La consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Mònica Martínez Bravo, va anunciar aquest dilluns a Barcelona juntament amb el president, Salvador Illa, algunes de les mesures que marcaran la nova estratègia contra la pobresa 2026-2030, de la qual "es farà públic el document ben aviat". Entre les mesures estrella, el Govern donarà la possibilitat que "una família amb dos adults i dos menors si cobren menys de 3.700 euros al mes puguin tenir accés a ajuts", en una ampliació de la Renda Garantida de la Ciutadania i de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) que farà possible que "les famílies de classe mitjana-baixa també quedin cobertes", va dir Martínez Bravo. 

En un nou marc en el qual, amb paraules de Salvador Illa, "Catalunya no només generi prosperitat, sinó que també la comparteixi", la consellera va avançar que amb els nous complements a la infància, l'IMV "podria arribar al 44% de les famílies" i que amb el complement de criança les famílies amb Renda Garantida s'incrementin un 54%. Tot plegat per tal de desplegar "un nou sistema d'ingressos al més alt nivell europeu", que ajudi a "reduir les taxes de pobresa infantil", que és pitjor a Catalunya que a la resta d'Europa, segons van reconèixer els portaveus del Govern. L'estratègia compta amb un pressupost de 700 milions d'euros. 

La darrera Enquesta de Condicions de Vida de 2024 reflexa que el 34,7% dels infants i adolescents viuen en risc de pobresa o exclusió social. La taxa de pobresa extrema arriba al 14%, i un 11,4% pateix privació material o social severa. Aquesta realitat impacta especialment en llars monoparentals, famílies immigrants, infants amb discapacitat i aquells que viuen en zones d’elevada vulnerabilitat, destaca l'executiu català.

La consellera va avançar a més que a l'hora de desplegar aquesta estratègia contra la pobresa que es basa en el document publicat per l'executiu de Pere Aragonès fa un any, es desplegaran altres mesures com "fomentar l'ocupació de famílies amb infants a càrrec", ajuts a l'habitatge i pobresa energètica, "incrementar l'oferta d'habitatge assequible", entre d'altres. 

L'executiu continuarà dissenyant mapes conceptuals basats en una "teoria del canvi" que permetran comprovar l'eficàcia de les polítiques desplegades. L'estratègia girarà entorn de set eixos: les prestacions i ajuts, l'educació, èxit escolar, lleure educatiu i llengua, l'alimentació saludable, la salut,  l'habitatge i pobresa energètica, l'ocupabilitat de les famílies amb infants a càrrec i un eix transversal d’avaluació i transparència. Amb el pla d'acció, s'espera "trencar el cercle intergeneracional de la pobresa, que afecta actualment gairebé 470.000 infants i adolescents", va dir l'executiu.

Es tracta d'una "política de país, integral, que assumeix tot el Govern”, i que vol esdevenir un “canvi substancial i estructural”, segons va destacar el president Illa. “Quan projectem la Catalunya de la pròxima dècada també tenim l’ambició d’assolir la mitjana europea en desigualtat, com a mínim”, va dir. I va expressar la seva intenció que Catalunya sigui “un país exemplar socialment”, que “també ha de liderar la lluita contra les desigualtats i augmentar la cohesió social del país”.

Per la seva part, la consellera Martínez Bravo va dir que “la pobresa infantil és una realitat que no podem acceptar, ens interpel·la a tota la societat, i li hem de donar una resposta contundent, decidida, amb un full de ruta clar”. I va afegir la necessitat de “prioritzar aquelles polítiques que són més efectives i esdevindran canvis reals”.