L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (ITRA-CReSA) ha detectat els virus del Nil Occidental i Usutu en diversos exemplars de mosquits capturats als Aiguamolls de l'Empordà. Es tracta de deteccions puntuals en molt pocs mosquits, explica el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, en declaracions a l'ACN, on assenyala que les troballes s'han fet en els controls rutinaris de vigilància entomològica i que, de moment, no s'ha registrat cap cas entre humans. Fernández ha indicat que la freqüència de mosquits infectats és "molt baixa" i que no hi ha "cap motiu d’alarma".
Tot i això, Salut reforçarà la captura i anàlisi de mosquits, les mesures de control sobre punts de cria i la vigilància per detectar possibles casos compatibles. El virus, però, circula per Europa i també per alguns punts de l'Estat espanyol, amb infeccions a Andalusia i Extremadura. Itàlia i Grècia han detectat centenars de casos, amb 13 morts cadascun i, en aquest context, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties ha insistit aquest dijous en la necessitat de millorar el control davant l'expansió d'aquest virus.
Zones humides i despoblades de l'Empordà
Aquests mosquits s'han trobat en zones humides i despoblades dels Aiguamolls de l'Empordà, la qual cosa contribueix a reduir el risc per a la població. La presència d’aquests virus no és nova a Catalunya. El virus del Nil Occidental es va detectar per primera vegada en mosquits el 2021, al Baix Camp. En el cas de l’Usutu, l’IRTA-CReSA ha documentat la seva circulació en aus salvatges els anys 2022, 2024 i 2025 i també s’havia identificat prèviament en mosquits. En tots dos casos es tracta d'arbovirus que circulen principalment entre mosquits, que el poden adquirir quan piquen una au infectada i posteriorment transmetre'l a altres aus o, de forma molt menys freqüent, a persones i altres mamífers.
Fernández insisteix a dir que la detecció dels virus "és un indicador que els tenim" circulant al nostre país, però que aquesta detecció és precisament resultat dels programes de vigilància que es fan de manera rutinària. "Si no els busquéssim, evidentment no els trobaríem i tothom estaria més tranquil, però no hi ha motiu d’alarma", afegeix.
Salut assegura que no s’ha detectat cap infecció en humans relacionada amb aquests virus. La detecció dels virus ha comportat, però, l’activació dels protocols previstos. Salut intensificarà la vigilància entomològica i virològica per capturar més mosquits i determinar millor quants estan infectats i quin és l'abast de la circulació. Fernández ha apuntat que, precisament perquè s'incrementaran les captures, és possible que apareguin més positius, sense que això impliqui necessàriament un canvi de situació. Paral·lelament, s’ha reforçat la vigilància clínica a la xarxa assistencial perquè els professionals sanitaris tinguin en compte aquests virus davant de pacients amb quadres compatibles, especialment a les zones afectades.
Emergència a Europa
A Europa, però, ja s'han detectat centenars de casos aquest any, amb morts en diversos països a causa del virus del Nil Occidental. Fins al 13 d'agost passat s'han registrat 429 casos d'aquesta malaltia a nou països europeus i sis regions han informat per primera vegada d'infeccions adquirides localment, i atès que la transmissió sol arribar al seu pic durant l'agost i principis de setembre, s'esperen més casos. "L'expansió del virus de la febre del Nil Occidental, així com la propagació d'espècies de mosquit invasores, demostren perquè Europa necessita reforçar la seva capacitat de control de mosquits", assenyala l'ECDC en un comunicat.
L'organisme europeu de referència advoca per una cooperació estreta i un enfocament integrat en el combat i la prevenció d'aquesta malaltia a escala europea. Tanmateix, en el seu comunicat, ressalten que la resistència als insecticides, les preocupacions mediambientals i el limitat rang de productes autoritzats contra els mosquits posa de manifest també la necessitat de disposar de més opcions diversificades i una evidència més gran de la seva efectivitat, seguretat i impacte.
Grècia ha informat fins ara de 157 contagis al llarg de l'any, durant el qual ha registrat 13 morts per la seva causa. Les últimes xifres de contagis s'han multiplicat per quatre respecte de l'última dada difosa a finals de juliol, quan s'havien comptabilitzat 42 casos. L'edat mitjana de les persones mortes, però, és de 82 anys. L'augment de casos a Grècia es produeix en un context de circulació creixent del virus també a Itàlia, on s'han registrat 13 morts i un total de 312 contagis, i a Macedònia del Nord, on ja s'han registrat quatre morts.
La majoria de les infeccions per virus del Nil Occidental són lleus o asimptomàtiques, però una part dels pacients, especialment els de més edat o aquells amb patologies prèvies, poden desenvolupar formes greus d'afecció neurològica. A l'Estat espanyol, les infeccions es concentren a Andalusia, amb 51 casos, i Extremadura, que n'ha registrat uns altres 21, de moment, amb només un mort a Andalusia.