El comissionat del Govern pel traspàs de Rodalies a Catalunya, Pere Macias, ha assegurat que el ritme d’inversió a la xarxa ferroviària catalana s’ha de "mantenir i augmentar si calgués com a mínim durant dues dècades" per compensar el nivell de desinversió acumulada. En una conferència al Cercle d’Infraestructures aquest dijous, Macias ha admès que encara fa falta més temps i recursos per reparar el fet que la xarxa ferroviària convencional de l'Estat només va rebre 3.600 milions d’euros entre el 1990 i el 2018, mentre que l'alta velocitat en va rebre 56.000 milions.
Pere Macias ha defensat que la falta de recursos és un element que “està en vies de correcció” amb el Pla de Rodalies del Ministeri de Transports. Sobre això, ha assegurat que el pla s’està complint i ja s’han executat 3.000 milions dels 6.300 anunciats inicialment, que s’han d’ampliar a 8.000 milions. Tanmateix, Macias ha admès que encara "no es nota" a la xarxa ferroviària de manera efectiva perquè fa falta més temps per compensar la “descapitalització”. “La desinversió acumulada és tanta que òbviament en cinc anys no es fa prou”, ha apuntat el comissionat.
Precisament aquest mateix dijous s'ha anunciat que es prorroga finalment la gratuïtat de Rodalies de Catalunya i Regionals, que acabava aquest diumenge 15 de març, perquè encara no es pot "assegurar tot el sistema". El servei serà de franc, de moment, fins al 31 de març. La mesura s'havia pensat inicialment per a un mes després de l'accident mortal de Gelida del passat 20 de gener, en el qual va morir un maquinista en pràctiques en topar el comboi amb la runa d'un talús esfondrat i caigut sobre la via, mentre s'acomplien les tasques de revisió i manteniment de la xarxa.
La realitat, però, és que el conjunt de la xarxa encara no està a punt. Aquest mateix dimecres al matí es va reobrir parcialment —només un tren per hora i sentit— la línia R3 entre la Garriga i Ripoll després de gairebé dos mesos tallada i a la tarda ha quedat interrompuda per un despreniment de terres que ha fet caure una pedra de grans dimensions sobre la via entre les estacions de Sant Martí de Centelles i el Figaró. Així mateix, la xarxa ferroviària catalana continua tenint 218 limitacions temporals de velocitat aquesta setmana per trams que no es troben en condicions òptimes, segons els documents interns d'Adif. Això representa restriccions en 188 quilòmetres de vies de tren arreu de Catalunya.
La prioritat en fer circular els trens i no en construir més línies
Macias ha advertit avui que a banda de la davallada de recursos econòmics i tècnics hi ha un altre factor que important que han patit el sistema ferroviari, que és la “descapitalització humana”. Per això, ha dit que és necessari dotar a Renfe i Adif de personal i recursos organitzatius per poder fer un manteniment preventiu de la infraestructura i els trens. El comissionat pel traspàs considera que l'operador ferroviari espanyol necessita una “nova cultura corporativa” amb la prioritat de “mantenir” les línies de trens i fer-los "circular" i no tant de construir més.
És per aquest motiu que el comissionat ha defensat com a necessari l'existència d'“una autoritat ferroviària catalana capaç de planificar i executar” i “recuperar la cultura ferroviària” per part de les empreses estatals que gestionen el servei. Al fil, Macias s’ha referit al traspàs de Rodalies amb l'empresa mixta Generalitat-Estat i ha afirmat que segueix els terminis establerts. De moment, ja s’ha fet l’inventari de l’R1 i s’està “discutint la valoració econòmica”. D’altra banda, Macias ha assegurat que la constitució de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya que gestionarà les línies és com les grans infraestructures, “una roda d’inèrcia que costa d’aturar” encara que hi hagi canvis de governs.
Catalunya, a la cua d'Europa: aposta per infraestructures “ambicioses” i "més quilòmetres"
A banda, el comissionat ha defensat que s’han de planificar infraestructures “ambicioses” i impulsades des de Catalunya com ara l’Eix Ferroviari Transversal, que comença a caminar amb l’encàrrec d’actualitzar els estudis informatius de la infraestructura que ha de connectar Lleida i Girona sense passar per Barcelona. Macias ha defensat que el país té capacitat per a fer aquesta infraestructura i ha de planificar-ne altres com la línia orbital ferroviària, el nou túnel del Vallès de Ferrocarrils o els tramvies regionals.
Macias ha instat a tenir en compte que Catalunya està “a la cua d’Europa” en quilòmetres ferroviaris per cada milió d’habitants, per darrere de països com Letònia, Hongria o Àustria i ha avisat que si no es pensen “projectes importants” no s’atraparan els estàndards europeus. “Malgrat que ara l'obsessió ha de ser la fiabilitat i invertir tot el que sigui perquè el sistema torni a ser fiable, no podem abandonar ni un sol minut la recerca de l'ambició”, ha dit, per afegir que "si volem donar importància al ferrocarril ens fa falta construir més quilòmetres".