El Dia Mundial de les Notícies se celebra aquest 28 de setembre arreu del món amb l'objectiu de fer valdre el periodisme i l'accés a una informació veraç. La iniciativa va ser impulsada el 2018 per la Fundació Canadenca de Periodisme (CJF) i l'Associació Mundial d'Editors de Notícies (WAN-IFRA), per destacar el paper del periodisme en la democràcia i donar suport als periodistes que s'esforcen per informar la ciutadania. Les dues organitzacions celebren anualment conferències i debats al voltant del periodisme en un món on les notícies falses són una amenaça diària, i conviden les redaccions d'arreu del món a promoure la importància d'aquesta professió. Per aquest motiu, des d'ElNacional.cat, recordem cinc històries que han marcat Catalunya en els últims anys. 

L'atemptat de Barcelona i Cambrils l'agost del 2017

El dijous 17 d'agost de 2017 el terror va colpejar Catalunya. Una furgoneta va baixar fent esses per la Rambla de Barcelona i va envestir els vianants que hi passejaven, matant 15 persones i ferint-ne més d'un centenar de 34 nacionalitats diferents, atès que molts eren turistes. Poques hores més tard l'Estat Islàmic en va reivindicar l'autoria, confirmant que Barcelona es convertia en víctima d'un atemptat provocat per islamistes radicals com s'havia produït abans en ciutats com Niça, Berlín, Londres o Estocolm. Aquella nit, Cambrils va viure un segon atemptat quan un cotxe va atropellar quatre vianants al Passeig Marítim de la ciutat i va envestir un cotxe dels Mossos. La majoria de terroristes van ser abatuts en aquell moment, però un encara va fugir i va apunyalar un vianant. A conseqüència d'aquest segon atac, va morir una altra persona, de manera que el nombre de víctimes total va ascendir a 16. 

El referèndum de l'1 d'octubre

El diumenge 1 d'octubre del 2017, milions de catalans i catalanes van sortir als carrers per votar en un referèndum el futur del seu país. Més de dos milions de persones van votar a favor de la independència de Catalunya, però el que havia de ser una jornada festiva, va acabar marcada per les actuacions de la policia espanyola, que, sota les ordres del govern espanyol de Mariano Rajoy, va carregar contra ciutadans de totes les edats per intentar —sense èxit— impedir la consulta.

Les manifestacions postsentència a Catalunya

A banda dels ferits, el referèndum de l'1 d'octubre es va saldar amb exiliats i presos. Dos anys després, durant l'octubre del 2019, el Tribunal Suprem va fer pública la sentència contra Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Els carrers de Barcelona i d'altres ciutats del país es van omplir de protestes contra la decisió judicial, estenent les càrregues de la policia i les detencions durant gairebé una setmana. Va ser el punt àlgid de Tsunami Democràtic, quan el 14 d'octubre va organitzar una acció multitudinària a l'aeroport del Prat —emulant les manifestacions a Hong Kong.

L'arribada de la pandèmia de la covid

El gener del 2020, apareixien notícies sobre un nou virus respiratori originat a la ciutat de Wuhan, a la Xina, que a final d'aquell mes l'Organització Mundial de la Salut (OMS), declarava com una “emergència de salut pública internacional”. Llavors, l'arribada d'aquest possible virus a casa nostra encara quedava lluny, però el 15 de març es va decretar un confinament que, durant tres mesos, va aturar la vida “normal” i ens va obligar a quedar-nos a casa. Amb tot, les conseqüències de la pandèmia han estat molt més duradores. Més de 28.372 persones han mort a Catalunya a causa de la covid-19 que va colpejar especialment persones grans i vulnerables durant l'anomenada primera onada, quan no es tenien les eines ni els coneixements per enfrontar-se a la malaltia i encara no s'havia elaborat la vacuna. El coronavirus també va convertir les mascaretes, el gel alcohòlic i la distància social en part de la vida quotidiana durant força temps.

L'esclat de la guerra d'Ucraïna i l'arribada de milers de refugiats

Quan semblava que tot tornava a la normalitat a Catalunya, després de gairebé dos anys de pandèmia, Vladímir Putin va anunciar al febrer l'inici d'una “operació especial” a Ucraïna. Era l'inici d'una invasió i d'una guerra que encara dura i durarà, que ha marcat la vida de milers d'ucraïnesos que van marxar del seu país per buscar refugi a diferents països d'Europa. Molts dels refugiats van arribar a localitats catalanes com Guissona, on des de fa anys hi ha una comunitat ucraïnesa instaurada. Les imatges de persones arribant als recintes de Fira de Barcelona van córrer pels mitjans i, ara, moltes d'elles ja han tornat al seu país davant la manca d'avenços russos en el front. La guerra també ha provocat un augment generalitzat dels preus, que ha fet mal a la butxaca de molts catalans.