La situació de sequera que viu Catalunya obliga a buscar solucions efectives per pal·liar-ne els efectes. Com que no es pot fer ploure, s'ha d'optar per altres vies per obtenir aigua potable i una d'elles són les dessaladores. Enginyers i economistes posen en relleu la importància de les dessaladores mòbils com a solució d'urgència davant l'actual emergència per sequera, però adverteixen que no s'han de considerar com una solució estructural a llarg termini. Els especialistes, integrants de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua, han debatut a Girona sobre la gestió de l'aigua i la transició cap a l'ús d'aigua dessalada com a recurs principal, arran de la proposta que impulsa el sector hoteler de Lloret de Mar (Selva), que consisteix a omplir piscines amb aigua extreta de dessaladores mòbils.
Arran del projecte que impulsa el sector hoteler de Lloret de Mar, i que es podria replicar en altres llocs de la Costa Brava, els experts també creuen que cal redactar una normativa que en reguli la implantació. En paral·lel, l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua també proposa que aquella que surt de les depuradores del litoral, en comptes d'abocar-se al mar, s'injecti als aqüífers per recarregar-los. Guillem Gilabert, enginyer químic expert en la matèria, destaca que la dessalinització és una solució crucial per a regions com Eivissa o les Canàries, però subratlla que aquest model està dissenyat per a grans plantes, no per a usos mòbils o petits com el plantejat pels hotelers de Lloret de Mar. Aquesta proposta, que busca abastir piscines amb una dessaladora mòbil, posa de manifest la dependència de l'aigua com a motor econòmic.
Marc Oliva, president de la Comissió d'Economia Circular i Canvi Climàtic dels Enginyers Industrials de Catalunya, recalca que les dessaladores mòbils poden ser útils en situacions d'emergència, però insisteix en la importància de pensar a gran escala. No considera viable la proliferació de petites dessaladores com a solució a llarg termini, sinó que advoca per inversions en grans plantes que puguin subministrar aigua a un cost raonable. Els experts coincideixen que, mentre les dessaladores mòbils poden ser una mesura immediata, no són la solució definitiva per a la sequera. Cal, doncs, una visió a llarg termini que prioritzi la implementació de grans infraestructures de dessalinització.
En paral·lel, a l'hora d'avançar cap a la transició hídrica, els enginyers i economistes també demanen tenir més en compte el rol que han de jugar-hi els aqüífers. "Hi hem de començar a treballar en dues direccions", explica Oliva. Per una banda, fent-los servir com a reservori; però per l'altra, també nodrint-los amb aigua regenerada. I aquí, els experts proposen que aquella aigua regenerada que surt de les depuradores del litoral no s'aboqui al mar, sinó que s'injecti als aqüífers (com ja es fa en el cas del riu Llobregat). "S'està fent un gran esforç per depurar-la i s'acaba diluint al mar, d'on al mateix temps també se n'està captant per dessalar-la", reflexiona el president de la comissió.