Els nous fàrmacs per perdre pes com Ozempic, Wegovy i Mounjaro, basats en l’acció de l’hormona GLP-1, estan transformant radicalment el camp de la medicina metabòlica i la manera com s’entén l’obesitat. Aquests medicaments, inicialment creats per tractar la diabetis tipus 2, han esdevingut un recurs terapèutic de gran impacte per a la pèrdua de pes, amb resultats que poden arribar al 20% del pes corporal. Com explica un article del The Guardian, aquest èxit ha fet que es comparin amb "una nova generació de fàrmacs miracle", tot i que també han obert un debat ètic i científic complex.
El funcionament dels agonistes del receptor GLP-1 va més enllà del sistema digestiu. Actuen sobre el cervell, en zones relacionades amb la regulació de la gana, l’estat d’ànim i fins i tot la memòria. Euronews, per altra banda, destaca que diversos estudis presentats al Congrés Europeu d’Obesitat apunten a una reducció del risc de patir Alzheimer, esquizofrènia i altres malalties neurodegeneratives en pacients tractats amb aquests fàrmacs. Això obre una nova línia de recerca sobre el potencial neuroprotector dels GLP-1.
Beneficis que camuflen els efectes secundaris?
D’altra banda, CNN Health, assenyala que aquests fàrmacs podrien tenir beneficis addicionals en salut mental. A causa de la seva acció en l’amígdala i el còrtex prefrontal, algunes persones han informat d’una reducció significativa de l’ansietat i els símptomes depressius. Tot i que encara calen estudis controlats, alguns investigadors ja especulen amb el seu possible ús com a antidepressius.
Tanmateix, l’eufòria pels resultats no pot fer oblidar els efectes secundaris. Fa unes setmanes, un article de la CNN va publicar un estudi que alertava d’un augment del risc de desenvolupar gastroparèsia —una paràlisi parcial de l’estómac— entre usuaris d’Ozempic i altres fàrmacs similars. Aquesta condició pot causar vòmits, nàusees i dificultats per digerir aliments, especialment en pacients que ja tenien problemes gastrointestinals previs. A més, The Guardian recorda que fins al 95% de les persones que abandonen el tractament acaben recuperant el pes perdut, cosa que obre interrogants sobre la necessitat de mantenir-ne l’ús de manera indefinida.
Desconnectats del propi cos
També cal considerar els efectes psicològics i socials de la pèrdua de pes accelerada. De fet, sense anar més lluny, el portal Business Insider va documentar casos de pacients que, després de perdre pes de manera dràstica, es van sentir desconnectats del seu propi cos. Aquesta dissonància entre el nou aspecte físic i la percepció interna pot generar angoixa, inseguretat i fins i tot trastorns de la imatge corporal.
En conjunt, com assenyala The Guardian, l’aparició dels fàrmacs GLP-1 obliga a replantejar conceptes fonamentals sobre el control del pes, la voluntat, el cervell i la identitat. Encara que són una eina prometedora, cal acompanyar-ne l’ús amb una reflexió profunda sobre salut mental, accés equitatiu i el risc de dependència mèdica a llarg termini.