De què va morir Ludwig van Beethoven? Un equip de científics ha formulat un nou diagnòstic a partir de l'ADN, tal com revela l'article publicat aquest dimecres a Current Biology. Tot va començar l'any 1802, quan el compositor alemany va demanar al metge J.A. Schmidt un favor: que després de la seva mort descrivís públicament la seva progressiva pèrdua d'audició i els seus problemes gastrointestinals. El motiu? "Perquè, en la mesura del possible, almenys el món es reconciliés amb mi". Les causes de la seva mort han sigut un misteri des d'aleshores, però un grup d'investigadors ha complert el desig del compositor més de dos segles després.
Científics de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), el Beethoven Center San José i l'American Beethoven Society de Califòrnia (EUA), la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), la Universitat de Bonn, la Beethoven-Haus de Bonn i l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Alemanya) han analitzat l'ADN de cinc flocs del seu cabell. És veritat que no han trobat explicació a la sordera ni als problemes gastrointestinals, però sí que han descobert que el compositor alemany tenia predisposició genètica a les malalties hepàtiques.
Malaltia hepàtica i virus de l'hepatitis B
"El nostre objectiu era posar llum sobre els problemes de salut de Beethoven, entre els quals es troba la pèrdua progressiva d'audició, que va començar a mitjans o finals dels seus vint anys i el va portar a la sordera funcional el 1818", ha explicat Johanes Kraus (Institut Max Planck). També volien trobar el possible origen genètic dels problemes gastrointestinals crònics del compositor i de la greu malaltia hepàtica que va culminar amb la seva mort l'any 1827, a 56 anys. Ni una cosa ni l'altra: el que van descobrir van ser factors genètics de malaltia hepàtica i proves que havia patit una infecció pel virus de l'hepatitis B, en els mesos previs a la mort. Senyals que van empitjorar per l'alcohol i el risc genètic.
L'autor principal de la recerca, Tristan Begg (Cambridge), ha explicat que els Quaderns de converses de Beethoven suggereixen que consumia alcohol de manera molt regular. Les fonts històriques apunten que es tractava d'un consum moderat per als estàndards de la Viena de principi del segle XIX, però probablement serien quantitats que avui se sap que són perjudicials per al fetge.
Un "esdeveniment extramatrimonial"
Sobre l'audició, l'anàlisi de l'ADN no va identificar una base genètica clara — tot i que l'estudi no és suficient per descartar la hipòtesi. Tampoc hi ha explicació genètica als problemes gastrointestinals, però sí que se sap que la celiaquia i la intolerància a la lactosa "són molt poc probables". Així doncs, a quina conclusió arribem? "No podem dir definitivament què va matar Beethoven, però ara almenys podem confirmar la presència d'un risc hereditari significatiu i una infecció pel virus de l'hepatitis B", ha conclòs Krause. Per la seva banda, Begg afegeix que "és molt probable que es tractés d'alguna combinació d'aquests tres factors, inclòs el consum d'alcohol, actuant demanera concertada, però futures recerques hauran d'aclarir fins a quin punt hi va estar implicat cada factor".
Lluny de tot això, els científics han fet una altra troballa: el cromosoma Y no coincideix amb el de cap dels cinc parents actuals que tenen el seu cognom i comparteixen un avantpassat comú patern. És a dir, que en algun moment per part del pare de Beethoven hi va haver un "esdeveniment extramatrimonial". "Aquesta troballa suggereix un esdeveniment de paternitat extraparental en la seva línia paterna entre la concepció d'Hendrik van Beethoven a Kampenhout (Bèlgica) cap al 1572 i la concepció de Ludwig van Beethoven set generaicons més tard, el 1770, a Bonn (Alemanya)", indica Begg.