L’expresident del govern de l'Aragó, Javier Lambán, ha mort aquest divendres a la seva localitat natal, Ejea de los Caballeros (Saragossa) a l’edat de 67 anys. Nascut el 19 d’agost del 1957, Lambán va ser una figura destacada de la política aragonesa, al capdavant de l’executiu autonòmic entre el 2015 i el 2023. Abans, havia presidit la Diputació de Saragossa durant dotze anys, del 1999 al 2011, consolidant-se com una de les veus més influents dels socialistes a la regió. L'exmandatari patia un càncer de còlon des del 2021 i també tenia esclerosi múltiple, tal com va revelar a les seves memòries.
L'històric baró del PSOE ha mort tot just uns mesos després de ser relegat del seu càrrec com a secretari general del partit a l’Aragó i després d'invertir fins al seu darrer alè a fer oposició a les polítiques desplegades pel govern de Pedro Sánchez i els seus acords amb els partits independentistes. Com a prova d’això, fa tan sols uns dies, a través d’una publicació a la xarxa social X, demanava “un canvi integral” en el si del partit per evitar, el 2027, patir una dura derrota electoral a tota Espanya a canvi que el PSC de Salvador Illa revalidés el seu mandat a Catalunya.
En aquest sentit, Lambán ha marxat amb la sensació de quedar-se “orfe de representació” dins del mateix partit que havia liderat durant dècades, un sentiment que ell mateix va verbalitzar en el que seria el seu últim acte públic: l’homenatge organitzat pel govern de l’Aragó per lliurar-li el quadre amb el seu retrat oficial com a president. Aquella cerimònia, que tenia un component institucional i emotiu, es va convertir en un escenari per cridar a la recuperació de l’esperit de consens i entesa que, segons ell, havia presidit la Transició espanyola i que va ser precisament el que el va captivar i el va portar a dedicar-se a la vida política.

🗣️ Illa, Sánchez, Azcón i Page: les primeres reaccions a la mort de l'expresident de l'Aragó, Javier Lambán
Les mostres de condol per la mort de Lambán han estat immediates. La primera i més destacada pel seu alineament polític amb el difunt ha sigut la d'Emiliano García Page. El president de Castella-la Manxa va compartir durant anys amb Lambán el paper de veu crítica contra Sánchez dins del PSOE, convertint-se plegats en els principals antagonistes interns de les polítiques i acords impulsats per la Moncloa, especialment en relació amb l’independentisme. En rebre la notícia, García Page ha expressat “un profund dolor” per la pèrdua del que ha qualificat de “gran amic, excel·lent persona i polític exemplar”. El mandatari autonòmic l’ha definit com “un home cabal, honest, molt coherent i amb una capacitat intel·lectual que ningú no li discutia”, i ha remarcat que la seva absència deixa “un buit immens” que, no obstant això, serà omplert pel record del seu llegat polític i humà.
Con profundo dolor recibo la noticia del fallecimiento de Javier Lambán, gran amigo, excelente persona y político ejemplar. Un hombre cabal, honesto, muy coherente y con una capacidad intelectual que nadie le discutía.
— Emiliano García-Page (@garciapage) August 15, 2025
Deja un vacío inmenso, pero su legado permanecerá vivo. Mi… pic.twitter.com/PGr7IEuTh7
Un llegat marcat per la catalanofòbia
Lambán va protagonitzar un dels seus episodis més sonats al Senat quan va decidir trencar la disciplina de vot del PSOE i rebutjar la llei d’amnistia. La seva trajectòria política ha estat constantment marcada per una actitud hostil cap a Catalunya i, especialment, contra l’independentisme. En diverses ocasions va reclamar endurir el Codi Penal per impedir qualsevol possibilitat de repetir un referèndum com el de l’1-O. També va generar polèmica quan va acusar Pau Gasol de ser “còmplice” de l’independentisme en el marc de la candidatura per als Jocs Olímpics d’hivern del 2030, arran de les tensions entre el govern aragonès i la Generalitat per la seva organització. A més, Lambán va mantenir una especial obsessió per exigir la devolució al monestir de Sixena de les obres que formen part del MNAC i que es troben a Catalunya, convertint aquesta qüestió en un dels seus cavalls de batalla polítics.