Les dues professores de Sociologia a les quals la Universitat de Barcelona (UB) va apartar per la seva suposada vinculació amb el catedràtic emèrit acusat d'abusos Ramón Flecha han demandat el centre universitari. Es tracta de les catedràtiques Marta Soler i Lidia Puigvert, que al·leguen que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a la legítima defensa, segons avança aquest dimecres La Vanguardia. Totes dues són acadèmiques rellevants en el camp de la sociologia i el gènere i eren membres del CREA, el grup d'investigació fundat per Flecha que va ser dissolt per la universitat després de l'escàndol.
Marta Soler i Lidia Puigvert reclamen en el seu recurs al contenciós administratiu saber les acusacions que les han portat a estar expedientades i apartades de la docència temporalment. Sol·liciten així accés a l'expedient administratiu de la investigació interna que la UB va obrir per dirimir el cas Ramón Flecha, el qual no s'ha fet públic.
Les advocades de les denunciants rebutja que hi tinguin accés, en considerar que les catedràtiques podrien tenir coneixement de la investigació interna i utilitzar aquesta informació per preparar la seva defensa legal, segons expliquen al citat mitjà. També sostenen que Flecha hauria usat en el passat, el 2004 i 2016, l'accés a expedients administratius per intimidar qui denunciés contra ell. Així, sostenen que en aquest cas s'ha de preservar la integritat de les proves.
Arran de la denúncia per assetjament contra Flecha per part de catorze alumnes, la universitat va crear una comissió d'experts en violència de gènere i assetjament institucional el setembre del 2025. El resultat va ser un informe de 200 pàgines en què es descriuen conductes que podrien tenir rellevància penal, com coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació personal i professional, així com conductes vexatòries i intimidatòries. El rector de la UB, Joan Guàrdia, va portar tota aquesta informació a la Fiscalia.
El cas està en mans de la Fiscalia
La investigació penal està ara en mans d'una nova secció de la Fiscalia de Barcelona dedicada a la protecció de persones en situació de vulnerabilitat, que treballa de bracet amb agents dels Mossos d'Esquadra especialitzats en agressions sexuals i sectes. L'informe intern de la universitat va concloure que el CREA funcionava com un "grup coercitiu d'alt control" liderat per Flecha i amb una participació rellevant de les dues catedràtiques expedientades, Soler i Puigvert.
Arran de l'esclat del cas, Soler i Puigvert van ser apartades de la feina de manera cautelar —si bé mantenen el sou— durant sis mesos, que són prorrogables. A una tercera investigadora i docent vinculada al CREA, Rosa Valls, se li va retirar la distinció de catedràtica honorària de la qual gaudia. Pel que fa a Ramón Flecha, fundador i director del CREA, se li va retirar també la condició de catedràtic emèrit quan van sortir les denúncies el passat juliol.
El CREA és un grup d’investigació universitària creat als anys noranta que va començar estudiant sobre l’aprenentatge i va acabar especialitzat en la violència de gènere. El 2004 va haver-hi la primera denúncia contra el funcionament intern del grup, així com de com es gestionaven les beques i els fons, si bé va ser finalment arxivada. El 2016 es va presentar una altra denúncia per un presumpte cas d’abusos psicològics i comportament sectari, que la UB va portar a la Fiscalia. En aquell cas, el ministeri públic va concloure que no hi havia fets constitutius de delictes ni proves objectives d’infracció penal.
Flecha rebutja les acusacions: "Totalment falses i fruit d'una perversa fabulació"
Al juliol, catorze dones van denunciar Flecha. Estudiants, becàries, investigadores i doctorandes van assegurar haver mantingut relacions sexuals amb el catedràtic en un "context de clara desigualtat jeràrquica". Les becàries i col·laboradores del catedràtic emèrit de la UB asseguren que van haver d'estar a la seva disposició durant mesos o anys: preparar-li la maleta, planxar-li camises, netejar el bany de casa seva, rentar els plats, fer la compra durant un viatge de feina, rentar el seu cotxe o dormir on ell estigués perquè no es volia quedar sol. Almenys sis d'elles expliquen que Flecha va desplegar un comportament manipulador per mantenir sexe amb elles. Els fets haurien tingut lloc fa uns vint anys. En alguns casos, ell era el director de tesi d'alguna d'elles, i en altres, formava part del tribunal que jutjava el seu treball de recerca per convertir-se en doctores.
Ramón Flecha, al seu torn, ha negat categòricament els fets. "Les citades acusacions són totalment falses i fruit d'una perversa fabulació basada en l'anonimat", va assegurar al juliol. "Davant acusacions falses i calúmnies inventades, em trobo totalment indefens i amb la reputació molt afectada sense motiu real", va afegir.