El Tribunal Constitucional ha avalat que el català no sigui obligatori per treballar a la sanitat balear. Després d'admetre a tràmit el recurs presentat per més de 50 diputats balears del PSOE i Sumar contra l'eliminació del requisit del català per treballar com a sanitari a les Illes Balears, el Constitucional l'ha desestimat. A la sentència, el tribunal justifica la seva decisió emparant-se en "el dèficit de sanitaris i la seva fidelització a la sanitat pública balear". També desestima l'argument que el decret llei, aprovat pel Govern balear l'agost del 2023, viola el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'Administració en qualsevol de les dues llengües cooficials de les Illes Balears.
Segons ha assenyalat la sentència del TC el decret llei aprovat pel Govern balear l'agost del 2023, sobre el que es va interposar el requeriment, ja no és objecte de recurs, ja que va quedar derogat per la llei autonòmica de simplificació administrativa aprovada a finals de l'any passat. A més, rebutja la resta d'al·legacions formulades pel PSOE i Sumar en el recurs d'inconstitucionalitat, com l'ús fraudulent de la figura del decret llei per part de l'Executiu.
Justifiquen la decisió pel "dèficit de sanitaris"
Segons assenyala la sentència del Constitucional, "el govern balear ha ofert una justificació explícita i raonada per a la seva reacció legislativa d'urgència" i argumenta que és "el dèficit de metges a la sanitat pública autonòmica el que motiva la reforma" i que "està justificat i recolzat en xifres concretes preses de fonts oficials, en particular, de l'informe del Ministeri de Sanitat de 2022". De fet, el dèficit de sanitaris i la seva fidelització a la sanitat pública balear van ser els arguments utilitzats pel govern de Marga Prohens per suspendre el requisit del català i considerar-lo només un mèrit, en una de les primeres mesures de la legislatura després de l'acord entre PP i Vox.
A més, el Constitucional ha recordat que la norma anterior al decret llei recorregut "reconeixia expressament la possibilitat excepcional d'eximir els requisits de coneixements de la llengua catalana en casos de manca o insuficiència de professionals sanitaris". Aquesta opció de no exigir el català va ser "reiteradament utilitzada mitjançant successius informes del servei de salut autonòmic" entre els anys 2021 i 2023, mentre governava el PSOE de Francina Armengol amb el suport d'Unides Podem i Més per Mallorca.
D'altra banda, el TC també desestima l'argument que el decret llei viola el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'Administració en qualsevol de les dues llengües cooficials de les Illes Balears, perquè considera que es tracta d'una regulació "només parcial" per a un "servei concret".