El baix nivell generalitzar entre l'alumnat ha estat un dels debats candents a l'educació, especialment després dels mals resultats a proves internacionals com l'informe PISA. La qüestió, a més, s'ha creuat recentment amb una altra problemàtica que manté els docents alerta: la delegació del treball per part dels estudiants en eines d'intel·ligència artificial, que se suma a l'etern debat sobre si s'han de fer servir pantalles a les aules o no. El Ferran Ballard, especialista en tècniques d'estudi, té una acadèmia de reforç universitari per la qual han passat milers alumnes durant una dècada. Els darrers anys ha constatat que molts li arriben amb mancances, i que estudiants amb molt bones notes a l'ESO i Batxillerat i un 13 de 14 a la selectivitat, després "es donen un cop molt fort" en arribar a la universitat.
Ballard diagnòstica en alguns casos l'absència d'una bona base de coneixements i, sobretot, la manca de bons mètodes d'estudi. L'especialista explica en declaracions a aquest diari que a voltes molts estudiants seus han assolit la secundària "nedant com un gosset, amb les mans". "Potser per la secundària els hi arriba per anar trampejant de punta a punta de la piscina, però quan arribes a la universitat et tiren a mar obert i allà o nedes a crol o t'ofegues", apunta. Així, a partir de la seva experiència i de la recerca d'investigació acadèmica, el docent planteja un conjunt de claus per sortir-se'n: esforç, coneixements, memòria, esquemes, repàs en veu alta i no tenir por de fallar i frustrar-se.
"El que funciona és adquirir coneixement, que és la base de tot", assevera Ballard, per afegir que "com més tens, més pots lligar-ne de nous". Així, assenyala que l'evidència científica mostra que tenir una biblioteca gran a casa és un predictor de l'èxit escolar dels fills, alhora que admet que sovint això és una qüestió de codi postal. "El teu món es limita al vocabulari que tens. Com més vocabulari tenen els pares, el fill té més paraules per poder aprendre, per connectar i per absorbir coneixement", apunta, parafrasejant Wittgenstein. L'especialista assenyala que el pensament crític i la creativitat venen de tenir una base de coneixement, i que "no pots ser crític ni creatiu sense coneixements".
Així mateix, Ballard reivindica per a això la memòria, "que està molt injuriada". "Quan saps una cosa de memòria, creix amb tu. T'ho poden treure tot, però els teus records no te'ls poden treure, és el més arrelat i connectat a tu possible; i és el que et permet fer créixer més coneixement", assevera. En aquest sentit, el docent lamenta que sovint es "confon el que és nou, amb el que és bo" i sosté que és un "fracàs" si l'escola "es deixa emportar" per corrents contraris l'ús de la memòria per a aprendre, perquè "no fan que l'alumne aprengui de veritat". En aquest sentit, Ballard critica algunes tendències com l'educació en projectes i models com l'escocès, que considera que "no funcionen" i, explica, alguns pares li admeten que es van equivocar en portar els seus fills a centres especialitzats en això.
Ballard lamenta que l'educació sovint "es perd molt buscant aquella solució o tècnica definitiva que ens ha de salvar a tots", i posa l'exemple d'Innovamat amb les matemàtiques. Per contra, ell sosté que el que cal és "revisar la base" i assegurar-se que els alumnes "aprenen bé" i tenen un bon mètode d'estudi. "Els millors estudiants no tenen un do com molta gent pensa, i es consola dient-s'ho, que no té les capacitats d'aquesta gent. No depèn tant de les capacitats de les persones, sinó de com aprenen", sosté.
Esquemes, explicar en veu alta i posar-se a prova sense por a la frustració
El mètode que ell proposa, i que ha recollit en un llibre, es basa fonamentalment, explica, en l'esforç de l'estudiant i en el pensament reflexiu. Ballard assenyala que rebutja les solucions màgiques que prometen resultats fent el mínim treball. Les seves solucions són les clàssiques, "les bases que fan un aprenentatge efectiu que ja es coneixen des de fa anys i les han utilitzat els grans filòsofs i científics", i impliquen treball i clavar colzes.
La seva proposta incideix en la importància de fer-se esquemes, en tant que "el nostre cervell no memoritza tot literalment, sinó que agafa conceptes i construeix un esquema". Ballard afirma que el cervell funciona generant esquemes de manera natural, que són les connexions del cervell, i sosté que per estudiar va bé oferir-li el mateix: associar idees i fer un esquema adequat amb les paraules clau. Després, l'especialista apunta que és clau explicar-ho en veu alta. D'aquesta manera, el contingut que s'estudia s'articula en idees i és on veiem què sabem i què s'ha paït i què no.
Finalment, Ballard sosté que cal un canvi de mentalitat per tolerar la frustració. Anima a posar-se a prova per repassar arribat el moment sense els apunts davant i fer fins on es pugui; i no consultar els apunts fins que ja arriba la frustració per no saber més. L'especialista apunta que si quan es repassen els apunts en veu alta es mira la solució cada vegada que no se sap una cosa, el cervell no veu incentius per aprendre-la, perquè no ho veu necessari, ja que cada vegada que necessita aquesta informació se li és donada. Després, però, a l'examen no ho tindrà per consultar. "Per això quan surts de l'examen i mires la resposta del que no sabies se't grava a foc", assenyala. Ballard sosté que l'evidència de la psicologia cognitiva és que hi ha una diferència rellevant entre els alumnes que practiquen això i els que no. L'autor lamenta que aquest pas necessari de frustració costa molt "en una educació que elimina la fricció de la incomoditat a l'alumne" i critica el que anomena "actitud de príncep que estem creant" en l'alumnat.
Ballard critica que la mentalitat de "cada mestre té el seu llibre" i sosté que les eines que defensa són aplicables a tots els alumnes, perquè "els mecanismes d'aprenentatge del cervell són els mateixos per a qualsevol persona, igual que el funcionament d'altres òrgans com el ronyó o el cor".