El món s'aixecava aquest dilluns amb la notícia de la mort del papa Francesc, als 88 anys i després de dos mesos amb un estat de salut molt delicat. El pontificat de Francesc ha durat 4.422 dies i l'ha convertit en un dels més estimats i progressistes de la història de l'església. Jorge Mario Bergoglio va ser el primer papa no europeu, el primer llatinoamericà, el primer jesuïta i el primer que va adoptar el nom de Francesc d'Assís, el sant dels pobres. El papa Francesc va ser triat el 13 de març de 2013: en la cinquena ronda de votacions del segon dia de conclave, el Col·legi cardenalici tria com a Papa Jorge Mario Bergoglio, que en aquell moment tenia 76 anys i que adopta el nom de Francesc.

Les fites del pontificat del papa Francesc

Els dotze anys de pontificat de Francesc han deixat algunes fites importants per al món i els catòlics. La “primavera” de Francesc ha estat marcada per la decisió de reprendre la línia d'obertura del Concili Vaticà II (1962-1965), tant en l'àmbit eclesial com en el social, com per exemple, protagonitzant històrics esdeveniments ecumènics i interreligiosos o reclamant l'acolliment a divorciats tornats a casa o estimar els homosexuals. Alguns dels canvis més destacats del papa han estat la renovació de la Cúria, la designació de les dones en llocs clau de govern, l'actualització dels seminaris o la reforma de les finances vaticanes per fer-les més transparents. Una de les principals característiques del llegat del papa Francesc ha estat la intenció d'acostar com mai el pontificat al poble. La humilitat va ser una de les seves marques d'identitat, convertint en habituals els seus esmorzars amb els sense sostre al Vaticà o les seves visites per sorpresa a les esglésies de la perifèria romana. El papat de Francesc sempre serà recordat per la forta oposició que ha patit a l'interior de l'església, per part de bisbes i altres líders que li han posat en dubte, l'han acusat i li han desafiat públicament de formes mai vistes.

Una altra de les actuacions del papa que va provocar el malestar en el sector més conservador de l'església va ser l'obertura a beneir les parelles homosexuals. Així doncs, Francesc va autoritzar a tots els sacerdots a realitzar “benediccions de parelles en situacions irregulars i de parelles del mateix sexe”, i això implica que poden ser beneïdes tant les parelles homosexuals com aquelles formades per divorciats que es tornin a casar. 

El papa Francesc passarà a la història per ser el que s'ha acostat més a les perifèries, cosa que queda palesa amb els seus 47 viatges internacionals als cinc continents i els seus gestos de misericòrdia als més necessitats, des de la convocatòria de l'Any de la Misericòrdia o l'obertura de la porta santa a la presó de Rebibbia al Jubileu de 2025. Durant la primera meitat del seu papat es va convertir en el gran mediador internacional, arribant a acords històrics com el de Cuba i els Estats Units de Barack Obama o convocant al Vaticà al llavors president israelià Shimon Peres i el líder palestí Mahmud Abbas per resar per la pau. La defensa del medi ambient i la lluita pel canvi climàtic també va ser una de les seves grans preocupacions durant el seu llegat. 

Una de les imatges del papa Francesc que passarà a la història serà durant la pandèmia de la covid-19. La del papa Francesc sol, resant enmig d'una plaça de Sant Pere completament buida. La imatge és del 27 de març del 2020, dia en el qual Itàlia va aconseguir el pic de morts per coronavirus en només 24 hores: 969.

No s'han culminat tots els canvis que pretenia impulsar el papa Francesc. Un dels que va portar més polèmica va ser el celibat sacerdotal, ja que el Papa va obrir la porta a l'ordenació d'homes casats, que va desfermar una guerra fratricida en la qual va intervenir fins i tot el papa emèrit, Benet XVI. Finalment, Francesc no va autoritzar l'ordenació d'homes casats en zones remotes del món per fer front a la manca de votació. 

Lluita contra els abusos sexuals a l'església 

Tanmateix, una de les fites que acompanyarà sempre aquest papa ha estat la seva lluita per acabar i castigar els abusos sexuals a l'església, que va arribar a expulsar tots els membres de la Conferència Episcopal xilena i pronunciar un històric “mea culpa”. La seva lluita contra la pederàstia va provocar que molta part de l'església es posés en contra seva. La cimera es va celebrar el 2019 al Vaticà i va marcar els fonaments d'un procés de renovació profunda, amb l'abolició, per exemple, del secret pontifici. Dos anys més tard va fer un pas més i va aprovar una històrica reforma del Codi de Dret Canònic, que establia que els abusos a menors eren delictes contra la dignitat de les persones. L'última actuació del papa per lluitar contra els abusos sexuals a l'església va ser fa només una setmana amb la dissolució definitiva de Sodalicio de Vida Cristiana, una branca de l'Església que consideren que actua com una “secta abusiva”. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!