Crisi a la Menorca Talaiòtica, entre carreteres, retrets, la Unesco i dimissions. La situació ha culminat aquest dilluns amb la renúncia del director de l'agència, l'arqueòleg menorquí Antoni Ferrer, en desacord amb la interpretació que el PP ha fet d'un informe que ell va presentar el juliol del 2024. Però comencem pel principi.

❌ El PP i Vox aproven la polèmica llei balear que permetrà construir en sòl rústic per fer-hi habitatges
 

Va ser el passat 24 de juliol quan el Consell Insular de Menorca —en mans dels populars— va aprovar de manera definitiva el projecte de reforma de la carretera general al tram de les navetes de Rafal Rubí, cosa que podria posar en risc la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Unesco. Els ecosobiranistes de Més per Menorca van expressar la seva "preocupació" per aquesta decisió unilateral del PP, ja que no s'ha esperat a la resposta per part de la Unesco i pot provocar "afectacions patrimonials, paisatgístiques i ambientals". El seu diputat al Congrés, Vicenç Vidal, va registrar una bateria de preguntes adreçades al ministre de Cultura, Ernest Urtasun, perquè exposi quina és la seva postura davant la qüestió.

Si Més per Menorca es va expressar així dimarts passat, dimecres va ser el torn del mateix Urtasun. El ministre va enviar cartes a la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, i al president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, per reclamar que es garanteixi la conservació de la Menorca Talaiòtica, evitant qualsevol actuació que pugui comprometre els béns o malmetre la seva imatge internacional —en referència al projecte del tram de carretera de Rafal Rubí. Com els ecosobiranistes, el titular de Cultura va expressar la seva preocupació per l'impacte que les obres puguin tenir en la protecció i conservació d'aquests béns declarats Patrimoni Mundial.

El fet és que la declaració com a Patrimoni Mundial "representa un reconeixement internacional de primer ordre al valor excepcional d'un legat cultural únic, fruit de l'esforç compartit de les institucions locals, autonòmiques i estatals". Urtasun també va remarcar que "la declaració comporta també una responsabilitat comuna de garantir que qualsevol intervenció futura sigui plenament coherent amb els compromisos adquirits davant del Comitè de Patrimoni Mundial". Finalment, va recordar que calia una valoració oficial per part del Centre de Patrimoni Mundial abans d'avançar en decisions que puguin ser difícilment reversibles sense haver obtingut una posició clara i favorable per part de la Unesco.

La versió del PP sobre el projecte polèmic

L'endemà va respondre el govern insular, que va titllar de "greu ingerència política" la carta d'Urtasun. Vilafranca va advertir que "el ministre està intentant polititzar un afer que no és de la seva competència", ja que "les competències de Patrimoni i de Carreteres són del Consell de Menorca", motiu pel qual va demanar "respecte cap a l'autonomia" de la institució. A més, va acusar el titular de Cultura de voler "influir a la Unesco i perjudicar els ciutadans de Menorca": "És una greu irresponsabilitat". "La nostra sorpresa ha estat majúscula, que el ministre actuï en funció d'informacions periodístiques és molt preocupant, perquè precisament el que hem fet durant aquests dos anys és despolititzar aquest afer i deixar que els tècnics treballin per tenir el millor projecte possible", va afegir el president, que també va assegurar que es tracta d'un "projecte pioner a Espanya" que combinarà la seguretat viària i la protecció del patrimoni.

"Tenim tots els informes tècnics favorables", va insistir Vilafranca, mentre que el seu vicepresident, Simón Gornés, va detallar el procés seguit des del juliol del 2023. Aleshores, el govern va contactar amb Icomos —el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics, vinculat a la Unesco— i es va iniciar una col·laboració tècnica que va culminar amb l'encàrrec d'una avaluació d'encàrrec patrimonial a Jordi Tresserras, expert de referència a escala internacional, consultor de la Unesco i expresident d'Icomos a l'estat espanyol. "És probablement l'expert més acreditat a tot l'Estat per analitzar el cas", va assenyalar.

Desacord del director de la Menorca Talaiòtica

Gornés també va indicar que el director de l'Agència Menorca Talaiòtica, l'esmentat Antoni Ferrer, va emetre un "informe favorable", destacant que el projecte planteja "una solució a doble nivell que millora la seguretat viària i inclou mesures per mitigar l'impacte visual" —com ara una pantalla vegetal amb espècies autòctones, hidrosembra i revegetació dels talussos, el soterrament de les línies aèries, o l'ús de tècniques de pedra seca en tancaments i drenatges. A banda, va apuntar que s'havia treballat "sense ingerències" amb tècnics del Ministeri de Cultura: "Demanem que deixin de polititzar la Menorca Talaiòtica". "A la carretera de Menorca ja hi ha hagut massa accidents. És una greu irresponsabilitat frenar la reforma i perjudicar la Menorca Talaiòtica", va concloure Vilafranca.

I, com hem dit, la situació ha culminat aquest dilluns amb la dimissió de Ferrer, que s'ha mostrat contrari a la interpretació que el PP ha fet de l'esmentat informe del juliol del 2024. Al respecte, des de Més per Menorca han denunciat la irresponsabilitat dels populars. "És una greu imprudència actuar per la via dels fets consumats, actuant amb prepotència i sense escoltar cap veu que no estigui alineada amb els seus objectius polítics. (...) El PP empra políticament informes tècnics per crear un relat que decau per si sol i que pot acabar perjudicant greument la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial", ha manifestat el conseller dels ecosobiranistes, Esteve Barceló, que ha exigit que s'aturi qualsevol actuació prevista a Rafal Rubí fins que no hi hagi un pronunciament formal de la Unesco.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!