El coronavirus i el confinament han portat les nostres emocions al límit. Estrès, preocupacions, problemes, convivència i incertesa. En aquest mar de dubtes algunes persones han notat una libido molt accentuada, mentre que altres se l’han trobat sota terra.
“Hi ha moltes coses que influeixen en la libido d'una persona”, explica la psicòloga del Centre de Psicologia Dendros Eva Aguilar. “Si tinc una religió molt marcada ho viuré des del sentit de la reproducció. Ara parlar del desig de la dona s’ha normalitzat, però fa uns anys no era així. Els moments vitals marquen com vivim la sexualitat”, subratlla.
El que també ens marca, diu, són les experiències sexuals que hem tingut al llarg de la vida. I, com no podria ser d’una altra manera, la situació actual: “Si pensem en la possibilitat que una persona ens pugui contagiar o no, estarem desconnectats del nostre cos, no estarem gaudint”. D’aquesta manera, recorda que “si jo tinc por, el meu organisme està en perill. I per tant, les funcions que no són imprescindibles passen a un altre terme”. “Si els meus pares s’han mort per coronavirus, l’últim que vull és fer sexe”, puntualitza.
Aguilar explica que també calen energies pel sexe. D’aquesta manera, una persona que potser hagi passat el coronavirus i estigui cansada, tampoc no li vindrà de gust. En el context actual de pandèmia, on el teletreball s’ha imposat en moltes llars i la gestió emocional és complicada, amb la parella o amb els fills i la parella, la psicòloga assenyala que en acabar el dia, l’únic que es vol és anar-se’n al llit. A més, recorda que “l’única cosa que ens traiem quan ens n’anem al llit és la roba”. El cansament, les circumstàncies, els problemes, els dubtes i les incerteses, es queden.
D’altra banda, però, subratlla que els mites i les creences encara tenen un paper força important. “Si jo penso que per tenir una relació sexual he d’estar molt excitada no creuré que ho he de fer fins llavors”, posa d’exemple. Una altra creença molt estesa té a veure amb la penetració. “Si penso que el sexe és penetració, deixaré de banda una carícia, una abraçada, un petó, un dutxar-se junts”.
Què podem fer per despertar la libido?
No sempre hi ha solucions màgiques. La psicòloga emfatitza en el fet que per molt que ens agradi una cosa, si sempre la repetim ens pot acabar avorrint. “Tendim sempre a repetir els mateixos patrons, i com que el nostre cervell ja sap el camí, ja no es motiva per anar per allà. Una cosa que acostuma a passar és que si no canviem les conductes acabem no tenint desig”.
En aquest sentit, exposa que hi ha dos tipus de desig. “Quan comences una relació amb una persona el cos reacciona, es desperta i automàticament estàs excitat”, remarca. La rutina i altres variables donen lloc, però, a un altre tipus de desig. “El desig és la conseqüència. Si em fa molt mal l’esquena i la meva parella em fa un massatge, l’ambient és tranquil, hi ha un context, una emocionalitat, i potser, al final, acabem tenint una relació sexual. No estava previst però una sèrie de circumstàncies han creat una relació més íntima”. Així, també recorda que el factor sorpresa juga un paper important. En el context actual i la situació del confinament, aquelles parelles que estan juntes poden tenir “cites” al menjador, vestir-se i crear un ambient. Tot i això, les que passen el confinament separades també poden tenir cites virtuals.
Ara bé, segons la psicòloga és important normalitzar el fet de no tenir desig. Algunes parelles es troben en una circumstància determinada ara mateix que no beneficia el fet que la libido estigui desperta. “La situació d’ara, passarà. Però ens hem de donar permís per viure-la com la vivim”, conclou.