L’escriptor David Uclés, guanyador del Premi Nadal amb la novel·la La ciudad de las luces muertas, ha generat una forta polèmica a les xarxes socials després d’anunciar a Instagram que signaria llibres aquest Sant Jordi amb una samarreta amb la paraula “charnego”. La publicació, que finalment ha acabat esborrant, ha provocat una allau de crítiques pel seu to anticatalanista i per l’apropiació d’un terme carregat d’història dins la societat catalana.
Uclés, nascut a Úbeda (Jaén) i resident a Madrid, ha difós el missatge a través d’una publicació a Instagram en què apareixia amb la samarreta i un text on intentava reivindicar el terme. En la publicació assegurava que “a Catalunya gairebé ningú té vuit cognoms catalans” i que “gairebé tots els avis catalans provenen del sud de la península: andalusos, murcians, extremenys… El 70%, diuen les enquestes”. Segons explica, molts d’aquests immigrants “van emigrar buscant un futur i van aixecar industrialment Catalunya”. També relata una experiència familiar vinculada a la immigració dels anys setanta: “Molts van patir xenofòbia, m’explica el meu tiet, que va formar part de l’onada dels 70 i ha criat una enorme família a Badalona, i van ser despectivament anomenats xarnegos, és a dir, gossos de caça”.
"Com fem els homosexuals amb 'maricón'"
L’escriptor ha justificat així la seva decisió de portar la samarreta per Sant Jordi i ha defensat la reapropiació del terme: “Avui dia, alguns descendents dels primers xarnegos s’autodenominen així, en un intent de reapropiar-se el terme, com fem els homosexuals amb ‘maricón’. I aplaudeixo la decisió, perquè proposa una memòria col·lectiva, justa i de reconeixement”. En el mateix text, Uclés ha explicat que passaria la diada signant llibres amb aquesta peça de roba i afirmava: “Per Sant Jordi estaré signant tot el dia amb aquesta samarreta. Com a andalús que es va traslladar a Barcelona per treballar i que ja abandera la ciutat com a pàtria, no puc sentir més que afecte i compassió per tots aquells que van deixar enrere les seves terres —com tants catalans el 1939— buscant un lloc que pogués acollir-los i donar-los refugi, pa i dignitat”.
La publicació s'ha difós ràpidament i ha desencadenat una forta reacció a les xarxes socials. Molts usuaris han criticat que un autor nascut fora de Catalunya es reivindiqui amb el terme “xarnego” i utilitzi aquest relat per presentar Catalunya com una societat estructuralment hostil a la immigració. Davant la pressió i la multiplicació de comentaris crítics, Uclés ha acabat esborrant el missatge.
La polèmica s'ha amplificat especialment després d’una piulada de la investigadora i membre d'Alhora Júlia Ojeda, que ha denunciat el que considera una operació discursiva contra la identitat catalana: “No permeteu que ens diguin que els bojos som nosaltres. L’operació amb aquest paio és claríssima. La Vasallo andalusa”
No és la primera vegada que l’escriptor genera controvèrsia en relació amb la cultura catalana (sense tenir cap relació amb Catalunya) i fa aquests discursos lerrouxistes. En entrevistes recents, Uclés ha qualificat Josep Pla d’“homòfob i masclista”, i a la seva novel·la premiada estableix paral·lelismes entre l’exili d’autores com Mercè Rodoreda i la trajectòria d’escriptores com Carmen Laforet, que va viure sota el règim franquista. A més, en diverses entrevistes ha repetit el discurs de què la immigració andalusa i extremenya va aixecar Catalunya.
Alguns usuaris també han recordat que el 2021 Uclés va rebre la Beca d’Escriptura Montserrat Roig, un programa de l’Ajuntament de Barcelona destinat a donar suport a projectes literaris vinculats a la ciutat. Aquestes beques ofereixen residència i suport econòmic a escriptors que desenvolupen obres de narrativa, poesia, assaig o crònica relacionades amb Barcelona.