L’edatisme -discriminació per raó d'edat, especialment de la gent gran- “afecta greument els infants i adolescents a Catalunya” perquè les administracions públiques “sovint no tenen en compte l’edat ni les necessitats d’aquest col·lectiu, fet que limita els seus drets i oportunitats”, denuncia el Síndic de Greuges a l’Informe sobre els drets de l’infant, corresponent a l'any 2024, que la síndica Esther Giménez-Salinas ha presentat aquest dimarts. Per exemple, s’indica que a Catalunya, la inversió en pensions contributives de jubilació (prop de 20.000 milions d’euros) pràcticament triplica la inversió en polítiques d’infància (prop de 8.000 milions), inclosa l’educació. Més xifres: la inversió en polítiques d’infància de la Generalitat representa el 15,6 % de la despesa del sector públic. Una altra dada important és que “els temps d’espera en intervencions quirúrgiques i en proves diagnòstiques són més elevats entre els infants que entre la població total”, sosté la síndica. I es precisa que actualment, els infants representen el 10 % de les persones en llista d’espera per a consultes externes; el 2,5 % per a proves diagnòstiques, i el 7,4 % per a intervencions quirúrgiques, "xifres molt inferiors al seu pes demogràfic (el 17,1%)", s'assegura.
Gimenez-Salinas sosté que “a Catalunya, els infants i adolescents continuen patint dèficits importants en el dret a ser escoltats en els àmbits de la seva vida quotidiana, com en l’escolar, el de la protecció o el judicial, entre d’altres”. Per fer front a aquesta discriminació, la síndica de Greuges recomana diferents mesures que tingui en compte els menors, i que no siguin tractats com a “propietats” dels seus progenitors. Dos canvis proposats pel Síndic de Greuges és rebaixar l'edat per poder votar a 16 anys i ampliar l'escolarització obligatòria fins als 18.
"Tinc 16 anys, puc treballar, puc estar donat d'alta a la seguretat social, però no puc votar. Tinc 16 anys, puc emancipar-me, però no puc obrir un compte bancari", ha plantejat la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas. La síndica ha puntualitzat, però que no estan demanant rebaixar la majoria d'edat per a tots els supòsits, sinó que es reconegui "progressivament" l'autonomia i la capacitat de participació d'aquests adolescents.
Canvis a Salut
Un altre dels canvis recomanats per la síndica és que el Departament de Salut modifiqui la norma per la qual s’estableixen els terminis de referència per a l’accessibilitat a les prestacions sanitàries, que són a càrrec del Servei Català de la Salut, “a fi d’establir que la condició d’infant sigui un criteri de priorització en l’accés a les prestacions sanitàries que tenen establert un termini de referència i estudiar la conveniència d’establir terminis màxims garantits per als infants en els procediments que més afecten la seva salut “. Salut publica les dades sobre les llistes d’espera, de les quals fa una setmana la consellera Olga Pané va anunciar al Parlament que s’han reduït la llista d'espera per operacions en prop de 5.800 persones en un any, en un context rècord d’actuacions i demanda. En el cas de les consultes externes, el setembre del 2025 hi havia prop de 18.900 persones menys esperant que un any enrere.
Giménez-Salinas ha insistit que les administracions “han de reconèixer que els infants i adolescents tenen necessitats, drets i capacitats diferents de les persones adultes, que han de ser considerades de manera específica i prioritària quan es dissenyen s’implementen i s’avaluen polítiques públiques”.
Ignorats a l’habitatge i les ajudes
A més de l’àmbit de Salut, l’informe repassa tots els serveis necessaris per als menors, com ara l’habitatge. “L’exclusió residencial té més impacte en els infants que en els adults, perquè estan en una etapa clau del seu desenvolupament. Tot i això, no s’han implementat polítiques d’habitatge que garanteixin un tractament específic per als infants”, s’assegura a l'estudi. Hi detalla que actualment, hi ha prop de 3.000 unitats de convivència amb infants a càrrec pendents d’assignació d’habitatge per part de les meses d’emergència. El temps mitjà d’adjudicació d’un habitatge, entre la data de registre i l’assignació de l’habitatge, és de 18 mesos (469 dies). En el cas de les unitats amb infants a càrrec, el temps d’espera és de 21 mesos (618 dies), mentre que, en el cas d’unitats sense menors, aquest temps es redueix a 15 mesos (460,2 dies).
Les prestacions socials també s’obliden dels menors. Així, el Síndic de Greuges sosté que “les polítiques de transferència de rendes orientades a combatre la pobresa infantil no reconeixen l’infant com a subjecte de dret”. Detalla que la prestació de la renda garantida de ciutadania (RGC) no atorga als infants el dret subjectiu ni discrimina prou les famílies amb infants a càrrec, perquè els imports que estableix estan condicionats al nombre de membres de la unitat familiar, sense distingir si són adults o infants, i no estableix una quantia addicional per membre, de manera que no s’ajusta al cost real de vida d’un infant. En el cas de l’ingrés mínim vital (IMV), hi ha el complement d’ajut per a la infància (CAPI), que és un complement específic per infant a càrrec (d’entre 57,5 i 115 euros mensuals, en funció de l’edat).
S’assegura que prop del 15 % dels infants en situació de pobresa extrema i prop del 55 % dels infants en risc de pobresa no tenen accés ni a l’RGC ni a l’IMV. Si bé la cobertura de l’RGC entre els infants (8,1 % dels que es troben en risc de pobresa) és lleugerament superior a la dels adults (7,7 %), hi ha molts infants en risc de pobresa que no en són beneficiaris.
Els adolescents, els més discriminats
En aquest oblit dels menors, els adolescents -que estan en una etapa complexa- tenen menys recursos, es manifesta des del Síndic de Greuges. Així, s’hi detalla en què en complement d’ajut per a la infància (CAPI) es dona 115 euros a infants menors de tres anys, mentre és rebaixa a 57,50 euros de sis a 17 anys. S’hi afegeix que mentre que l’1,6 % dels infants menors de sis anys es troba en situació de risc, aquesta proporció augmenta fins al 3,2 % en el cas dels adolescents de dotze anys o més. Malgrat aquesta prevalença més gran de situacions de risc, només el 9,8 % d’usuaris dels serveis d’intervenció socioeducativa són adolescents de dotze anys o més. El 72,9 % dels usuaris són infants de quatre a quinze anys.
Dret a vot als 16 anys
Per equilibrar els drets i deures dels menors, la síndica proposa que els 16 anys es consideri una “primera majoria d’edat”, i es corregeixi l'actual incongruència: a partir dels 14 anys tenen responsabilitats penals, però fins als 16 depenen dels pares en qüestions de salut i altres accions de la vida quotidiana. Per això, la síndica recomana que a partir dels 16 anys es garanteixi a l’adolescent: el dret a vot i a formar part de partits polítics, una mesura que ja estudiava el govern espanyol,l'abril passat; el dret d’autodeterminació informativa i el dret d’accés a les xarxes socials; el dret dels adolescents a presentar sol·licituds d’admissió al sistema educatiu; i ampliar la capacitat dels adolescents de decidir sobre l’administració dels seus béns i de signar contractes sense representació dels tutors legals.