La dessalinitzadora del Llobregat treballa a màxim rendiment des de finals de l'estiu passat i es mantindrà a aquest ritme per pal·liar les conseqüències de la sequera a Catalunya. "No podem donar una previsió exacta perquè depèn de l'estat dels embassaments de les conques del Ter i del Llobregat, però mentre aquesta situació es perllongui mantindrem la producció de la planta per compensar aquesta pèrdua del nivell dels embassaments", ha explicat a l'ACN el cap de planta de la dessalinitzadora, Carlos Miguel. La que és la dessalinitzadora més gran d'Europa d'aigua potable va incrementar la producció al 70 % el gener del 2022, i uns mesos després, a l'estiu, la va apujar de nou fins als nivells actuals, en què es produeixen 2.000 litres d'aigua potable per segon. Una producció que, a falta de pluges, es mantindrà de forma indefinida. Miguel ha indicat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és la que haurà d'indicar una nova consigna de producció en el futur, a condició que els embassaments s'omplin i hi hagi indici de pluges, que, ara per ara, no arriben.
El responsable de planta d'aquesta dessalinitzadora ha explicat que el cost de producció d'aigua dessalinitzada és més alt que en plantes convencionals que tracten aigua de riu o d'embassament. "El gran fet diferenciador és que s'ha de treure la sal de l'aigua de mar i no és una tasca fàcil perquè requereix un procediment, l'osmosi inversa, que suposa aplicar molta pressió a l'aigua de mar", ha assenyalat Miguel. Aquesta pressió s'aplica a través de motors elèctrics que tenen un elevat consum.
En aquest sentit, preguntat sobre quin paper podrien tenir aquestes plantes en el futur, en el context de l'emergència climàtica, Miguel ha valorat que són "una alternativa i una ajuda", especialment en "ambients com el nostre, que són d'una variabilitat important de pluviometria i de disponibilitat de recursos convencionals". Amb tot, ha assenyalat que s'han de combinar amb altres estratègies com ara la reutilització o l'estalvi d'aigua.
Les reserves dels embassaments continuen baixes
Les reserves dels embassaments de les conques internes de Catalunya segueixen molt baixes, amb un nivell del 26%, però l'estany de Banyoles (Pla de l'Estany) ha tornat als llindars de normalitat i deixa d'estar en situació d'alerta per sequera, segons ha informat l'ACA. Tot i això, la resta d'àrees de les conques internes de Catalunya segueixen en la mateixa situació: de les 18 unitats en què està dividit el territori, tres estan en situació de normalitat, tres en prealerta, vuit en alerta i quatre en excepcionalitat. Entre les d'excepcionalitat, que suposa el penúltim nivell de gravetat, hi ha el sistema Ter-Llobregat i l'aqüífer del Fluvià Muga, que engloba 224 municipis —inclosos els de l'Àrea Metropolitana de Barcelona— on viuen gairebé 6 milions d'habitants. De moment, no n'hi ha cap en emergència, el cinquè nivell i el més greu de tots.
En aquest escenari, la dessalinització, l'aigua regenerada i l'extracció de pous apareixen com mesures de gran importància, ja que fins ara han aportat 200 hectòmetres cúbics al sistema, que és l'equivalent als embassaments de Sau i Sant Ponç junts. En concret, la dessalinització ha aportat més de 71 hm3 al sistema entre el 2022 i el que portem del 2023. L’ús de l’aigua regenerada també ha aportat més de 71 hm3 durant l'any passat i ha esdevingut un dels eixos en la gestió de la sequera durant la fase d’excepcionalitat. A més, s’han extret més de 55 hm3 d’aigua dels pous de sequera.