Un cop més, els balcons més animats de la ciutat han tornat a aconseguir aixecar els ànims col·lectius, però aquest cop, per molt poca estona. Us ho explicàvem fa uns dies, després de posar-se en contacte a través d’aquest reportatge a El Nacional l’Alan i l’Arnau (@covidfarra); en Xevi i l’Hèctor (@eixample_rocafort); l’Anna i en Marc (@hidrogelsessions); l’Adrià, la Núria i la Maria (@gracialsbalcons) i en Jordi, en Benet i l’Adrià (@radioeixample), han tornat a sortir als balcons -i per les finestres virtuals d’Instagram- aquest passat dissabte, portant a terme una iniciativa conjunta, #BarcelonaAlsBalcons.
Una iniciativa frustrada en el cas de @covidfarra, @eixample_rocafort i @radioeixample, on la Guàrdia Urbana de Barcelona els va fer parar la música que, en cap cas, va suposar un final de festa per a ells i per a la resta de veïns.
Malgrat l'incident, a diferents barris barcelonins es va poder escoltar a la vegada la cançó de Peret "Gitana hechicera", una rumba que tal i com explicaven els seus organitzadors, “diu alt i clar ‘Barcelona és poderosa, Barcelona tiene poder’, un missatge que volíem transmetre en aquests moments tan complicats”. Una unió amb l’objectiu de fer-se costat i superar conjuntament amb els qui tenen més a prop, els veïns, la crisi actual degut a la pandèmia del coronavirus.
Però, qui són els seus veïns? A ells ja us els hem presentat i ja els coneixeu així que ara és moment de saber qui són i què n’opinen tots aquells que els segueixen al ritme de la música.
Foto:Sergi Alcàzar
Els veïns de l’Anna i en Marc, de l’Antiga Esquerra de l’Eixample
Gloria i Xavi (39 i 42 anys): “Tenim un nen de 5 anys i una nena de 6 mesos. Tots dos som autònoms i treballem des de casa. En Marc i l’Anna són els nostres veïns del costat. El fill gran els espera cada dia al migdia per sortir a ballar la "Macarena" i a veure quina una en fan, i el cap de setmana, fem tots plegats el vermut. Per nosaltres és genial, ens ho passem molt bé i veus que hi ha veïns de totes les edats sortint al balcó, cantant, ballant i gaudint d’aquest moment. Tenim un grup de Whatsapp amb els veïns on hi ha unes normes que compleix tothom. Penso que no hi ha cap queixa, al final és una estona al dia que no fa mal a ningú, en una hora correcta i mai es falta al respecte. Al pati interior, veus cartells que els diuen ‘gràcies, veïns’”.
Loli i Agustín (65 i 72 anys): “Vivim sobre la Gloria i en Xavi. Cada dia miro el rellotge perquè no se’m passi l’hora. No m’he perdut cap dels seus espectacles. Fins i tot els dies que ha plogut, hem sortit amb el paraigua. L’Anna i en Marc ens animen moltíssim, ens donen alegria. El cap de setmana fem el vermut i sortim a fer l’aperitiu. Tot el pati està molt content i cada cop s’uneixen més veïns al grup de Whatsapp, ara ja en som més de 50! Això ens ha permès fer moltes amistats, ara coneixem a veïns que havíem vist i no sabíem com es deien. No he vist ni he sentit mai cap queixa. Com que nosaltres no podem veure en Marc i l’Anna directament, els veïns de baix els dic que els gravin i després em passen l’espectacle per vídeo. Tenim tots els vídeos de cada dia, i els envio als fills i a les meves germanes. El dia del meu aniversari (Loli) va ser el 16 de març i estava trista, per la situació i perquè la meva neta feia 5 anys i no ho podíem celebrar juntes. Sort en vaig tenir de l’Anna i en Marc que em van animar. Gràcies a ells, ens ho passem millor!”.
Els veïns de l’Alan i l’Arnau, del barri del Putxet i el Farró
Patricia i Joan Carles (32 anys): “Des del primer dia que els hem donat molt de suport i ara, ja som amics. Nosaltres els tenim just davant i realment ens han salvat el confinament. Sabíem que a les vuit teníem la cita amb ells i amb la resta de veïns. Cada dia li canten l’aniversari a algú i la veritat és que són una cracs amb tot el que han fet i amb les samarretes per recollir diners per la investigació per la Covid-19. La resposta ha estat molt bona per part de tothom. Fins i tot un dia la policia va passar per aquí, van sortir del cotxe, van aplaudir i van posar les sirenes. Tots els veïns estem molt contents, és només mitja hora i no és cada dia. Ballem, cantem, ens disfressem... Cada cop que surten fan una temàtica diferent. Un dia d’après ski, un altre dia la festa del creuer, hem fet la Feria de Abril, Setmana Santa, etc., sort n’hem tingut d’ells! Ara ens coneixem i quan vaig al supermercat a comprar ens saludem, hem creat molta comunitat entre els veïns. Amb l’Alan i l’Arnau ens hem fet amics, ens parlem de balcó a balcó, per Instagram i ara ja tenim els seus números per quan tot això acabi, poder anar a sopar plegats”.
Foto:Sergi Alcàzar
Els veïns de l’Hèctor i en Xevi, de la Nova Esquerra de l’Eixample
Marta (28 anys): “Visc al davant de l’Hèctor i en Xevi i surto cada dia per la finestra, perquè el meu pis no té balcó. Comparteixo pis amb dues companyes més, però elles van marxar al seu poble i el confinament l’estic passat sola. Al principi, quan posaven la cançó del "Resistiré" els veïns ens quedàvem amb ganes de més, per això els vam demanar més música. Al final, entre tots, fent una mica de pressió [somriu], vam anar animant la cosa. Per mi és el moment de desconnexió de tota la setmana. Per molt que passem una situació excepcional, és un instant de connectar amb els veïns, que no ens coneixíem de res, de preocupar-nos els uns pels altres i d’interaccionar. No ho concebo com una festa, és com el moment en el qual quedes amb els amics per prendre alguna cosa i distreure’t. Ningú vol faltar el respecte a ningú i som molt conscients de la situació que vivim. És un moment de retrobar-nos, de celebrar la vida, d’estar agraïts i de compartir i gaudir. Diuen que de les coses dolentes sempre en neix alguna cosa bona”.
Cèlia i Angel (42 i 46 anys): “Nosaltres els tenim al balcó del davant. Sortim cada dia, no ens n’hem perdut cap! Ha arribat un punt que ens passem mig dia al balcó parlant amb la resta de veïns. A la tarda sortim a les 20h a aplaudir i el cap de setmana els seguim al llarg de l’hora de música que ens posen i cada cop els anem demanant més cançons perquè no s’acabi... Hi ha dies que se’ns han fet quarts de dotze parlant amb els veïns. És una situació complicada per a tothom, qui mes qui menys ho està passant malament, ja sigui per la seva salut, la d’un familiar o per la feina, i quan no ho pots compartir amb la teva gent, tenir els veïns i poder parlar-ne amb persones que no t’hauries imaginat mai, ha estat tot un descobriment molt positiu. T’has de replantejar que la vida en comunitat no és tan dolenta com ens pensem. És compartir. Ara ja saps que si necessites alguna cosa, tens uns veïns a qui pots recórrer i fa dos mesos, ni t’ho plantejaves. Compartim un vi, una cervesa i xerrem. Ens desfoguem i ens traiem l’estrès que genera tot plegat. Tot el que es fa, és amb respecte. No som aliens al problema que tenen els sanitaris o els malalts i penso que trobar un moment al dia que puguis desconnectar és molt positiu”.
Foto:Sergi Alcàzar
Montse i Josep Maria (54 i 44 anys): “Nosaltres tenim a la Sara, que té 16 mesos. Sortíem a aplaudir i un dia vam començar a sentir el "Resistiré". En veure la pancarta d’en Xevi i de l’Hèctor, que els tenim al davant, vam veure que s’estaven organitzant per buscar aquesta estona de lleure. Un fet que no només ha propiciat sortir a ballar i cantar al balcó, sinó que ha servit per relacionar-nos amb la resta de veïns, un afegit molt positiu. Ara ens saludem cada vespre i més que pel ball en si, sortim com a excusa per socialitzar-nos i fer vida exterior. Això és el que ens ha enriquit més, a banda de la música que també ens agrada. El més important és la relació i la xarxa que s’ha creat entre els qui tenim més a prop. Al principi sortíem amb sabatilles i ara m’adono que em poso les sabates (Montse), així tens la sensació que surts al carrer. Per nosaltres, és l’hora ideal, ens dona aire abans d’anar a sopar, sobretot a la nena, que és qui més ho agraeix. Val a dir que algun dia hem acabat nosaltres fora al balcó ballant i ella dins a casa fullejant un llibre... [somriuen tots dos]. El context fa que acabis ballant coses que en un altre moment, no ho hauries ballat mai. Això serà un dels episodis que mes recordarem amb el temps. Al final és crear comunitat, sense oblidar tots els que ho passen malament. De fet, nosaltres tres hem passat el coronavirus amb els símptomes més lleus possibles i tenim amics que han perdut familiars. La meva mare (Josep Maria) és en una residència on hi ha casos positius”.
Foto: Sergi Alcàzar
Els veïns de l’Adrià, la Núria i la Maria, de Gràcia
Cristina i Òscar (48 anys): “Tenim tres fills; l’Aleix, que té 18 anys; l’Abril, que en té 16 i l’Adriana, que en té 10. El seu balcó ens queda al davant, una mica més amunt. Nosaltres vivim a Gran de Gràcia i sortim habitualment, ja que ells fan l’esforç d’intentar animar i que tothom participi, els ho agraïm sortint i així també saludem la resta de veïns. Cap dels nostres quatre veïns de la finca s’ha queixat mai, al final són actes que fan de forma puntual i més aviat són una distracció. Ells són molt correctes i respectuosos, llàstima que de vegades no els acabem de sentir del tot bé... Fa uns dies van muntar un bingo i qui va guanyar, va escollir la música del dia següent. L’Abril i l’Adriana ja els esperen a veure quina una en faran i si els posaran les cançons que els demanen per Instagram. Els animem a continuar amb força i els seguirem amb les iniciatives”.
Maria (26 anys): “Nosaltres som cinc companys de pis i vivim a l’edifici del seu davant. Tenim converses de balcó a balcó i ens estem fent amics degut a aquesta situació. La seva proposta és espectacular, destaca de la rutina i és una distracció molt sana, fomentada amb l’alegria. Ells són molt participatius, ens demanen cançons, les posen i a Gràcia viu força gent gran, que també veus al balcó ballant. Espero que duri fins que s’acabi aquesta quarantena, perquè la veritat és que ens dona molta vida i entusiasme”.
Els veïns d’en Jordi, en Benet i l’Àdria, del barri de Sant Antoni
Ceci i Pablo (35 i 36 anys): “Tenim un fill d’un any i mig, en Río, el seu primer fan. Al principi, davant la incertesa del moment, sentir-los a ells amb la música va ser tota una alegria. Un d’ells canta i toca el piano i es va convertir en una rutina molt agradable escoltar-los, era una injecció d’optimisme. Sortíem tots a fora i ens saludàvem amb els veïns. Vam conèixer els veïns del costat, que també tenien un nen petit, i els de sota. Jo els enviava vídeos d’en Río per Instagram, cantant i ballant. Vivíem just davant d’ells. Fa poc ens vam mudar a l’Hospitalet de Llobregat i ara els seguim per Instagram. Lamento no poder estar allà per escoltar-los en directe. Quan tot això acabi, vam quedar que ens coneixeríem en persona i aniríem a jugar amb en Río junts al parc”.
Lluís (22 anys): “Visc amb la meva mare i la seva parella. A ells els tinc just al davant, vivim a Gran Via. El primer dia que els vam sentir va ser una sorpresa molt positiva. Per Facebook i Instagram veia que es feien espectacles des dels balcons en altres indrets de la ciutat i en altres llocs, així que en sentir que just davant de casa meva en feien un, em va fer molta il·lusió! Al principi sortien cada dia al vespre i ara només divendres i dissabte. Nosaltres sortim i els seguim tots tres! Valoro molt el que fan en aquests moments, un gest per sortir de la monotonia del dia a dia i distreure’ns una mica tots plegats”.
Els organitzadors: Hèctor, Xevi, Anna, Marc, Núria, Adrià, Alan, Arnau, Jordi, Benet i Àdria (per ordre d’esquerra a dreta i de dalt a baix)
“Ara ja saps que si necessites alguna cosa, tens uns veïns a qui pots recórrer, cosa que fa dos mesos ni t’ho plantejaves”
Tots els veïns i organitzadors són conscients de la situació complicada i delicada del moment. El coronavirus els ha tocat de ben a prop, ja sigui perquè els ha afectat a la feina, perquè l’han passat o perquè tenen a algú del seu entorn lluitant per superar la malaltia. Tots ells, però, coincideixen en trobar-se en aquest instant de desconnexió, per poder-se desfogar i alliberar l’estrès acumulat de tota la setmana tancats a casa. Tal i com deia la Cèlia, una de les veïnes, “ara ja saps que si necessites alguna cosa, tens uns veïns a qui pots recórrer, cosa que fa dos mesos ni t’ho plantejaves”. Al final es tracta de compartir amb qui tenim més a prop uns moments durs, que ho són per a tothom, afrontant-los amb optimisme i amb l’esperança que ben aviat puguem deixar enrere aquesta pandèmia amb unes amistats que ens haurem emportat al llarg d’aquest feixuc i pesat camí.