La tripulació de la missió Artemis II està formada per quatre astronautes i és la més diversa de la història de les missions lunars. Inclou la primera dona (l’especialista Christina Koch, enginyera elèctrica de 46 anys), la primera persona negra (el pilot naval Victor Glover, de 49 anys), el primer no estatunidenc en viatjar a l’espai profund (el canadenc Jeremy Hansen, expilot de combat de 49 anys) i tots ells liderats pel comandant de la missió, Reid Wiseman (capità retirat de la Marina, de 50 anys). Durant deu dies, viatjaran a la nau espacial Orion, recorreran 1,1 milions de quilòmetres, i serà la tripulació que arribi més lluny en l’espai profund, a uns 400.000 quilòmetres de distància de la Terra. Aquest viatge cap als voltants de la Lluna els portarà més enllà de la seva cara oculta —64.000 quilòmetres per sobre— i plantejarà innumerables riscos per als astronautes, desafiaments que han de servir per establir les bases de les futures missions a l’espai profund i a la conquesta de Mart. Durant aquests deu dies que dura la missió, la tripulació té perfectament marcades totes les pautes per viure i treballar, amb horaris marcats per esmorzar, dinar i sopar o fer exercici, i executar totes les tasques programades: des de comprovacions completes dels sistemes de la nau (suport vital, navegació, energia), a proves de comunicacions amb la Terra, experiments de salut humana en l’espai profund o avaluacions operatives per missions futures. Perquè l’objectiu principal del programa Artemis és esbrinar com els humans poden viure i treballar de manera permanent a la superfície de la Lluna. Segons la NASA, aquest repte també servirà per entendre com es poden afrontar viatges de mesos fins a Mart i garantir la supervivència dels astronautes.

Com és la nau Orion i on viuen els astronautes?

L’Orion està qualificada per la NASA com una “llar temporal segura” i serveix com a banc de proves per a futures missions a l’espai profund (Lluna, Mart i més enllà). Ja va demostrar el seu abast a l’Artemis I (2022), viatjant més lluny que qualsevol altra nau abans construïda. Koch, Glover, Hansen i Wiseman són els primers éssers humans a volar a bord d’aquesta nau espacial, la càpsula més avançada de la NASA, i pot suportar missions de fins a 21 dies sense acoblar-se. La nau està formada pel mòdul de la tripulació, de forma cònica i un volum habitable de 9 m³ (equivalent a dos minivans), quasi un 60% més gran que les càpsules de la missió Apolo, amb un interior d’estructura d’alumini formada per bigues entrecreuades, que és la base on s’ubiquen els seients de la tripulació. Aquests seients estan dissenyats per acomodar gairebé el 99% de la població humana. Són ajustables per garantir que els astronautes puguin arribar a tots els controls mentre utilitzen els seus vestits pressuritzats. Després del llançament, la tripulació ha guardat els seients de Koch i Hansen fins al dia de retorn, per tenir més espai durant el vol, i els dels seients del comandant Wiseman i el pilot Glover es mantenen al seu lloc. A sota del mòdul de la tripulació hi ha el mòdul de servei, de forma cilíndrica, que proporciona els elements essencials que necessiten per mantenir-se amb vida: aigua potable, nitrogen i oxigen.

Nau espacial Orion (NASA)
Nau espacial Orion (NASA)

Com dormen?

La tripulació de l’Artemis II té vuit hores completes de son programades per assegurar-se que estiguin ben descansats i puguin aprofitar al màxim la missió. Tots quatre disposen de sacs de dormir —com hamaques en microgravetat— que es fixen a les parets de l’Orion a l’hora d’anar a dormir. Abans de descansar, han de tapar les finestres i, després, cadascú tria la posició del sac que li sigui més còmoda: alguns a l’altura dels seients, d’altres penjats com ratpenats (així ho va escollir Christina Koch). 

Què mengen?

Els astronautes tenen cada dia un esmorzar, dinar i sopar, amb opcions que equilibren nutrició, sabor i practicitat. L'Orion no té refrigeració ni capacitat de càrrega lenta per als aliments frescos, així que la tripulació no en pot consumir. Per preparar els àpats, els astronautes disposaran d’un dispensador d’aigua per hidratar aliments secs i liofilitzats, així com d’un escalfador compacte per servir alguns plats a una temperatura adequada. El menú es va dissenyar tenint en compte no només les necessitats calòriques i vitamíniques, sinó també el factor psicològic: menjar aliments familiars i agradables és clau per al benestar emocional de la tripulació durant el seu viatge històric al voltant de la Lluna. Els tripulants tenen accés a un menú molt complet, amb 189 plats diferents, que cada un haurà triat abans del vol per garantir una alimentació equilibrada i satisfactòria durant els 10 dies de missió a l’espai profund. La base de la dieta són truites i pans plans de blat, dissenyats especialment per no fer engrunes. Això és essencial perquè, en microgravetat, les engrunes podrien flotar per la càpsula Orion, obstruir equips o fins i tot ser inhalades pels astronautes. Les truites són molt versàtils: es fan servir com a substitut del pa en entrepans, com a base de plats calents o per acompanyar salses i guisats. El menú inclou una gran varietat de plats principals, com ara brisket de vedella, macarrons amb formatge, quiche de verdures, amanida de mango, cuscús amb fruits secs, així com diferents arrossos i guisats. També disposaran de cafè, te, sucs i altres begudes, tot i que aquestes estan limitades a dues per astronauta i dia a causa de les restriccions de pes en el llançament. Entre les opcions addicionals, hi ha cinc tipus de salses picants, ideals per a qui vulgui afegir més sabor als àpats, atès que el gust a l'espai s'aprecia menys perquè els fluids corporals van cap al cap, i això fa que els tripulants tinguin una sensació semblant a la de tenir el nas congestionat.

Com fan exercici?

Mantenir la massa muscular és essencial per a la salut durant el viatge i per recuperar l’equilibri en tornar a la Terra. Cada astronauta dedicarà mitja hora diària a fer exercici per reduir la pèrdua de massa muscular i òssia causada per l’absència de gravetat. La nau està equipada amb un volant d’inèrcia i un dispositiu senzill amb cables que permet fer exercicis aeròbics, com el rem, i d’entrenament de resistència, com esquats o aixecament de pesos. També disposen de l’ARED, un dispositiu d’exercici resistiu avançat, que simula pesos a través de mecanismes de resistència, inclús sense gravetat. 

Volant d'inèrcia per fer exercici abord de l'Orion (NASA)
Volant d'inèrcia per fer exercici a bord de l'Orion (NASA)

Com fan les necessitats fisiològiques i es renten?

La NASA ha reconegut que “la defecació i la micció han estat aspectes molestos dels viatges espacials des del principi”, però la missió Artemis representa un gran salt pel que fa a dignitat i comoditat per als tripulants. És la primera vegada que una missió cap a l’espai profund incorpora un sistema d’inodor per als tripulants, que precisament ha causat problemes després de l’enlairament i s’esperava poder reparar-lo en unes hores. A les missions Apolo dels anys 60 i 70 no tenien lavabo i havien de fer servir unes bosses de plàstic cada cop que feien les seves necessitats. Per a l’orina, les bosses anaven connectades a una mànega, i unes bosses de plàstic amb cinta adhesiva s’enganxaven a les natges per capturar les femtes. Els astronautes de la missió Artemis II, en canvi, disposen d’un el Sistema Universal de Gestió de Residus (UWMS), un vàter espacial modern que separa l’orina de les femtes i que, per primera vegada, disposa de porta per garantir la privacitat. Com que no hi ha prou gravetat perquè els residus humans caiguin al vàter, el dispositiu utilitza el flux d’aire per xuclar l’orina i els excrements. El sistema recull l’orina de la femta per separat, llença l’orina a l’espai i emmagatzema la femta per retornar-la a la Terra, per ser analitzada. Uns filtres de carbó atrapen les olors abans de recircular l’aire a la cabina. Aquest inodor, dissenyat tant per a homes com per a dones, es troba en un compartiment privat dins de la zona d’higiene, on es poden rentar les dents, raspallar-se els cabells o afaitar-se. En aquesta zona, els tripulants no disposen de dutxa (no hi ha aigua corrent a l’espai), però utilitzen un mètode de bany amb esponja, que inclou tovalloles humides, sabó líquid sense esbandida o un xampú sec en pols.

Com van vestits i per què els vestits espacials són taronges?

Els astronautes no sempre van vestits igual. Durant el llançament i el retorn (les fases més crítiques), porten un vestit espacial complet, anomenat, en el cas d’Artemis, Orion Crew Survival System (OCSS). Són d’un color anomenat taronja internacional per una qüestió de seguretat i visibilitat en cas d’emergència. Aquest color destaca davant del mar, la terra i condicions climàtiques adverses i facilita la identificació immediata per part dels equips de rescat, i també fa que els astronautes siguin fàcilment visibles a l’oceà quan amaren. Aquests vestits funcionen com a minisistemes de suport vital autònom i permeten que l’astronauta pugui sobreviure dins del vestit fins a 6 dies (144 hores), mentre retornen a la Terra. Porten un equipament que inclou armilla salvavides amb balisa de localització, ganivet de rescat, mirall, llum estroboscòpica, llanterna, xiulet i barres lluminoses. També inclou uns sistemes integrats d’oxigen independent, reserves d’aigua i aliments (batuts nutricionals), controls tèrmics i bosses de residus. Són resistents al foc, estan aïllats davant dels fums tòxics i segellats per evitar filtracions. Però són vestits pressuritzats i voluminosos, i per això els astronautes porten vestits més còmodes per les activitats normals, dissenyats per moure’s lliurement en microgravetat. Són dessuadores i pantalons esportius còmodes, de teles ignífugues, de color blau o gris, amb el logo de la missió, i sabatilles o mitjons antilliscants, amb una roba interior tècnica, realitzada amb teixit que absorbeix la humitat i evita les olors.

Vestit espacial Orion Crew Survival System (OCSS)
Vestit espacial Orion Crew Survival System (OCSS)