La Festa Major de Gràcia ha donat aquest dijous el tret de sortida oficial amb la lectura del pregó, que ha tornat a convertir la plaça de la Vila en un punt de trobada multitudinari. Considerada la celebració més popular de Barcelona després de la Mercè, enguany arriba marcada per la commemoració del 175è aniversari de la independència del barri, una efemèride que afegeix simbolisme a l’inici de les festes. L’encarregada de fer el pregó ha estat l’escriptora i historiadora Maria Garganté, que ha donat el punt de partida a una setmana de cultura popular, carrers guarnits i activitats per a tots els públics. Tot i l’ambient festiu, la cita ha tornat a ser escenari de les protestes habituals: xiulets, crits i pancartes contra la massificació turística, la gentrificació i la classe política han anat dirigits contra les autoritats municipals. Proclames com “PSC, desnonadors” han mantingut viu l’esperit reivindicatiu que acompanya des de fa anys aquest acte inaugural.
El pregó arriba després que, en l’edició passada, algunes activitats es veiessin afectades per la cancel·lació arran del conflicte entre colles, i recupera així la plena normalitat del programa festiu. Malgrat això, l’ambient reivindicatiu no n'ha quedat al marge. Les protestes contra les autoritats municipals, ja convertides en una imatge habitual dels últims anys, han tornat a marcar l’acte. Si en el passat figures com Ada Colau o l’aleshores regidor Eloi Badia van viure moments tensos, enguany Bonet ha estat novament el blanc de les crítiques. Abans, fins i tot, que comencés el pregó, alguns veïns li han dedicat crits de “fora del barri”, i en el moment que ha aparegut al balcó de la seu del districte, a la plaça de la Vila, els xiulets i càntics s’han intensificat.
Pel que fa al pregó, Garanté ha reivindicat que “la festa és un moment extraordinari” i que la Festa Major pot convertir-se en “un acte de resistència col·lectiva contra l’imperialisme ideològic”. L’autora del llibre Santificaràs les festes ha subratllat també que aquestes celebracions són “una carta d’identitat per a la comunitat que les viu” i ha fet una crida a “vetllar pel manteniment de la identitat comunitària en un context de globalització implacable”. El seu discurs, alineat amb els postulats de moltes entitats socials gracienques, ha estat l’únic que ha rebut aplaudiments del públic, que l’ha celebrat com un reconeixement al teixit associatiu del barri. Garganté ha tancat la seva intervenció amb la proclama que marca oficialment l’inici de la festa: “Visca Gràcia i visca la Festa Major!”.
Així doncs, a partir d’aquest acte inicia una setmana de propostes de tota mena i per a tots els públics, com el tradicional concurs de guarnits, que cada any premia la via més espectacular segons la votació popular. 23 carrers i places competiran per aquest reconeixement amb propostes que van des d’homenatges als Beatles, l’univers Star Wars o la cultura hawaiana, fins a muntatges amb un clar missatge de denúncia sobre l’encariment de l’habitatge o la crisi climàtica. Aquesta edició també mira enrere per retre homenatge a la història del barri: el carrer Fraternitat i la plaça de la Vila rebran una placa commemorativa pels seus més de cent anys de participació ininterrompuda. A més dels guarnits, la festa es completa amb una agenda farcida d’activitats de cultura popular i concerts repartits per tot el districte.
Quatre dècades de tradició
El pregó és l’acte que dona el tret de sortida oficial a la Festa Major de Gràcia i, tal com es coneix actualment, es remunta a l’any 1986, quan l’actriu i directora Sílvia Munt en va ser la pregonera des del Centre Artesà Tradicionàrius. Aquell format es repetiria només un any, ja que el 1987 es va traslladar a l’envelat de la plaça de la Revolució i, finalment, va trobar la seva ubicació definitiva al balcó de l’Ajuntament, a la plaça de la Vila. Malgrat que hi ha referències de pregons anteriors, aquest model consolidat a mitjans dels vuitanta és el que s’ha mantingut fins avui. Paral·lelament, des de fa anys conviu amb un pregó alternatiu, organitzat per entitats i col·lectius com la plataforma Gràcia Viva, que se celebra just abans a la casa veïna a la seu del Districte. Aquest segon pregó, de marcat to reivindicatiu, és un espai per a la protesta i la denúncia social, i s’ha convertit també en part de la tradició gracienca.