenien atrofiada (normalment era la pota dreta). Tenien un comportament especialment sanguinari, ja que se sentien especialment atrets per l'element vital de la vida, que és la sang. Una sang que ells, els Dips, succionaven, xuclaven i llepaven, sembrant el terror a la zona de Pratdip.
🩸 El cas més escabrós i sagnant que ha atemorit els carrers de Barcelona, explicat per Sebastià D'Arbó
Investigació in situ: com es comportaven els Dips?
Fa ja uns quants anys, a finals del segle passat, vaig decidir fer una investigació in situ a Pratdip. Junt amb el meu equip, vaig trobar el testimoni d'un home d'edat avançada, el senyor Josep M. Parreu, que, a la segona meitat del segle XX, va veure de primera mà aquests éssers vampírics. Quan recordava els incidents, aquest vell home no va poder més i va plorar davant de les càmeres. Durant les nostres indagacions, altres persones ens van donar informació sobre l'existència real dels gossos vampir Dips a la zona de Pratdip. Un altre veí de la població, Francesc Escoda, va revelar ser un coneixedor dels fets i de la tradició vampírica a la zona i ell ens va explicar com es comportaven aquests gossos que estaven per tota la serra de Llaberia.
Els Dips solien atacar en caure el vespre. A la nit, quan a les masies la gent es recollia a la seva llar, a fora, els pagesos que tornaven a la casa sentien els esbufecs amenaçadors dels Dips. Aquests sempre agafaven alguns traginers de pas per la serra o bé atacaven el bestiar. Quan l'endemà el pagès anava a veure el seu bestiar trobava alguns animals a terra sense vida i sense sang. L'ovella o el ruc jeia a terra amb els ulls oberts i al seu coll estava la marca dels ullals del gos vampir (la signatura del Dip). La bèstia s'havia passat la nit xuclant laboriosament tota la sang.
👻 El poltergeist maligne que va destruir la pau d'una família a Verges, investigat per Sebastià d'Arbó
Una ullada històrica a la llegenda dels gossos vampir
Existeixen representacions gràfiques dels Dips al llarg de la història de la zona. Aquest gos maligne ja apareix, per exemple, al retaule de Santa Marina fet l'any 1602. Hi ha un altre retaule del 1730 on també es pot veure un Dip. representats amb un fons daurat. A l'antiga ermita de Santa Marina, situada a 3,700 kilòmetres del poble de Pratdip, abans que hagués estat destrossada durant la guerra, però encara hi ha testimonis fotogràfics de la presència de quatre gossos Dips aguantant l'altar de l'ermita. El més significatiu de la seva presència aquí és el lloc i la situació de com estaven situats aquests Dips dintre de l'església. Estaven aguantant amb les seves tres potes l'altar sagrat o ara de sacrificis de l'ermita de Santa Marina. Això té un clar símbol esotèric religiós que simbolitza que el poder del Bé representat per l'altar del Déu a l'Església, guanya i domina el poder del Mal, representat pels malignes gossos vampirs que són els Dips autòctons de la terra.
La presència del Dip és cabdal a la zona i està molt arrelada a Pratdip. Tant és així, que fins i tot el Dip forma part de l'escut oficial de la població, on apareix representada la figura d'un gos vampir amb la pota atrofiada aixecada, la cua a l'aire, la boca oberta i la llengua penjant mostrant una expressió ferotge. També pels carrers i places del poble hi han posats estratègicament una mitja dotzena de Dips de gran tamany formant part del paisatge urbà de Pratdip.
🐺 El temible monstre que va destruir tot un poble del Prepirineu, un enigma de Sebastià d'Arbó
Les aparicions més recents dels Dips
Diuen que aquests temibles animals vampir que són els Dips ara ja no existeixen; però això no és ben bé cert, cap a finals del segle passat una parella va veure un Dip quan va parar a la carretera a l'altura de Cambrils. El gos ferotge els va atacar immediatament. Fins i tot va intervenir una patrulla dels Mossos d'Esquadra de carretera. També, per la mateixa època, un taxista de mitjana edat, conductor avesat a portar tota mena de personal en el seu vehicle, em va explicar una història terrible. Tornant tot sol, i de nit, per l'autopista en direcció a Tarragona, va haver de parar perquè va veure l'enorme cap d'un animal que provava de saltar la barra protectora de l'autopista. L'animal semblava un enorme gos de morro allargat i que tenia un rictus ferotge i colpejava amb fúria les tanques de protecció de l'autopista. Al cap d'una estona el Dip, cansat d'intentar-ho, es va endinsar de nou cap al camp envoltat per la foscor de la nit. El seu últim acte va ser llençar un ronc bramul que cap gos domesticat hauria estat capaç de proferir. Ja per últim l'any 1989 vaig veure un últim exemplar de Dip que es va trobar al vell barri mig abandonat de Remolins, a la ciutat de Tortosa. El vaig filmar per la sèrie "Catalunya Misteriosa", que aleshores presentava i conduïa a TVE.
La possible explicació científica dels gossos vampir
Per acabar hem de dir que amb el decurs del temps i l'avanç de la ciència, l'existència dels gossos vampir Dips a Pratdip pot tenir una explicació més terrenal. La comparteixo per si creus que et pot ajudar a dormir millor aquesta nit. Els Dips en realitat podrien haver estat gossos infectats per la Ràbia, la qual es transmet per la mossegada de l'animal. Hipotèticament parlant, un sol gos podria haver-se infectat de la malaltia i, amb el temps, aquesta s'aniria estenent entre la gossada feréstega que vivia per la zona de la serra de Pàndols.
La Ràbia és una malaltia zoonòtica viral de tipus infecciosa que ataca el sistema nerviós central dels mamífers, tant d'animals com de persones, i això explicaria que afectés una part del cos, en aquest cas alguna de les seves potes, inutilitzant-la. Amb la mossegada del Dip es transmet la Ràbia furiosa a través de la saliva que inocula el virus. Les característiques de la Ràbia i el vampirisme s'assemblen: la malaltia produeix la retracció facial dels muscles de la boca i, conseqüentment, es produeix l'extracció de les dents i els queixals, segregant saliva bromosa que està infectada. Com que tant l'animal com un vampir necessiten beure el mateix, és a dir, sang (en el cas de l'animal rabiós per poder tragar la bromera de la salivació), i com que el mètode d'extracció és el mateix (xuclant la sang de les seves víctimes), a partir d'una gossada infestada de ràbia es podria haver creat tota una llegenda sobrenatural. Si això fos veritat, significaria que, d'una forma científica i més terrenal… els gossos vampir Dips haurien existit!