Comença una nova setmana determinant en el procés judicial contra el Govern de la Generalitat i la Mesa del Parlament pel referèndum. Els nous imputats, tots ells primeres espases dels partits independentistes, s'enfronten als interrogatoris i a una possible petició de presó per part de la Fiscalia, en mig de les negociacions per formar Govern i la definició del discurs que cal fer. 

Aquesta setmana passen pel Tribunal Suprem Marta Rovira, Marta Pascal, Neus Lloveras, Artur Mas i Anna Gabriel, en aquest darrer cas si no és que es confirma el seu exili a Suïssa. Mireia Boya, que va declarar dimecres passat, va obrir aquesta segona tanda d'interrogatoris d'imputats i una nova línia d'estratègia de defensa. Boya va explicar que creia fermament en el que feien i que no hi havia cap operació de "cosmètica" en la proclamació de la República. Que ella hi va votar a favor perquè creia que tiraria endavant. No va acatar la Constitució perquè ningú li ho va demanar i va sortir del Suprem com hi havia entrat: amb càrrecs però en llibertat.

Ni la Fiscalia ni l'acusació popular representada per VOX van demanar la presó provisional que alguns havien anunciat. Fonts de les acusacions explicaven després de la declaració de Boya que no hi havia cap motiu per demanar la mesura cauterlar i que, de fet, Boya no havia tingut cap responsabilitat en la proclamació de la República i en els preparatius del referèndum. Amb tot, continua imputada. El seu nom no surt enlloc però el seu càrrec sí. El document Enfocats, trobat a casa de Josep M. Jové durant l'escorcoll el 20 de setembre, ha estat la prova de càrrec que ha servit per posar dins el mateix cas els màxims responsables polítics d'ERC i el PDeCAT, i els representants de la CUP que fins ara no havien notat el pes de la justícia de l'Estat espanyol sobre seu.

Hi haurà noves entrades a la presó?

Els moviments de la investidura estan condicionats per les imputacions i determinen els interrogatoris. Marta Rovira i Marta Pascal, responsables d'ERC i el PDeCAT, s'ho juguen tot aquest dilluns. La seva postura els darrers mesos, des que van rebre la notificació de la imputació, ha estat de prudència. Han parlat poc i quan ho han fet ha estat per afirmar que no es farà res il·legal. 

Però els interrogatoris d'avui són per aclarir si van fer res il·legal abans del 27 d'octubre. La Fiscalia ho té clar. I sembla que Llarena també, perquè ha aplicat mesures cautelars exemplars als seus companys de partit i, ni quan han renunciat a l'activitat política, com ha estat el cas de Joaquim Forn, els ha deixat sortir en llibertat.

Si el risc de reincidència informa el criteri del magistrat i la Fiscalia, Rovira i Pascal, malgrat l'estratègia de contenció i negació, poden acabar com Forcadell -una nit a la presó- o com Borràs i Bassa -un mes a la presó. I si tenen menys sort, podrien seguir el mateix camí que els Jordis, Junqueras i Forn, que tot fa pensar que s'estaran a Estremera i Soto del Real fins que se celebri el judici.

I Neus Lloveras? Era la presidenta de l'AMI, l'Associació de Municipis per a la Independència. Una assocació política que agrupa alcaldes i que durant tot el procés s'ha encarregat d'organitzar manifestacions i convocatòries d'aquests càrrecs electes en suport al procés. Lloveras seguirà el camí dels Jordis? Tot depèn de si el Tribunal Suprem vol fer "una demostració de força arbitrària i de terror", segons apunten fonts judicials properes al cas.

Rovira en el punt de mira

Marta Rovira, a més, té en contra les declaracions que va fer a les portes de la campanya electoral, en què va denunciar la violència que pensava exercir l'estat espanyol per evitar la independència. "El govern espanyol va amenaçar amb morts al carrer", va dir Rovira en una entrevista a El món a Rac 1 el 17 de novembre. En aquell moment va sonar la possibilitat d'una querella per part de la Fiscalia, però es va fer enrere.

Després es va dir que la secretària general d'ERC podria ser imputada perquè hi havia un informe de la Guàrdia Civil que la implicava directament en l'organització del referèndum. Apareixia l'informe Enfocats i les filtracions interessades apuntaven que Llarena ja tenia preparada la imputació. Però el cert és que ni el jutge tenia l'informe, ni l'havia llegit, ni hi apareixia el nom de Marta Rovira.

Tot això passava poc després que Oriol Junqueras avalés Marta Rovira com a futura presidenta de la Generalitat en cas que ERC guanyés les eleccions i ell continués dins la presó. I l'ofensiva es va posar en marxa per trobar alguna cosa que la imputés; n'hi ha hagut prou amb dues converses telefòniques i el seu càrrec a Enfocats.

Marta Pascal té menys dits que l'assenyalen. La gran prova de càrrec contra la coordinadora general del PDeCAT és que també apareix en aquest informe com a responsable de tirar endavant el consell de la República, juntament amb altres representants de les cúpules dels partits independentistes. D'aquí sorgeix també la imputació de Boya i Anna Gabriel. 

Gabriel anirà a declarar?

Dues incògnites marquen aquesta setmana: Hi haurà més ingressos a la presó? Anna Gabriel anirà a declarar? L'exportaveu de la CUP està citada per dimecres, però demà anunciarà si s'exilia a Suïssa. Havia de declarar el 14 de febrer, el mateix dia que Mireia Boya, però un altre judici del seu advocat Benet Salellas va obligar a canviar l'agenda.

Feia setmanes que Gabriel no es deixava veure, fins que ahir la CUP va confirmar que viu a Ginebra, on està en contacte amb advocats. Seguint la línia de desobediència de la CUP, el més normal seria que Anna Gabriel no es presentés a declarar al Suprem. Però la seva companya de partit Mireia Boya hi va anar i va declarar en una línia oposada a la dels que fins ara havien declarat, quan va afirmar que no havia pensat mai que la proclamació d'independència fos simbòlica. Si Gabriel no es presenta a declarar, Pablo Llarena dictarà una ordre de detenció. I VOX ja ha anunciat que podria demanar presó per a ella.

El dimecres 21 de febrer s'espera intens al Tribunal Suprem. Tant si es presenta la imputada com si no, perquè en aquest cas s'engegarà una nova maquinària judicial i policial. Si se segueix el procediment seguit amb Puigdemont, Llarena podria dictar una ordre internacional d'extradició un cop tingui els delictes concretats i redacti la interlocutòria per obrir el judici oral. 

Nous advocats, estratègies diferents

Les estratègies de defensa aniran per camins diferents, en funció del partit al qual pertanyen els investigats. Entren en escena nous lletrats amb ideologies, en alguns casos, oposades a les dels seus col·legues. I això marca una nova manera de fer.

La línia de la CUP ha quedat clara amb Mireia Boya, que ha establert un discurs sincer i resolt que podria seguir la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Joan Castelló és l'advocat que la defensa, un lletrat amb "experiència en procediments penals seguits davant de l'Audiència Nacional i la defensa de recursos de cassació i d'empara davant el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, respectivament", tal com senyala ell mateix a la seva web. Ha estat un dels lletrats defensors en casos de corrupció: va ser l'advocat de l'exgerent del Consell Comarcal del Priorat Enric d'Anguera en el cas del frau de subvencions, i l'advocat de l'exgerent de l'Institut Català del Sòl de la Generalitat Emili Mas en el cas Pretòria.

Caldrà veure quina estratègia planteja per a Rovira. Fins ara, tret dels membres de la Mesa del Parlament, cap dels imputats d'ERC ha cedit davant el jutge i s'ha negat a declarar. Ni Carles Mundó, ni Raül Romeva, ni Dolors Bassa van respondre a les preguntes en la declaració que van prestar el 2 de novembre a l'Audiència Nacional. Van sortir de la presó en llibertat provisional després que ho demanessin per mitjà d'un recurs i de pagar la fiança fixada. Tampoc ha declarat mai Oriol Junqueras, que s'ha mantingut ferm. I quan Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van demanar declarar de nou per intentar aconseguir la llibertat, Junqueras va seguir un altre camí. Va presentar un recurs i va demanar assistir a la vista, en què es va limitar a pronunciarse contra la violència a l'ultim torn d'intervenció. Sembla que l'estratègia d'ERC es manté i que Marta Rovira presentarà un discurs força semblant al de Mireia Boya. Però la situació de Rovira és força més arriscada.

L'advocat de Marta Pascal és Jorge Navarro, del mateix bufet que el d'Artur Mas en el judici perl 9-N, Xavier Melero, i el de Neus Lloveras, Judith Jané, que segueixen la línia de defensa que coordina Francesc Homs. Melero és també l'advocat de Meritxell Borràs, en llibertat provisional. 

Fins ara les declaracions dels investigats pertanyents PDeCAT han seguit la línia d'acatar, refusar la unilateralitat i qualificar de simbòlica la proclamació de la república. Borràs i Forn han renunciat a l'activitat política, però al conseller d'Interior aquesta estratègia no li ha servit de res. Amb tot, l'avantatge de Pascal, Mas i Lloveras és que no són diputats ni tenen cap paper en el futur Govern o almenys això sembla. Pascal, a més, s'ha distanciat de Junts per Catalunya -de fet, no anava a la llista ni ara sembla que intervingui a les negociacions per a la investidura-, fins al punt que ha plantat cara, en certa manera, a Elsa Artadi a causa de les dificultats que hi ha per formar Govern.