La península de las casas vacías, publicat per Siruela, serà un clàssic, ho vaticino. L'escriptor jaenès David Uclés va presentar el 17 de maig el seu nou llibre a La Central del Raval. Va estar va acompanyat el dramaturg Josep M. Miró, que va deixar poc espai, segons diverses opinions del públic, perquè l'autor expliqués amb detall la seva magnífica obra. La novel·la és un relat de relats on la Guerra Civil espanyola està narrada com mai no s'havia fet: ens trobem amb esdeveniments de la contesa de diferents anys, diferents territoris del que ell anomena "Iberia" i en diversos temps, dimensions, veus. L'autor va dir que ha volgut "honrar tota aquesta gent que va morir durant el conflicte", i que la base de la seva escriptura i de la seva poètica és el respecte. Explicar així la Guerra Civil és una tasca titànica i els editors d'aquesta joia abans de la seva exhibició tremolaven davant de l'acollida del públic: "O ens estavellàvem o moríem d'èxit", explicava entre rialles l'escriptor. I jo crec que l'èxit és evident, perquè escriure així la guerra requereix un coneixement topogràfic i històric, en el sentit humanista, molt ampli.
David Uclés és humil parlant i grandiós escrivint, aquest podria ser un resum del torrent literari que ens atrapa quan comencem La península de las casas vacías
Nou referent del realisme màgic
David Uclés és humil parlant i grandiós escrivint, aquest podria ser un resum del torrent literari que ens atrapa quan comencem La península de las casas vacías. Cada capitulet, cada historieta, és més al·lucinant que l'anterior. L'autor utilitza Quesada, el seu poble, per inspirar-se en descriure Jándula, el lloc literari que vertebra el llibre. Tot gira entorn dels Ordolentos, una família travessada per la violència de la Guerra, "la deshumanització d'un poble, la desintegració d'un territori." Els personatges aniran creuant-se amb figures com María Zambrano, Maruja Mallo o Alberti, pilars de la cultura d'aquesta Iberia a la qual es va donar mort a la "inteliguentsia". Encara se'm posa la pell de gallina recordant passatges on assassinen a mestres krausistas que ensenyen música amagats en els arbres alts de les hortes o al milicià que li van encarregar protegir "els llibres més preuats, els que calia tenir ocults: els llibres futurs".
David Uclés ens colpeja amb cada descripció surrealista, poètica i fantàstica. Ens colpeja el cor
David Uclés ens colpeja amb cada descripció surrealista, poètica i fantàstica. Ens colpeja el cor. I pensar que Iberia continua sent una terra on es persegueixen els valors democràtics, els valors republicans... amb els joves que van anar a una manifestació antifeixista a Saragossa entrant a la presó o periodistes catalans a l'exili per informar sobre unes protestes. No és això realisme màgic? En la literatura sempre que s'ha parlat d'aquest gènere pensem en Rulfo, Garro, Márquez, Carpentier, Allende. A Iberia també tenim una mena de realisme màgic que resideix en les obres cinematogràfiques de Javier Fesser o en passatges de La plaça del diamant de Mercè Rodoreda o a Lorca. Feia temps, crec que des que vaig llegir Camila Sosa Villada amb Soy una tonta por quererte, que no gaudia tant i és que ara sí que tenim un nou referent del realisme màgic i es diu David Uclés.
L'estirp Uclés és com un repartiment de José Luís Cuerda, tot en ella és material literari.
Hi ha una part dels llibres que m'encanta i són les cites i els agraïments. L'estirp Uclés és com un repartiment de José Luís Cuerda, tot en ella és material literari. M'encanta la dedicatòria a l'oncle que apuntava a la televisió quan sortia Franco i cridava: "Pum!". M'encanta que hagi inclòs cites d'Almudena Grandes, de María Teresa de León i de Montserrat Roig, donant el seu espai a unes grans escriptores i referents del Segle XX. M'encanta aquest homenatge a la memòria i a la creativitat literària que tant ens fa falta en aquest Estat, en el qual a algunes ens preocupa profundament els fantasmes feixistes, sí, feixistes, que ocupen les institucions més sagrades (i no són l'església encara que també). Recomano a Uclés com es recomana anar a l'escola, per higiene democràtica i perquè el silenci aclaparador que es cola en els pòdcasts, els telenotícies, les principals capçaleres... Ja no vull llegir més sobre els horòscops o Mercuri retrògrad i les ansietats individualitzades. Vull llegir sobre el nostre present col·lectiu, que és el nostre passat i amb el qual construirem un futur. Vull esmorzar amb Uclés cada dia i llegir 694 pàgines més per despertar-me.