El Correllengua Agermanat ha viscut aquest dimarts una de les seves etapes més simbòliques amb l’arribada de la flama a l’Alguer, on ha completat el recorregut històric després de travessar els principals territoris de parla catalana. L’acte central s’ha celebrat davant del monument a la unitat de la llengua, escenari carregat de significat per a la reivindicació lingüística. El síndic de l’Alguer, Raimondo Cacciotto, ha rebut la flama en nom de la ciutat en un acte que ha reunit prop de dues-centes persones, que han acompanyat el Correllengua pels carrers en un ambient festiu i participatiu. La resposta ciutadana confirma la bona acollida d’aquesta edició, que s’ha convertit en una de les més ambicioses de les darreres dècades. En el marc de la recepció, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha adreçat unes paraules als assistents destacant el valor simbòlic de la llengua com a element de cohesió entre territoris: "Als algueresos els vull dir que si la meva pàtria és la meva llengua, avui soc a casa".

El Correllengua Agermanat va arrencar el passat 19 d’abril a Prada, a la Catalunya Nord, amb dues flames que han recorregut més de 1.500 quilòmetres en 17 etapes. Al llarg del trajecte, la iniciativa ha passat pel Principat, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses, en una cursa simbòlica de relleus que combina trams a peu i en bicicleta. En cada parada, la flama ha estat rebuda amb activitats culturals, música i actes reivindicatius en defensa del català. La proposta, nascuda a Mallorca el 1995 i inspirada en la Korrika basca, ha evolucionat enguany cap a un format agermanat amb l’objectiu de superar fronteres administratives i reforçar la idea d’una comunitat lingüística compartida. Més enllà del recorregut, el Correllengua vol recuperar la presència al carrer i generar una dinàmica positiva al voltant de l’ús social del català.

El Correllengua Agermanat posarà el punt final el pròxim 9 de maig a Brussel·les

Tot i haver completat el pas per l’Alguer, la iniciativa encara no ha acabat. El Correllengua Agermanat posarà el punt final el pròxim 9 de maig a Brussel·les, on els participants traslladaran la reivindicació a les institucions europees per exigir l’oficialitat del català a la Unió Europea. Un desenllaç que vol projectar la llengua més enllà del seu territori i situar-la en l’escenari polític internacional.