Catalunya viu una crisi ferroviària sense precedents des del fatal accident d'un tren de Rodalies a Gelida. El sinistre va posar en evidència el deficient estat de la xarxa de Rodalies i Regionals, llastrada per una manca d'inversions endèmica. El servei, un mes després de l'accident, no s'ha normalitzat: hi ha línies que funcionen a mig gas amb incidències diàries, amb menys trens del que era habitual, retards sistemàtics i molts trams que s'han de fer en autobús. Renfe està prestant el 80% de l'oferta ferroviària habitual i el nombre de passatgers ha caigut, segons l'operadora, un 25%. Els usuaris de Rodalies i Regionals, davant aquesta situació, han optat per passar-se, si poden, a l'autobús, el metro el vehicle privat. El trànsit a la primera corona metropolitana ha incrementat un 5% des de l’accident de Gelida, el Metro va registrar 700.000 validacions més la setmana després i, juntament amb el TRAM i FGC, registren increments interanuals de passatgers fora del normal.
El sinistre a Gelida, on va morir un maquinista en pràctiques, va obligar a interrompre la circulació i va afectar milers d’usuaris. El servei ferroviari es va interrompre completament dos dies, un fet sense precedents, i va caldre revisar tota la línia. Com a resultat de l'anàlisi de l'estat de la xarxa, es van detectar fins a 91 punts crítics dels quals, oficialment, se n'han reparat una vintena. Així, la xarxa presenta prop de 200 punts on se circula amb limitacions de velocitat. Aquesta situació ha provocat una caiguda dels usuaris de Rodalies i Regionals, que Renfe xifra en un 25% dels 400.000 usuaris diaris d’aquest servei, és a dir, unes 100.000 persones. L’augment del trànsit a les carreteres d’accés a Barcelona, dels usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), del TRAM i del Metro, són l’altra cara de la crisi ferroviària, tal com mostren totes les dades recollides per l’ACN.
Un 5% més de trànsit als accessos a Barcelona
Pel que fa al trànsit rodat, el deficient estat de la xarxa ferroviària ha suposat l’augment de la intensitat diària de vehicles a les vies d’entrada i sortida de Barcelona, proper a un 5%. A aquest percentatge hi han contribuït els diferents plans alternatius per carretera dissenyats per Renfe, que han arribat a posar fins a 230 autobusos en circulació per suplir els diferents serveis ferroviaris alterats o interromputs. En un primer moment, es va reforçar un 175% l'oferta habitual de busos interurbans que connecten Barcelona amb el Maresme i el Vallès Occidental. També es va doblar el que uneix amb el Garraf i es va triplicar la connexió amb Tarragona. A les línies amb més demanda hi va haver increments de consideració que en molts casos es mantenen. Com a exemples, al corredor Mollet – La Llagosta – Barcelona es va apujar un 150% l'oferta i la línia que connecta Granollers amb Barcelona es va duplicar.
El percentatge d'increment de trànsit rodat s’ha mantingut a prop d'aquest valor del 5% inicial cada setmana després de l’accident, però la que registra l'augment més gran és la primera setmana immediatament posterior a l’accident, del 26 de gener a l’1 de febrer. Aquells dies, la intensitat mitjana de vehicles va ser un 5,9% superior a la darrera setmana sencera abans del sinistre. En xifres absolutes, si la mitjana diària de vehicles abans de l’accident era de 608.440, el nombre va incrementar en prop de 36.000 vehicles diaris (fins a 644.176) arran de la crisi oberta a Rodalies.
Els increments del trànsit no han estat uniformes. La B-23 (que connecta Barcelona amb l’AP7 al sud de la ciutat), es va produir una baixada del trànsit (entorn d’un 7,5%), probablement relacionada amb el tall parcial i total de l’AP7 en sentit sud a l’altura de l’accident de Gelida. Derivat també d’aquesta afectació, el tram sud de la C31 va incrementar com cap altra la intensitat diària de vehicles, amb fins a un 27% setmanal més. Pel que fa a la resta, destaca l’increment d’un 12,7% dels vehicles a la C-32, al Baix Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme.
Més metro, FGC i TRAM
La xarxa de Metro de Barcelona també ha acusat la crisi ferroviària amb un augment dels usuaris. D’acord amb les dades facilitades per TMB, si es compara el nombre de validacions de la darrera setmana abans de l’accident amb la primera posterior, n'hi va haver 700.000 més, passant de 13,7 milions a 14,4 milions (un 5,1% més). Pel que fa al TRAM, l’operador també ha notat la “pujada” dels usuaris. El Trambaix, entre el 20 de gener i el 14 de febrer d’aquest any ha comptabilitzat unes 100.000 validacions més (d’1,8 a 1,9 milions) que l’any passat, prop d’un 7% d’increment. Al Trambesòs l’augment encara és més significatiu (un 7,9%), també amb 100.000 usuaris més (d’1 milió a 1,1 milions) en aquesta línia.
Les línies metropolitanes de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) també registren un increment d’usuaris. L’endemà de l’accident i fins al diumenge següent les validacions van créixer un 4,2% respecte als mateixos dies de la setmana prèvia. Les 58.000 validacions més de l’habitual es van registrar sobretot a la línia que uneix la capital catalana amb el Vallès, que és la que més ha notat l’impacte de la crisi amb un 5% més de viatgers en aquest període (48.000 validacions més). Per contra, els passatgers de la línia Baix Llobregat-Anoia, han crescut més moderadament, d’un 2,5% (10.000 validacions més). Segons FGC, és als caps de setmana quan s’ha notat més l’augment d’usuaris, mentre els dies laborables l’afectació va ser poca.
