Els professors d'educació secundària fa temps que ho avisen: prolifera un discurs reaccionari i nostàlgic del franquisme entre un nombre creixent d'alumnes que evidentment no van viure la dictadura, però sí que estan exposats a continguts que penja la maquinària comunicativa de l'extrema dreta a les xarxes socials. No és estrany que nois, ells més que elles, es facin ressò de falsedats i mites o tiren directament del tòpic que amb Franco es vivia millor. Així, constatat el fenomen, el Departament d'Educació ha impulsat un pla per contrarestar aquests discursos i fer exercici de memòria democràtica a les aules.
La conselleria que dirigeix Esther Niubó ha presentat una sèrie de materials didàctics per contrarestar els missatges negacionistes o de blanqueig de les dictadures a les aules. "50 raons de per què amb Franco no es vivia millor", és, per exemple, el títol d'un dels documents amb els quals treballarà l'alumnat per "desmuntar els mites". Materials que també inclouran formacions específiques sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme i que es faran arribar inicialment a uns 40 centres educatius, tot i que l'objectiu és arribar a 800 en tres cursos.
En la seva intervenció des d'un acte amb entitats educatives, Niubó ha assenyalat que molts docents traslladen que el fet d'haver de desmuntar discursos favorables a la dictadura "forma part" del dia a dia de les aules i potser no sempre tenen prou elements per fer-hi front. "És una batalla o deure que tenim com a societat", ha afirmat fent referència a l'era de les xarxes i la desinformació i com això penetra en la gent jove. Entre els mites que es desmunten, la consellera n'ha destacat un exemple com ara l'afirmació falsa que les fosses comunes són una mentida. La idea es contraresta en el dossier amb dades històriques, com ara mostrar-los el mapa estatal en el qual consta que hi ha més de 120.000 víctimes enterrades a 2.591 fosses.
Segons ha indicat la consellera, el pla incidirà en quatre eixos: memòria democràtica; discursos d'odi i pensament crític; institucions democràtiques, ciutadania global i participació ciutadana; i coeducació i perspectiva de gènere. Entre els objectius hi ha també el reforç de l'àrea d'Educació en Valors cívics i ètics, que a primària es cursa entre 5è i 6è i a secundària a 4t d'ESO. En l'àmbit de memòria democràtica, s'ampliarà i reforçarà el treball amb el Memorial Democràtic. També es contempla formació específica al professorat, la creació d'un espai web per compartir materials didàctics i la creació d'una xarxa de suport que aglutini centres, universitats, entitats i món local.
"Romàntics del franquisme" per les xarxes socials
La consellera ha defensat aquest dimarts la importància de l'educació davant del risc de la desinformació i els discursos d'odi entre els joves. Segons Niubó, hi ha sectors de la ciutadania atrets pels discursos autoritaris i que són "romàntics del franquisme" que han trobat el seu lloc a les xarxes per generar desinformació i mentides. "És el context que tenim i ens interpel·la i l'educació en cap cas s'hi pot posar de perfil", ha afirmat. Així les coses, la consellera ha assegurat que l'escola ha de donar "eines per detectar discursos d'odi i aportar elements per fer-hi front".