La mort del papa Francesc aquest Dilluns de Pasqua ha iniciat un mecanisme complex que finalitzarà amb l'elecció del pròxim bisbe de Roma. La decisió d'escollir el successor està en mans del conclave, aquesta vegada representat per un grup heterogeni de 133 cardenals molt diferent del que va elegir a Bergoglio fa dotze anys. A més de ser el més nombrós, també és el més internacional, amb cardenals de 71 països, davant dels 115 del 2005 i el 2013, amb 52 i 38 nacionalitats respectivament.
Malgrat que la seva majoria han estat escollits pel papa argentí, al conclave papal hi ha perfils molt diferents que podrien tombar la balança cap a un Pontífex més conservador que s'allunyi de la línia reformista de Francesc. L'expert del diari Corriere della Sera Massimo Franco s'ha pronunciat en aquest sentit i ha explicat que tot i que només una minoria conservadora ha posat en dubte el biaix del papa argentí, "en realitat hi ha una àmplia i silenciosa zona grisa que ha obeït per lleialtat, però que ha desaprovat molts dels comportaments del Papa".
Franco recorda també que el conclave que va triar Bergoglio "va néixer amb un fort prejudici antiitalià, perquè va formar-se arran de la renúncia de Benet XVI", fet que li fa pensar que "probablement es tornarà a un europeu".
Els cardenals no es coneixen entre ells
Un altre dels problemes que poden tenir a l'hora de posar-se d'acord i aconseguir els dos terços dels vots necessaris per elegir un nou Papa és que molts dels cardenals no es coneixen prou bé. D'entre els 133 que exerciran el seu dret a vot hi ha fins a 71 nacionalitats i perfils que provenen de realitats molt diferents. En qualsevol cas, el cert és que estadísticament, hi ha més números que el pròxim Sant Pare sigui europeu perquè un 39% dels papables ho són, mentre que els asiàtics són els segons amb major presència (17%), per davant dels africans (13%), els de l'Amèrica del Sud (13%) i els de l'Amèrica del Nord (12%). Els quatre de l'Amèrica Central i els quatre originaris d'Oceania representen en total el 6% del total dels cardenals elegibles.
Tot i que en teoria qualsevol home batejat pot ser escollit Papa, en la pràctica els candidats són els cardenals presents en el conclave. El successor de Francesc no podran elegir-lo els 252 cardenals que formen el Col·legi Cardenalici, perquè la votació està reservada als menors de 80 anys. A més, dos cardenals, l'arquebisbe emèrit de València Antonio Cañizares i el bosnià Vinko Puljić han renunciat a participar en la votació.
Omella, l'únic elegible de les diòcesis catalanes
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és un dels candidats a Papa però també un dels papals més grans, ja que aquest dilluns va complir 79 anys. El candidat més jove és Mykola Bychok, un prelat ucraïnès que exerceix a Melbourne (Austràlia) i que va ser nomenat cardenal pel papa Francesc el desembre passat als 45 anys.
A banda d'Omella, cinc cardenals espanyols més elegiran el nou Pontífex: l'arquebisbe de Madrid, José Cobo; l'arquebisbe emèrit de Madrid, Carlos Osoro; tots dos nomenats cardenals pel mateix papa Francesc; Ángel Fernández Artime, que va ser rector major dels Salesians i actualment és el proprefecte del dicasteri per a l'Institut de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica; l'arquebisbe de Rabat, Cristóbal López, i el bisbe de Còrsega, Francisco Javier Bustillo.
Els candidats a Papa que més sonen a les travesses
Un dels candidats progressistes que surt a totes les travesses és el cardenal filipí Luis Antonio Tagle (67 anys). En cas de sortir elegit, seria el primer Papa asiàtic de la història. Tagle va ser arquebisbe de Manila fins al 2019, quan Francesc el va nomenar prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles. El seu enfocament pastoral és molt proper a la comunitat i el seu missatge s'enfoca a la misericòrdia, la inclusió i la justícia social, cosa que el fa una de les figures més rellevants del sector progressista.
Un altre dels candidats que més sona és el cardenal ghanès Peter Turkson (75 anys). De perfil més moderat que Tagle, va ser president del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral i és una de les figures africanes més influents en el Vaticà. Té un enfocament social i amb disposició per abordar qüestions com la justícia econòmica i el medi ambient. En cas de ser escollit, es convertiria en el primer Pontífex africà.
D'entre els conservadors, qui surt a totes les travesses és el cardenal italià Pietro Parolin (70 anys), tot i que seria més aviat de perfil moderat o pragmàtic —és a dir, institucionalista, que combina elements de Francesc i de Benet XVI. Actualment, Parolin és el secretari d'Estat del Vaticà, cosa que el converteix en un cardenal influent a la Cúria. Diplomàtic de carrera, ha participat en negociacions importants, com els nomenaments de bisbes a la Xina.