Dia 04. Amb un sol radiant que despuntava per damunt dels cims de la serralada d’Aiako Harria, al sud-est de Donosti; i amb una elevada temperatura per l’època que, generalment, anuncia l’arribada de tempestes; hem iniciat la quarta jornada del nostre viatge a Euskal Herria. La ruta de la jornada d’avui ens ha conduït al “Geoparke del Flisch” —a la costa de les viles de Zumaia i Deba, a l’extrem occidental de Guipúscoa—; i a la vila de Gernika, bressol de l’edifici polític basc i capital històrica de Biscaia, entesa com la reunió dels tres territoris bascos de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba.

El Flisch de Zumaia, el llibre de geologia que explica la història de la Terra

A migdia hem embarcat en un petit vaixell que ha resseguit la línia de la costa; per a observar en tota la seva dimensió el Flisch, una successió de plegaments provocats per diverses col·lisions de les plaques continentals. Els penya-segats del Flisch són una formació rocosa que té més de cinquanta milions d’anys d’antiguitat. Són considerats un veritable llibre de geologia i cada un dels seus plegaments una pàgina que explica la història de la formació de la Terra. A la costa de Zumaia hem descobert que els fenòmens que van contribuir a la formació de la Terra, van ser d’una virulència extrema.

Els nostres viatgers a bord del vaixell del Geoparke. Zumaia.

El mar Cantàbric, un racó de la immensitat de l’Atlàntic

Aquella passejada en barca, per aquell entorn natural tan salvatge, ens ha revelat la immensitat de l’Oceà Atlàntic. Mentre solcàvem aquelles ones, hem pogut imaginar per un moment, la determinació i la perícia d’aquells navegants bascos dels segles XIV i XV, que es van aventurar a travessar l’oceà resseguint les costes de l’Atlàntic nord (França, Irlanda, Islàndia, Groenlàndia i Terranova): aquells “arrantzariak” (homes de la mar) que, amb uns recursos i una tecnologia molt limitats, es van endinsar en una immensa i amenaçadora massa d’aigua a la recerca dels bancs de bacallans i de balenes.

Gernika, víctima del primer bombardeig massiu contra la població civil de la història

Després d’aquest inspirador viatge per la costa, ens hem desplaçat a Gernika per dinar. Gernika, capital històrica de Biscaia (el territori de l’actual País Basc), conserva ocultes les cicatrius d’una data terrible: 26 d’abril de 1937, a l’inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1939); va ser víctima del primer bombardeig massiu contra la població civil de la història de l’aviació. La Lufftwaffe del règim nazi alemany —aliat dels rebels franquistes— va llençar milers de quilos de bombes incendiàries contra la població civil, que estava celebrant el mercat setmanal, causant centenars de víctimes i la destrucció total de la vila.

Biblioteca de la Casa de Juntas. Gernika.

Gernika, bressol del règim foral basc

Però Gernika és coneguda, també, com el bressol de l’edifici polític basc, el règim foral que consagren l’autogovern del país. A Gernika hem visitat la Casa de Juntas i el Roure, i hem conegut la història dels “Fueros” —que remunta al segle XIII—; i la de l’edifici, que és de finals del segle XVIII i principis del XIX. I hem conegut l’evolució d’aquest règim des de la seva creació fins a la seva plenitud, i la caiguda provocada per les agressions governamentals espanyoles, que culminaria amb la seva desaparició —temporal— a la conclusió de les guerres carlines. Hem conegut la particularitat del fenomen carlí al País Basc, i hem entès la gènesi del basquisme polític i cultural, sorgida a finals del segle XIX.