En plena crisi per la sequera, l'aposta del Govern per garantir l'abastiment d'aigua a l'àrea de Barcelona es troba al Besòs. Concretament, en la inversió de 25 milions d'euros en l'ampliació de l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) de l'aqüífer del Besòs per poder quadruplicar l'aigua potable que produeix. Actualment, aquesta planta potabilitza 200 litres per segon i amb una primera ampliació, que es preveu que acabi a finals de juny, s'arribarà als 400 l/s. 

Aquesta actuació permetrà "incrementar l’autosuficiència hídrica de la regió de Barcelona". L’Estació de Tractament d’Aigua Potable del Besòs és una estació estratègica que permet "recuperar el rec comtal", en una acció conjunta amb Aigües de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tot plegat s'enfoca a intentar "demorar l'entrada en vigor de restriccions més severes". 

A més, el Consorci Besòs Tordera ha instal·lat hidrants a dotze estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) per oferir als seus ajuntaments aigua regenerada que permetrà als municipis passar de 259 metres cúbics (m³) diaris, a generar més de 320 m³ per hora. El Consorci és ara a l'espera dels permisos per poder distribuir aquesta aigua entre els ajuntaments. 

Què és l'aigua regenerada i l'aigua potable?

A diferència de l'aigua potabilitzada, destinada al consum humà, l'aigua regenerada es pot abocar directament als rius i serveix, a més, per al reg, per netejar espais públics i per a usos industrials. Però, d'on surt? Doncs l'aigua de clavegueram passa per una depuradora, on s'eliminen els contaminants, i s'habilita per fer-la servir per a diversos usos com el reg, el retorn als rius o manteniment. Segons es recull a la web d'Acció Climàtica, "és una pràctica que possibilita disposar de més recursos hídrics i reduir el consum d’aigua apta per al consum".

Si bé el concepte d'aigua regenerada ens pot ser menys familiar, el d'aigua potable és més comú. Es tracta d'aquella aigua apta per al consum. 

Un futur marcat per la sequera

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha advertit que la situació de sequera no és una anomalia, sinó més aviat el futur que marcarà Catalunya. "Ens hem de preparar per a una nova etapa, per a una manera diferent de la gestió de l’àmbit d'aigua, i per a la qual tenim les decisions ben enfocades i el full de ruta traçat", ha afirmat el president, qui recorda que el futur està marcat pel canvi climàtic. 

Amb la previsió d'aquest futur àrid, hi ha altres projectes hídrics en els plans del Govern a llarg termini. Per exemple, la regeneració d'aigües a la depuradora de Sant Adrià, planejada per al 2023. 

El canal d'Urgell demanarà la declaració de zona catastròfica

La situació de sequera és alarmant a tot el país. Tant és així que la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell demanarà la declaració de zona catastròfica a la Generalitat. Així s'ha acordat en una junta celebrada aquest dimecres a la Casa de Canal de Mollerussa i es preveu donar-hi el vistiplau en un ple de la comunitat el pròxim dia 20 d'abril. La situació de sequera és "absolutament excepcional i persistent" i per això, si no plou, s'haurà de tancar l'aigua del canal a finals de maig.