A les 01.49 h d’aquest divendres 3 d’abril, hora peninsular espanyola (les 19.49 hores de la costa est dels Estats Units), en el segon dia del vol de la missió Artemis II cap a la Lluna, la nau Orion va executar amb èxit la maniobra més important de tota la missió: l’anomenada injecció transllunar (TLI), l’encesa de motors que permet deixar enrere l’òrbita circular al voltant de la Terra i iniciar una òrbita ovalada per arribar a la Lluna. O, cosa que és el mateix, la maniobra que permetia abandonar la tracció gravitacional de la Terra i començar el viatge cap a la cara oculta de l’únic satèl·lit natural del nostre planeta. Durant 5 minuts i 50 segons, el motor principal del Mòdul de Servei Europeu va generar un impuls d’aproximadament 2.700 quilograms d’empenta, equivalent a accelerar un cotxe de 0 a 96,5 km/h en només 2,7 segons, impulsant la càpsula fora de l’òrbita circular terrestre. La tripulació, formada per quatre astronautes que viatgen a la nau batejada com a Integrity, es troba ara en una trajectòria de retorn lliure: un ampli arc que els portarà el 4 d'abril al voltant de la cara oculta de la Lluna, a més de 7.400 km d’altitud, abans que la gravetat terrestre els faci tornar automàticament en un viatge d’uns quatre dies més. 

La NASA ha qualificat la maniobra com l’”últim encès significatiu de motors de la missió” i va assegurar que havia estat un “èxit”. El director del programa Orion, Howard Hu, va admetre que “ens hem trobat amb diverses coses en el camí, però ara mateix no estem rastrejant res que sigui preocupant”. El comandant de la missió, Reid Wiseman, va donar la maniobra de la injecció translunar per completada i va celebrar que “la tripulació de l’Artemis II està oficialment en camí a la Lluna”. Tres hores més tard, es va emetre una roda de premsa per videotrucada des de l’Orion, en la que Wiseman va reconèixer que el moment de la maniobra va ser “tens”, però “la tripulació es troba força bé aquí dalt, de camí cap a la Lluna”, va afirmar l’astronauta Jeremy Hansen en la transmissió en directe de la NASA. “La humanitat ha demostrat una vegada més de què és capaç”, va afegir Hansen. “Són les seves esperances sobre el futur les que ens impulsen ara en aquest viatge al voltant de la Lluna”. La tripulació es va mostrar de molt bon humor durant la retransmissió en directe, i la tripulant Christina Koch, l’única dona de l’Orion, va fer broma sobre l’incident amb l’inodor després del llançament, que va poder solucionar. “Soc la lampista espacial. Estic orgullosa d’anomenar-me així”, va dir. I va afegir: “Diria que probablement és l’equip més important a bord. Tots vam respirar alleujats quan vam veure que tot funcionava correctament”.

Les tasques del ‘vol dia 1’

Durant les primeres 25 hores de la missió, període conegut com a vol dia 1, durant el qual la nau Orion ha donat dues voltes a l’òrbita terrestre abans d’emprendre el viatge cap a la lluna, els astronautes de la NASA Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i l’astronauta de la CSA (Agència Espacial Canadenca) Jeremy Hansen— han acomplert diverses tasques. El primer que van fer va ser verificar exhaustivament tots els sistemes essencials de la càpsula: el dispensador d’aigua potable, el vàter, el sistema d’eliminació de diòxid de carboni, les comunicacions i tot el que està relacionat amb el suport vital per a la supervivència a l’espai profund. Una de les operacions més destacades va ser la prova d’operacions de proximitat, una maniobra de 70 minuts en què l’Orion es va acostar de manera controlada a uns 10 metres de l’etapa superior ICPS ja esgotada del coet SLS. Aquesta maniobra, realitzada amb l’astronauta Victor Glover al comandament, simulava les futures operacions d’acoblament que seran necessàries en missions lunars més complexes amb l’estació Gateway. Els astronautes també van fer una inspecció visual detallada de la cúpula de l’Orion per verificar que no hi hagués danys estructurals després de l’intens llançament.

A més, van dur a terme una prova de comunicacions d’emergència amb la Xarxa de l’Espai Profund (DSN) de la NASA, per assegurar-se que els sistemes funcionarien correctament un cop abandonessin l’òrbita terrestre i s’endinsessin en l’espai profund. La tripulació també ha comprovat amb èxit la càrrega útil científica de l’experiment AVATAR (sigles en anglès de Advanced Validation of Autonomous Tissue Analog Research / Validació avançada de recerca d’anàlegs de teixit autònom). Aquest experiment pioner de la NASA permet estudiar com la radiació de l’espai profund i la microgravetat afecten el cos humà. També van dur a terme una prova de comunicacions d’emergència amb la Xarxa de l’Espai Profund (DSN) de la NASA, assegurant-se que els sistemes de comunicació funcionarien correctament quan abandonessin l’òrbita terrestre i s’allunyessin del planeta cap a l’espai profund. La NASA va informar que els seus enginyers van determinar que la breu interrupció de les comunicacions bidireccionals entre la Terra i la tripulació, produïda poc després d’assolir l’òrbita, es va deure a un problema de configuració a terra relacionat amb el sistema de satèl·lits de seguiment i retransmissió de dades. El problema es va solucionar ràpidament sense afectar les operacions de la missió.

Els membres de la tripulació també dediquen temps a exercitar-se amb el dispositiu d’exercici amb volant d’inèrcia de la nau. Durant aquestes sessions, els equips a terra van supervisar el sistema de revitalització de l’aire, que manté un ambient de cabina respirable i confortable per a la tripulació, i van avaluar com l’exercici afecta el moviment de la nau. Entre les activitats, els astronautes també van dormir dos períodes de 4 hores cadascun, per descansar i mantenir-se alerta abans de la maniobra més crítica de tota la missió: la injecció translunar del dia 2, que els enviaria definitivament cap a la Lluna.

Preparació per al sobrevol lunar

Després de la maniobra TLI que va situar l’Orión en trajectòria cap a la Lluna, l’equip científic lunar va començar a elaborar un Pla d’Objectius Lunars, una guia sobre el qual la tripulació observarà la superfície lunar durant les aproximadament sis hores d’observació previstes per dilluns 6 d’abril. El pla d’investigació inclourà la documentació de característiques que poden ajudar els científics a entendre com es van formar la Lluna i el sistema solar, com ara cràters, antics fluxos de lava i esquerdes i crestes creades a mesura que la capa exterior de la Lluna es desplaçava lentament amb el pas del temps.

Una de les novetats que s’afegiran al pla és un eclipsi solar, que durarà gairebé una hora cap al final del sobrevol. Durant l’eclipsi, el Sol quedarà ocult en passar per darrere de la Lluna des de la perspectiva d’Orión. En aquell moment, la tripulació observarà una Lluna pràcticament fosca, fet que els oferirà l’oportunitat de detectar llampecs de llum provinents de meteoroides que impacten la superfície lunar, pols que s’eleva sobre el límit de la Lluna i objectes de l’espai profund, inclosos planetes. Mentre el Sol s’amaga darrere la Lluna, la tripulació també observarà la corona solar, l’atmosfera més externa del sol, mentre sigui visible.